KNOCKOUT

Mugrons al sol

"Si els homes ensenyen els mugrons, per quin motiu les diverses normatives prohibeixen a les dones aquest dret?"

Mugrons Lliures és el nom d’un grup de dones en combat perquè totes les que ho vulguem puguem alliberar-nos de la part de dalt del biquini a les piscines públiques. La premissa d’igualtat és clara: si els homes ensenyen els mugrons, per quin motiu les diverses normatives prohibeixen a les dones aquest dret? La tradició, les convencions socials i el respecte no s’accepten com a resposta. Els costums culturals no necessàriament tenen en compte la igualtat de drets i molts provenen d’imposicions masclistes de l’heteropatriarcat.

La lluita pot semblar anecdòtica però és important, sobretot per no caure en puritanismes inquietants.

Una amiga que va viure uns quants anys a Washington va firmar, com qui accepta les condicions d’un servei a internet, la normativa per utilitzar la zona de lleure del terrat del seu edifici. Hi havia instal·lats una petita piscina i un espai d’esbarjo pensats sobretot per a les criatures. Mentre remullaven la nena, el vigilant els va cridar l’atenció. No van acabar d’entendre quin era el problema fins que li van insistir perquè els expliqués què estaven fent malament. La resposta va arribar, molt clara, en forma de pregunta: “ Do you think it’s appropiate to show your daughter’s breast? ” (Li sembla adequat ensenyar els pits de la seva filla?). La nena, que duia el clàssic banyadoret de calceta, tenia quatre anys. El vigilant els va recordar que havien signat una normativa que implicava que les dones es tapessin els pits.

No és un cas aïllat. Una altra família de catalans, a la mateixa ciutat, va compartir una tarda d’estiu a casa d’uns amics. Quan tota la canalla portava una estona jugant a la piscina, els pares van notar que els nens autòctons feien un cert escarni de la seva filla de quatre o cinc anys pel fet que anava només amb les calcetes del banyador. La solució: tapar-la amb una samarreta perquè la nena no se sentís menystinguda.

Aquest pudor que generen els pits de les dones s’acaba estenent als de les nenes. I la prova és que només cal intentar comprar un banyador per a una criatura petita per descobrir que, amb les calcetes, t’hi encolomen un parell de triangles amb un cordill perquè li tapis, a una nena de dos anys, els mugrons. Ara ja ens adoctrinen, de ben petites, a entendre que els mugrons ens els hem de tapar. I això també contribueix a distorsionar i sexualitzar la infantesa: les criatures acaben adoptant l’estètica de les dones adultes i la part de dalt del biquini lligada sobre les costelles recorda uns pits que encara no existeixen.

No cal dir que si has lluitat durant la infantesa de les teves filles per destruir tota mena de sostenidors de platja inútils, a la preadolescència tens la batalla perduda. Quan s’insinua un petit botó mamari, la vergonya que senten les nenes del seu propi cos és enorme i només volen tapar-se. Hi ha una pressió social molt forta per recordar-nos que els nostres pits són provocadors, escandalosos, vergonyosos i inapropiats. Tot això, des de la mirada masculina conservadora, per descomptat. Perquè ha de quedar clar que la indecència no és mai en el cos d’una dona sinó en els ulls de qui observa pervertidament, s’imagina i jutja. I obliga les dones a tapar-se per culpa dels pensaments depravats i caducs que fabrica el seu cervell. 

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat