Reportatge

Noruega, llar dels multimilionaris més joves del món

Les germanes Alexandra i Katharina Andresen i Gustav Magnar Witzøe són al ‘top ten’ global dels joves més adinerats del planeta gràcies a l’herència que des de ben petits els han deixat els pares

El millor país per viure, el més feliç del món... Noruega encapçala tots els rànquings que mesuren la prosperitat i el benestar dels ciutadans. Per això no hauria de sobtar que els tres multimilionaris més joves del planeta provinguin, precisament, d’aquesta rica nació. Segons la revista Forbes, la més jove de la llista és Alexandra Andresen, de 21 anys, seguida de la seva germana Katharina, que en té 22. Amb uns 851 milions d’euros cadascuna, totes dues van heretar el seu capital quan encara eren nenes. Descendents d’una de les famílies més riques de Noruega, la seva fortuna procedeix del món del tabac, tot i que l’any 2005 el seu pare, Johan Henrik Andresen, va reconvertir el negoci i ara es dedica al món de la inversió.

Més adinerat que elles, però també més gran, és Gustav Magnar Witzøe, el tercer de la llista, que amb 24 anys ja posseeix uns 1.243 milions d’euros. La seva història és molt semblant. El seu pare, propietari de SalMar, un dels principals productors de salmó del món, va decidir traspassar-li l’herència quan només tenia 19 anys.

Tant el pare Andresen com el pare Witzøe segueixen en actiu, al capdavant dels seus respectius imperis. Però el fet que tots dos hagin decidit transferir la major part de la seva fortuna als seus fills quan encara es troben en la plenitud de la seva carrera professional reflecteix, d’alguna manera, certs aspectes i valors de la societat noruega.

El primer, i també el més obvi, és que estem parlant d’un dels països més rics del món. La regla de tres és fàcil: com més població amb diners, més possibilitats que hi hagi joves molt rics. Però Noruega és una nació petita, de només 5 milions d’habitants. I el fet que, no un, sinó tres dels seus ciutadans encapçalin el top ten mundial de joves més adinerats potser és massa casualitat. Hi deu haver més explicacions.

Una bona hipòtesi és la que aporta Oyvind Bohren, professor de finances de l’Escola Noruega de Negocis d’Oslo, que en declaracions a la BBC assenyalava que és un país “amb poques jerarquies i això també passa a les famílies; és una tendència que va en augment”.

L’horitzontalitat empresarial, de fet, és una de les característiques més destacades del model nòrdic. Molts treballadors, tant locals com estrangers, solen valorar molt positivament un ambient laboral amb poques barreres entre l’empleat de menys rang i el quadre directiu. Un exemple que se sol esmentar és la facilitat per fer arribar l’opinió als de dalt.

D’una manera semblant, Bohren destaca que “l’antiguitat i la posició dins la família tenen menys importància i això s’observa també a l’hora de decidir qui ha de fer què”.

D’altra banda, passar l’herència en vida permet deixar les coses clares i controlar millor la situació, evitant així les amargues disputes que aquests temes poden generar fins i tot a les famílies que semblen més unides.

Més pragmàtiques, també, són les raons fiscals. Com la resta d’Escandinàvia, Noruega és un país amb un fort nivell impositiu, especialment per als més rics. Entre d’altres, hi ha la taxa al patrimoni, que fa que les grans fortunes hagin de pagar gairebé un 1% de la seva riquesa cada any.

Segons l’anàlisi de Forbes, “com que aquesta taxa es calcula a partir de la posició patrimonial neta de cada individu separadament a partir dels 17 anys, una família benestant pot reduir la taxa total distribuint els seus actius entre tots els seus membres”.

Finalment, és probable que tant la família Andresen com la Witzøe pensessin que passant als fills les seves respectives fortunes també evitarien l’important impost de successions. Els Andresen van prendre la decisió l’any 2007 i els Witzøe el 2011. En aquell moment no sabien que, l’any 2014, el govern eliminaria aquesta taxa.

Sigui com sigui, és probable que no se’n penedeixin. El de successions és un impost que va i ve segons el partit que governa, i és possible que en el futur es torni a introduir.

El que és clar és que la decisió presa pels seus pares ha permès a l’Alexandra, la Katharina i el Gustav Magnar començar la vida adulta amb una llibertat i un ventall d’oportunitats molt més ampli que la majoria de joves de la seva edat.

L’Alexandra es dedica a muntar a cavall, la seva gran passió. S’ha proclamat tres vegades campiona júnior de Noruega en doma clàssica i un dels seus objectius és participar en les Olimpíades i el Campionat del Món. En un futur més llunyà, li agradaria tenir la seva pròpia hípica on criar i entrenar cavalls per després vendre’ls a tot el món.

Però ser tan rica tan jove tampoc deu ser senzill. L’Alexandra i la Katharina només tenien 10 i 11 anys, respectivament, quan el seu pare les va convertir en multimilionàries.

“Sento una gran responsabilitat”, admetia fa uns quants anys l’Alexandra, entrevistada per Ferdmagasinet, la revista de l’empresa familiar. “Per una banda, crec que no he fet res per merèixer-ho i, a la vegada, vull ajudar a desenvolupar Ferd i fer que sigui encara millor. Trobar una manera de retornar alguna cosa de tot el que he rebut. Crec que és difícil”.

La Katharina, per la seva banda, n’ha parlat en públic. En un programa emès l’any 2015 per la televisió pública NRK, per exemple, va recordar una anècdota de quan anava a l’institut. Amb alguns companys havia anat a un restaurant de menjar ràpid i va haver d’anar a un caixer a comprovar els diners que li quedaven. “Recordo que tenia unes 100 corones (uns 10 euros), cosa que era freqüent. Tots els nois es van amuntegar al voltant meu per veure quants diners tenia, em vaig sentir molt incòmoda”.

La cosa va empitjorar quan va fer 17 anys. A Noruega, la transparència és una cosa seriosa i cada any les autoritats publiquen el patrimoni i els impostos que paguen els seus ciutadans més rics. La Katharina recorda que el primer any que el seu nom va aparèixer a la llista va rebre 500 sol·licituds d’amistat a Facebook de cop.

Amb el temps, tant ella com la seva germana s’hi han anat acostumant i la seva fama no impedeix a cap de les dues compartir una bona part de la seva vida a Instagram. Viatges, festes, amics, aficions... Al començament d’octubre, la Katharina fins i tot compartia una foto seva a l’hospital, després de sotmetre’s a una operació d’apendicitis.

Més discreta es va mostrar fa unes setmanes quan les autoritats li van posar una multa d’uns 25.500 euros per un positiu en un control d’alcoholèmia. Sembla una barbaritat, però la sanció podria haver sigut molt pitjor. A Noruega, les multes de trànsit són proporcionals als ingressos. I, basant-se en el seu patrimoni, s’estima que la Katharina hauria d’haver pagat entre 3,5 i 4 milions d’euros. Però els seus actius encara no li han reportat dividends i, oficialment, encara se la considera una estudiant sense ingressos fixos. Tot i així, del que no s’ha lliurat és de la retirada del carnet durant 13 mesos.

De moment, cap germana s’ha involucrat en l’empresa familiar. L’Alexandra viu a Alemanya, immersa en el món eqüestre, mentre que la Katharina ha tornat a Noruega després de passar un temps a Amsterdam -on estuviava ciències socials- per culpa de les persecucions d’un acosador que, explicava en una recent entrevista, l’ha fet tornar també molt més prudent a Instagram.

Pel que fa a Witzøe, el tercer multimillionari més jove del món, de moment tampoc sembla interessat en el negoci del seu pare. Atret pel món de la inversió, ha contribuït al finançament d’unes quantes start-ups tecnològiques i també ha fet passos en el sector immobiliari.

Un cop més, Instagram és la millor manera d’intuir el seu ritme de vida. No hi falten cotxes, festes amb amics i viatges a paradisos idíl·lics. Però també entranyables fotos amb els seus pares. Al cap i a la fi, a ells els deu poder gaudir de la privilegiada vida que li ha tocat viure. 

Etiquetes

Més continguts de