Reportatge

Odebrecht: El cognom de la corrupció

Aquesta constructora ha aconseguit contractes públics milionaris a base de pagar suborns i, ara que s’ha descobert la trama, moltes empreses, bancs, governs i expresidents estan contra les cordes.

Odebrecht: El cognom de la corrupció / ESTHER UTRILLA

Els tentacles de la multinacional brasilera Odebrecht s’estenen per tot el món i escanyen funcionaris i dirigents de desenes de països a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. Des de fa més d’una dècada, aquesta constructora ha aconseguit contractes públics milionaris a base de pagar suborns i, ara que s’ha descobert la trama, moltes empreses, bancs, governs i expresidents estan contra les cordes.

El cas Odebrecht va esclatar l’any 2016 arran d’una investigació del departament de Justícia dels Estats Units, on l’empresa té negocis. Quan van denunciar l’escàndol, el van definir com “el cas de suborns estrangers més gran del món”. Les investigacions van fer sortir a la llum un sistema de caixes B i l’existència d’un departament a la companyia dedicat específicament als suborns i al blanqueig de diners a escala internacional. L’anomenaven “sector de relacions estratègiques” i entre els seus beneficiaris hi ha mandataris com el brasiler Lula da Silva, el veneçolà Nicolás Maduro o el peruà Alejandro Toledo. Aviat, les fiscalies dels 12 països on es van detectar fraus van engegar les seves pròpies investigacions, que van destapar una xarxa corrupta internacional vinculada, al seu torn, amb altres escàndols com el de Petrobras, Lava Jato o els papers de Panamà.

El president de la multinacional, Marcelo Odebrecht, pressionat pels seus treballadors i a canvi d’una reducció de condemna, es va comprometre a estirar la manta. De moment, l’empresari ha reconegut a la justícia brasilera haver pagat suborns per valor de 677 milions d’euros. Fonts pròximes al cas, però, asseguren que les quantitats superarien els 2.200 milions. Els destinataris de les coimas (suborns), més d’un miler, formaven part de tots els estrats del poder: de funcionaris de baix nivell a caps d’estat.

La dinàmica de les coimas solia ser sempre la mateixa: un executiu de l’empresa contactava amb un polític abans de les eleccions, li pagava la campanya, i després es cobrava el favor. Els regals de luxe, les festes privades i els serveis sexuals eren altres monedes de canvi habituals. Tampoc mancava l’extorsió, sobretot si el regal enverinat d’Odebrecht incloïa prostitutes.

Alguns dels negocis d’Odebrecht -que abasten sectors tan diversos com el petroli o les infraestructures- impliquen empreses espanyoles. Tot i que no s’ha provat cap connexió fraudulenta amb Espanya, els vincles d’Odebrecht amb la Banca Privada d’Andorra i socis espanyols estan sent investigats per l’Audiència Nacional. 

Més continguts de