Davant del bar social Pablo Iglesias -“El de la cueta no, l’altre”, diu el Vitorino, un miner jubilat de 89 anys- un grup d’homes juguen al dòmino. Han col·locat les taules sota l’alzina que fa ombra a la terrassa. Juguen per torns i els que esperen al voltant dels jugadors van i venen del bar, comenten la jugada i bromegen mentre sostenen un got de vi blanc, o beuen a morro d’un quinto.

-Por? -diu un dels homes-. Si el llac hagués de petar, ja ho hauria fet fa trenta anys.

-I ja ho veu -intervé un dels jugadors-, aquí tan tranquils jugant al dòmino!

El llac és la Corta del Guadiana. Només s’ha de travessar la carretera -que, de fet, és el carrer principal del poble- i caminar uns 200 metres per arribar-hi.

-I, si peta -diu un dels jugadors encenent una cigarreta-, sembla que l’explosió només aixecaria l’aigua uns cinc metres, de manera que el núvol de CO 2 quedaria retingut dins de les parets de la Corta.

-Ha pensat en el vent? Avui bufa un vent de mil dimonis.

-Ah... si fa vent, això ja és una altra cosa -riu l’home, que, explica, va ser policia nacional, emigrat a Barcelona, i que ara ha decidit tornar al poble per gaudir de la jubilació.

-Aquí -intervé un dels altres jubilats, taxista durant 30 anys també a Barcelona- el lloguer d’una caseta costa 190 euros.

El poble de Las Herrerías està situat a la zona minera de la serra d’Aracena i és, de fet, una barriada de la Puebla de Guzmán construïda expressament als anys cinquanta per donar un habitatge digne als miners que, fins aleshores, vivien amuntegats en les habitacions d’un immens pavelló, en unes condicions deplorables, sense cuina ni lavabos.

La mina va tancar fa més de trenta anys. I la Corta, un forat artificial d’uns 60 metres connectat als pous i les galeries que s’enfonsen fins als 320 metres, es va anar omplint d’aigua. Fa un any, un grup de científics de Huelva van publicar un estudi segons el qual aquest llac tenia les mateixes característiques que el “llac assassí” de Nyos, al Camerun (veure l’article de la setmana passada), i podia saltar pels aires “amb un seriós perill per al públic” si no se’l buidava del gas CO 2 -diòxid de carboni- que s’acumula a sota de l’aigua.

Aquest gas mortal s’ha anat creant pel contacte entre l’aigua que es filtra a la mina i els minerals del terreny. El gas pesa més que l’aigua, i un accident del terreny -per exemple, un esllavissament- podria provocar l’explosió. Seria, diuen els científics, com si agitessis una ampolla de coca-cola i sortís el gas alliberat sense control. En el cas de la Corta, el diòxid de carboni acumulat es calcula en uns 80.000 metres cúbics i, en el cas que es produís una explosió, el núvol “potser” quedaria atrapat dins de les parets del llac. Però si no fos així, les persones i els animals que quedessin atrapats dins del núvol moririen, tal com va passar al Camerun.

La setmana passada, un grup de científics van instal·lar una canonada que va fins al fons del llac -ja se n’havia instal·lat una però s’ha comprovat que era insuficient- i allibera a poc a poc els gasos acumulats.

-El que no puc entendre -explica el Vitorino, que va treballar durant 25 anys com a electricista de la mina-és que si el gas pesa més que l’aigua, i la mina té dos pous de més 320 metres, a més de totes les galeries perforant la terra durant quilòmetres, posin una canonada a 60 metres. ¿Que no hi hauria d’haver gas també als pous i les galeries?

El Vitorino viu justament a la cantonada de la carretera, a menys de 200 metres de la Corta.

-Vostè té por?

-Home, què vol que li digui... Por por, no. Jo tenia por quan baixava a la mina. Quan la gàbia -l’ascensor- s’enfonsava pou avall, mai podies estar segur de si en sortiries viu o t’hi quedaries per sempre. I així cada dia.

-Miri -diu l’antic policia-, aquest llac es va crear artificialment fa 30 anys. Quan es va abandonar la mina, es va deixar de bombejar l’aigua, de ventilar les galeries. I la mina es va anar inundant. Així que, si hagués de petar, ja ho hauria fet. Per què ens hauríem de preocupar?

L’únic jove que espera per jugar pren la plaça de l’antic policia.

-Vostè no treballa? -pregunto.

-És l’únic de tots nosaltres que té feina! -bromeja el que havia sigut enterrador del poble i avui viu de la pensió.

-Soc funcionari a l’Ajuntament, però avui em toca festa -explica el jove-. Aquí només tenim feina els treballadors de l’Ajuntament i els mestres, també funcionaris.

-Bé -bromeja un dels emigrants retornats, aquest des de Madrid, assenyalant l’antic enterrador-, si peta el llac tu sí que tindràs feina!

Tots riuen l’acudit.

Al Camerun, quan va explotar el llac, la gent que vivia als voltants ho va atribuir a causes sobrenaturals, fins que es va anar imposant la teoria de la conspiració consistent en un assaig nuclear secret. Potser dels EUA, França o Israel.

-Una cerveseta? -convida l’antic policia.

-Vinga.

-Miri -s’aixeca de la cadira i caminem fins a la barra del bar-, en aquests assumptes també hi ha molta política, molta tonteria... fins i tot han vingut a filmar els del programa Cuarto milenio. El llac assassí! El que necessitem és feina.