M és enllà dels tòpics que acumula, com que és el carrer més car de la ciutat, el passeig de Gràcia era el camí de Jesús que comunicava Barcelona amb l’antiga barriada exterior de Gràcia. Llavors era conegut pel convent de Jesús, situat aproximadament a la cruïlla amb el carrer d’Aragó, com posteriorment ho seria pels parcs d’atraccions i els teatres que acolliria. No obstant això, entre les diverses peripècies que ha viscut aquest indret molt poca gent sap que va ser escenari d’una execució.

A més de les antigues forques, a la Barcelona del segle XIX les penes capitals es duien a terme primer a l’esplanada de la Ciutadella, més tard al portal de Sant Antoni i a finals de segle al pati de Corders de la presó d’Amàlia. Allà hi havia els patíbuls oficials, però no van ser els únics. Per exemple, el periodista i polític Ramon Xaudaró, també conegut com el Marat barceloní, va ser afusellat davant de les Drassanes, a la Rambla, acusat de la revolta republicana del 1837. I l’endemà queia al mateix lloc el cap de la revolta Joan Vila, àlies Guerra. A vegades s’escollien altres indrets, com el carrer de Sants, on el 1849 van morir a garrot vil els anomenats segrestadors del pou. No obstant això, el lloc més peculiar per a aquests espectacles macabres va ser el passeig de Gràcia.

Llegenda negra

L’antic camí de Jesús ja tenia la seva pròpia llegenda negra, ja que al voltant del convent de Jesús hi havia l’anomenat cementiri d’Empestats, on van ser enterrades les víctimes de l’epidèmia de pesta negra del 1648. Una mica més amunt, a l’extrem nord dels actuals Jardinets de Gràcia -llavors la part final del passeig de Gràcia-, hi havia la Casa de la Marquesa, on funcionava una de les fondes clàssiques de la Barcelona vuitcentista, la de Can Vilaseca. L’any 1855 el governador civil havia prohibit als treballadors fer vaga, després de la primera vaga general a Catalunya, l’any anterior. Allò va coincidir amb un crim horrorós a Olesa de Montserrat, i amb l’execució a la capital catalana dels quatre assassins. Aprofitant el sotrac social d’aquell cas, les autoritats hi van implicar Josep Barceló, el cap de l’Associació de Filadors de Barcelona, i el van garrotar.

L’estiu del 1856 va pujar un govern progressista a Madrid, al qual van fer un cop d’estat. A Barcelona hi va haver un aixecament popular, a Gràcia els revoltats van trobar el coronel Ravell -implicat en la mort de Barceló- i el van matar amb els seus oficials davant la Casa de la Marquesa, a la qual van calar foc. La màxima autoritat militar era el general Juan Zapatero, conegut com el tigre de Cataluña o el general Cuatro Tiros, ja que tot ho arreglava de la mateixa manera. La mort d’aquells militars va provocar la seva reacció immediata: va fer arrestar disset caps obrers refugiats a Sallent i els va fer afusellar davant les runes de la casa incendiada. Diu la llegenda que el fuster que va construir la capella on els condemnats van poder rebre l’últim consol espiritual va veure morir el seu propi fill. Aquestes víctimes de Gràcia estan enterrades en un monument funerari que els recorda, al cementiri del Poblenou.

No content amb això, Zapatero va detenir un geperut de 22 anys. Deien que algú com ell havia participat en la mort de Ravell i l’endemà va ser executat. La infàmia del general va arribar a l’extrem d’arrestar l’any següent un altre geperut innocent, a qui finalment van condemnar sense motiu a deu anys de presó. Encara el novembre del 1858 al passeig de Gràcia van exposar els cadàvers de tres lladres morts pels Mossos d’Esquadra mentre assaltaven un mas de la Travessera de Gràcia, com a l’Oest. Activitats poc conegudes en aquest indret tan exclusiu.