Avui, festa de Sant Jordi, la Biblioteca Districte 4 de Terrassa celebra el seu desè aniversari. Aquest equipament té un munt de singularitats, com ara la seva peculiar façana. Dissenyada per l’arquitecte Moisès Gallego, evoca un barri majoritàriament obrer. Bona part dels seus habitants treballaven a la fàbrica de totxos que ocupava l’indret, la Bòbila Almirall, de la qual encara es conserva la xemeneia de 63 metres d’alçada, rècord Guiness. Una altra de les singularitats de la biblioteca és la seva especialització en novel·la històrica -i en sèries de televisió.

Daniel Arredondo fa anys que hi treballa i coneix el seu fons de novel·la històrica més que ningú. Una de les seves preferides és La noia de la perla (La Magrana), de la nord-americana Tracy Chevalier, que narra el moment de la vida en què el neerlandès Johannes Vermeer va pintar el conegut quadre La noia amb turbant, conegut també, esclar, com La noia de la perla. La novel·la, que quan va sortir el 1999 va tenir un èxit esclatant, està ambientada a la segona meitat del segle XVII. Se situa en una ciutat holandesa, Delft, on la jove Griet serà contractada per netejar l’estudi de Johannes Vermeer. Amb una especial sensibilitat, Chevalier es pren el temps necessari per aturar-se en els petits detalls i desenvolupa la història lentament però alhora amb intensitat.

L’estructura social holandesa del XVII queda palesa a través de la intersecció entre classe i religió. La Griet, de classe baixa i protestant, fa de serventa a casa dels Vermeer, que viuen al barri catòlic de Delft i, si bé no són de classe alta, sí que tenen un rang superior a Griet. “Els petits conflictes a causa d’aquests dos factors els veiem sempre a través dels ulls atents de la Griet, de manera que a mesura que es llegeix el llibre es crea una empatia creixent cap a ella”, assenyala Daniel Arredondo.

“Un detall rellevant de la novel·la és el tractament de la llum. Com si es tractés d’un quadre, l’autora aconsegueix transmetre a través del text la lluminositat d’una ciutat del nord d’Europa. De fet, part de l’obra de Johannes Vermeer està caracteritzada per pintures ambientades en espais interiors on l’ús de la llum és molt rellevant, essencial. L’autora, a través dels ulls de la Griet, ens regala moments de lirisme en aquells passatges de la novel·la que tenen a veure amb la llum i amb la manera com reflecteix els colors i modifica la percepció visual de l’espai”, destaca Arredondo.

Ambientada al mateix segle XVII, cal destacar el clàssic d’aventures Els tres mosqueters, de l’escriptor francès Alexandre Dumas, una novel·la del 1844 i publicada originalment en forma de sèrie a la revista Le Siècle -hi conflueixen espases, cavalls i viatges, misteris, amors, amistat i traïcions, a més de la cèlebre frase “Tots per a un i un per a tots!”-. També, entre moltes altres novel·les, val la pena esmentar Conspiración en Venecia, de Yael Guiladi (Edhasa, 2009): a principis del XVII, Venècia és un punt estratègic, militar i comercial, i és també un niu d’espies. I, encara, en castellà, hi ha les novel·les d’Arturo Pérez-Reverte sobre el capità Alatriste. “És una sèrie molt entretinguda per al lector mitjà, que recorda les novel·les d’aventures del segle XIX”, diu Òscar López, director del programa de llibres Página Dos de La 2. “Alatriste és de ficció, però la major part de personatges que hi apareixen, com Quevedo, són reals”.