Fa anys que vaig deixar el vici del tabac, però encara col·lecciono paper de fumar. Aquests llibrets en miniatura m’han fascinat des de petit. Joguines amb els fulls en blanc. Llavors no sabia que el cigarret va nàixer a casa nostra, segurament quan les persones més pobres van començar a recollir les burilles de cigar i a cargolar-les en un paper qualsevol. Aquest costum es va fer tan popular que es van començar a confeccionar unes làmines de paper fi que van rebre el nom de paper d’encigarrar o paper Barcelona, perquè les primeres produccions es van fer a Capellades, Sant Pere de Riudebitlles, Manresa o la capital catalana, on la nissaga dels Miquel y Costas ja es dedicava a fabricar-ne a mitjans del segle XVIII.

Fumar cigarrets de paper era un costum exclusiu de catalans i espanyols, que a Barcelona va agafar embranzida quan es va convertir en un dels quatre ports peninsulars autoritzats a comerciar amb tabac. Aviat la producció es va refinar amb el paper de fil Florete, i es va començar a exportar cap a Amèrica, sobretot a Mèxic. Uns anys més tard, durant la Guerra del Francès, els soldats de Napoleó s’hi van aficionar i van exportar el cigarret al seu país. Itàlia, Portugal, i a partir del 1840 també Alemanya, els van seguir.

A Barcelona una de les primeres fàbriques de paper va ser la de Romaní i Tarrés, al carrer Ample. Un altre dels grans fabricants era la Balmas Planas, de la plaça de les Olles, que comercialitzava marques com el Papel Chino, el Papel de Jaramago Extremeño o El Marino. És a segle XIX quan es van editar els primers llibrets de paper de fumar, adornats amb gravats que servien de reclam i fidelitzaven el públic. Llavors funcionaven diversos tallers, com el de Conrado Bassa als carrers Ample i Riera Baixa, P. Ayné a la Corríbia, Agapito Mas a Canvis Nous, o Conrado Valadia a la baixada de Viladecols, que més tard es va traslladar al carrer Sant Pau. Posteriorment s’hi van afegir el Paper Masgrau del carrer Jovellanos, Genaro Marín de Pau Claris, Ramon Aymerich a Torrent de l’Olla, Jaume Riera al carrer Hospital o José Laporta a la Gran Via. Llavors existien marques com Catalunya Artística, Manelic, Sant Jordi, La República, Boer, El Molino, Fènix o Papel Persa, que competien amb les poderoses fàbriques d’Alcoi. Molts d’aquests productes es van mostrar a l’Exposició Universal del 1888.

A finals del XIX quedaven 14 fàbriques a la ciutat, que ara també competien amb les marques franceses que en els seus llibrets incloïen il·lustracions d’artistes modernistes com Alphonse Mucha o Jane Atché. Llavors es venien marques com el Papel Lechuga, el d’Alquitrán Sueco o el Papel Salud, que emfatitzaven els seus beneficis per a l’organisme.

Va ser durant la Primera Guerra Mundial quan es va generalitzar el consum mundial de cigarrets, i a Barcelona van arribar marques franceses com Abadie o Rizla, que presentaven el nou paper d’arròs, més fi que el de fil. Seguint la filosofia militar de la Gran Guerra, del port barceloní van sortir grans carregaments de paper per a les tropes d’Àfrica. Més tard, durant la Guerra Civil els soldats republicans canviaven paper de Barcelona i d’Alcoi pel tabac canari que duien els franquistes. I a la postguerra el paper el venien moltes vídues de guerra, en paradetes per tota la ciutat. Llavors el paper català ens el comprava Portugal. Anys després, la Miquel y Costas, amb la marca Smoking, es va convertir en un dels gegants mundials del sector. Tanmateix, la història d’aquesta indústria amb prou feines es pot entreveure a la ciutat, tot i que el Museu Marès conserva molts llibrets vuitcentistes, amb dissenys per a tots els gustos. Potser avui seria un bon moment per visitar-lo.