1968 ON I QUÈ VA PASSAR

París, el teatre dels joves

Entre el 19 i el 21 de febrer es van celebrar unes jornades contra la Guerra del Vietnam, hi va haver la detenció de diversos estudiants i els seus col·legues van respondre amb protestes i la formació del Moviment 22 de Març

El 8 de gener del 1968, quan el ministre de Joventut i Esports va acudir a Nanterre per inaugurar una piscina universitària, un estudiant anarquista, Daniel Cohn-Bendit, s’hi va encarar i li va retreure la falta de preocupació del seu govern pels problemes de la joventut. Tot i que les protestes feia temps que estaven en marxa, els esdeveniments es van precipitar: entre el 19 i el 21 de febrer es van celebrar unes jornades contra la Guerra del Vietnam, hi va haver la detenció de diversos estudiants i els seus col·legues van respondre amb protestes i la formació del Moviment 22 de Març. Alguns dels seus membres van ser citats a un consell disciplinari el 6 de maig a la Sorbona, però llavors aquesta universitat i la de Nanterre ja havien estat preses pels estudiants i posteriorment tancades. Era el que passaria a la història com el Maig del 68: una successió d’enfrontaments entre estudiants i policia; l’escenificació de fins a quin punt, malgrat les consignes estudiantils a favor de la unitat, els joves i els obrers estaven lliurant batalles diferents; una immensa vaga general que va paralitzar el país i les enormes dificultats que va tenir el govern de De Gaulle per comprendre si aquella revolta era una revolució comunista o, com era el cas, una escenificació brutal de la creixent bretxa generacional. Al final, els obrers van aconseguir les millores laborals que pretenien, els estudiants no van aconseguir res tangible i el partit de De Gaulle va guanyar les eleccions celebrades precipitadament a finals de juny. Tanmateix, a mitjà termini l’impacte del maig parisenc en la cultura i la política va ser immens.

Lectura relacionada

'Si te vas a París, papá' de Teresa Pàmies (Tigre de Paper, 2018)

Teresa Pàmies vivia a París quan va esclatar el Maig del 68. L’escriptora i activista política, molt vinculada al PSUC, va seguir de prop aquells fets convulsos, i en va voler deixar testimoni escrit.

'Tigre de paper' d'Olivier Rolin (Proa, 2005)

Olivier Rolin, que l’any 1968 era el “responsable militar” de l’Esquerra Proletària francesa, fa el balanç de la utopia d’aquells anys convulsos i el retrat de la generació que en va ser protagonista.

Etiquetes

Més continguts de