Al Prat de Llobregat hi tinc bons amics, però fa massa calor per anar-hi de visita. Així doncs, vaig per feina, agafo la línia 9 del metro i baixo a l’estació de Les Moreres, una de les més noves de la xarxa. Surto com un bolet de sota terra a l’avinguda Verge de Montserrat i travesso la ronda de Llevant, fins a l’entrada al Parc Lúdic Fluvial del Llobregat o, més modestament, al Parc del Riu. Vinc d’una zona edificada i vaig cap a un espai natural: just a l’encreuament d’aquests dos mons hi ha la plaça dels Umbracles, ocupada per estructures d’acer i canya, que proporcionen frescor i ombra. Aquest punt s’ha convertit en l’accés principal al riu per als veïns del Prat.

La història d’aquest parc corre en paral·lel amb el desenvolupament industrial d’aquesta població. Fins a principis del segle XXI, això era la degradada llera del riu Llobregat en el seu tram final, un territori de fàbriques del qual només sobreviu la xemeneia de la paperera Torras Hostench, estilitzat testimoni d’una època passada, quan les aigües baixaven contaminades després de quilòmetres d’explotació. Ara, per les rutes que corren vora la riba, s’hi veuen ciclistes i aficionats a les caminades. I la pollancreda central ofereix una zona lúdica, dotada de diversos jocs infantils.

El parc es va obrir l’any 2011 i s’articula al voltant d’un passeig fluvial de gairebé dos quilòmetres, amb passeres de fusta que el comuniquen amb elements singulars com la torre mirador, que ofereix vistes panoràmiques del delta del riu fins a Collserola. Segons una senyora que ha vingut amb els seus prismàtics, en dies clars es veu Montserrat. Aquesta estructura de formigó, abraçada per una escala de cargol metàl·lica, forma part del sistema de drenatge del parc, dissenyat per desaiguar directament al mar les aigües amb excés de sal.

Aquest paisatge és un dels trams, d’una ampla franja de trenta quilòmetres de terreny recuperat a usos industrials, que acompanya el Llobregat des del pont del Diable a Martorell fins a la Mediterrània. Un projecte que va començar a dissenyar-se el 2007, i que ha format la base per preservar la vegetació i la fauna autòctones del riu. Així, el parc enllaça pel nord amb el camí del Sorral, que el connecta amb Sant Boi o Cornellà, i pel sud, amb els aiguamolls del delta, amb llocs d’observació d’ocells o d’avions del veí aeroport del Prat, com el mirador de la Desembocadura, que ens deixen a la platja de Ca l’Arana. En definitiva, un petit tastet d’espai natural al costat mateix de casa, que podem fer més gran o més petit al nostre gust.