BarcelonaEl músic Pau Donés és un home d’èxit però no perquè sigui famós, publiqui discos o faci concerts. Per a ell, l’èxit és ser feliç i estar en pau amb un mateix. Passar per un càncer i haver de fer tractament de quimioteràpia de per vida no ha canviat la seva percepció sobre la mort o la malaltia, que ocupen un lloc secundari a la seva vida. Té clar que no es pot viure amb por. Aposta per les relacions socials però no creu en les relacions de parella i, si es perd, busqueu-lo a la muntanya o al mar. O millor que no, perquè voldrà dir que necessita estar sol.

ELS DINERS I ELS BÉNS MATERIALS (7)

Vivim en un món que està plantejat des d’un punt de vista econòmic i els diners són importants; qui digui que no, el respecto però no me’l crec. Els diners són importants, és així. A l’hivern, si tens diners, tens calefacció i no passes fred. Amb diners pots anar de vacances. Són importants perquè la societat està organitzada així. Qui digui que no és perquè en té molts o està molt convençut per viure sense una sèrie de comoditats que donen els diners i els béns materials; molts no serveixen per a res, però molts d’altres ens proporcionen benestar. Una altra cosa és viure pels diners, això provoca infelicitat. I els diners també són una manera de recompensar la feina que fas i que te la reconeguin.

SOLEDAT (10)

Moltes vegades tinc la necessitat d’estar sol. Voldria diferenciar entre el que és estar sol i sentir-se sol. Estar sol amb tu mateix, pensar en les teves coses i tranquil és genial. Sentir-se sol i desemparat és una pena. Però estar sol està molt bé i tots hauríem de fer aquest exercici. En la meva professió sempre estàs envoltat de molta gent i, de tant en tant, quan vull estar sol, me’n vaig al bosc o al mar. Tinc una barca petita i vaig a l’aigua. O agafo la furgoneta i vaig a la muntanya i faig la meva.

LA FE (0)

Sempre ha tingut poca rellevància. La fe en un mateix, en els teus amics i en la natura està molt bé. Fe en l’intangible, en les divinitats, no, perquè és una manera de capar les nostres capacitats com a éssers humans. Les religions han sigut castradores de la llibertat humana i ho continuen sent. Són una justificació. Si va bé, és gràcies a Déu. Si va malament, és perquè Déu ho ha volgut així. No crec en les coses que no puc veure o sentir. Vivim el present del que veiem, sentim i percebem.

LA CONSCIÈNCIA (9)

Hem de ser consciència. Vivim en un món plural, en una col·lectivitat, i hem de ser conscients que és així si volem que les coses funcionin.

LA POR (2), LA MALALTIA (3) I LA MORT (1)

La malaltia i la mort fan molta por i no es pot viure la vida amb por, per això no tenen cap consideració per a mi. Viure una vida amb por és espantós perquè la por et bloqueja, et tensiona i és una sensació molt desagradable amb la qual no es pot viure. És horrorós viure així! Són allà. Si un dia em moro o si torna el càncer, haurà tornat però no vull estar-hi pensant. Sempre ho he viscut així, no és diferent perquè hagi tingut un càncer. Vaig perdre la meva mare de molt jove i va ser un aprenentatge molt important. Som aquí quatre dies i no sabem quan deixarem de ser-hi.

L’ÈXIT (9) I LA PROFESSIÓ (9)

S’ha de matisar què és l’èxit. Socialment s’entén per èxit triomfar professionalment, tenir diners, un pis i reconeixement social. I això, per a mi, és el més allunyat de l’èxit. Èxit, per a mi, és ser feliç, estar content i en pau amb tu mateix, el teu entorn i la teva vida. I com s’aconsegueix això? Diria que intentant passar el màxim d’hores al dia fent coses que et facin sentir bé.

Jo vaig néixer amb una vocació que és la de músic. Faig música i això crec que és motiu per sentir-se afortunat i exitós, i no perquè faci discos i concerts sinó perquè m’ho passo bé amb el que faig, i durant moltes hores faig una cosa que m’agrada. I això per a mi és l’èxit. I tinc amics i una família estupenda, i la resta és secundari. I, en tot cas, és un èxit molt enganyós, una concepció molt errònia. Conec aquest èxit i és molt poc definitori del que és tenir una vida, no una carrera professional, que és una part de la vida, sinó una vida exitosa.

L’AMOR (10)

Jo parlo de l’amor en un sentit general, no necessàriament de parella. L’amor és la benzina o la medicina que ens fa funcionar i motivar. Passem gran part de la nostra vida pensant en l’amor i enamorats des de qualsevol punt de vista. El 99% dels grans clàssics són cançons que parlen de l’amor. La gent que pensa que pot viure sense amor o que no estima és molt desgraciada.

LES RELACIONS DE PARELLA (3)

No crec en la parella. Les relacions de parella per a mi no tenen importància perquè són relacions sustentades en un vincle de propietat i exclusivitat. Les relacions socials (8), en canvi, són molt importants perquè significa que ens relacionem, ens estimem, ens cuidem els uns als altres i no fem les coses per interès. Vivim en una societat individualista i la reciprocitat ens farà més feliços, i el retorn social que en tindrem serà molt més satisfactori.

LA SEXUALITAT (9)

El sexe i la parella no tenen res a veure. És més, el sexe pot ser el desencadenant que les relacions de parella no funcionin bé. El sexe en parella pot acabar sent avorrit i acabar en infidelitats. El sexe és una cosa meravellosa, un instint, i ens dona un plaer brutal, així que aprofitem-ho! El sexe és molt important i ens fa ser feliços i estar contents.