MEMÒRIA DE LA RESISTÈNCIA ANTIFRANQUISTA

Perillosos socialdemòcrates: El llegat Pallach-Barrera

ANTONI BATISTA
ANTONI BATISTA Doctor en ciències de la comunicació. Periodista. Músic.

J osep Pallach i Heribert Barrera s’havien fet amics a l’exili francès, on havien desplegat molta activitat antifranquista. Mentre la contestació era lluny, preocupava relativament al règim, però quan la van importar el va inquietar, i de quina manera. Pallach i Barrera tenien molt prestigi acadèmic: pedagog el primer, químic el segon, havien cultivat bons contactes amb polítics influents i representaven una opció que, justament perquè no era de la radicalitat del comunisme i l’anarquisme, i arrossegava sectors cristians, feia molta por als aparells de la dictadura. Eren els perillosos socialdemòcrates.

El 10 de setembre del 1974, els perillosos socialdemòcrates constitueixen a Montserrat el Reagrupament Socialista Democràtic, que en acabat adoptarà la marca i sigles Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament), PSC-R. Julián Gil Mesas, cap de la Brigada Social, ordena investigar-los i elaborar-ne un informe detallat.

Temen la creació d’un partit socialista de gran abast a Catalunya, amb un component catalanista intens, i es pensen -erròniament- que podria estar teledirigit pels comunistes, a través de Jesús M. Rodés, fitxat com a membre del PSUC, condemnat a tres anys per un consell de guerra sumaríssim. En qualsevol cas, se situaria, segons la Brigada Social, tant a l’esquerra com el PSOE que estava prefabricant Felipe González a Suresnes, per la presència sobredimensionada que atorgaven a Rodés i per Joan Tapia, considerat “ socialista de izquierdas ” vinculat al socialisme alemany i a Comissions Obreres. Tant Rodés com Tapia, a més a més, havien estat a la presó: gràficament, subratllats amb llapis vermell.

A Rodés, condemnat per “ rebelión militar ”, li endossen que és un “ elemento activista muy relacionado en ambiente intel·lectual ”, i a Tapia un “ papel importante ” a la reunió de Montserrat, a partir del fet que intervé com a ponent de l’informe de política internacional. D’un total de cent vint-i-cinc persones, hi ha onze fitxats per la constitució del partit.

A l’advocat Rudolf Guerra li feien constar que va ser posat a disposició del capità general com a organitzador del Front Obrer de Catalunya (FOC) i una condemna a tres anys de presó com a dirigent del Frente de Liberación Popular, el 1962. El qualifiquen curiosament de “ perspicaz y cauteloso ”. Joaquim Ferrer, que havia arrossegat sectors catòlics de l’àmbit Pujol, té antecedents com a “ responsable de supuesta difusión clandestina de Català a l’Escola ”, com a autor del llibre Layret i com a membre de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya. Amadeu Cuito representa “ una postura avanzada del socialismo ” i alerten dels seus contactes amb la Internacional Socialista.

De Joaquim Arana els molesta que un “ catalano-separatista ” s’aprofiti de les estructures del règim per fer política en contra a les eleccions de procuradors a Corts. Semblantment, consideren Francesc Casassas “ desafecto ”, detingut per propaganda il·legal i considerat “ catalano-separatista ” per una emissió en català a Ràdio Andorra. Es lamenten que Agustí Llatas, un exalferes provisional -graduació de voluntaris molt valorada pels franquistes- s’hagi passat a l’enemic i “ se le puede considerar demócrata-cristiano ”. Josep M. Imbert està afiliat a la “ Ezquerra Catalán ” [sic] i ha prestat “ distinguidos servicios causa rojo-separatista ”.

Als que tipifiquen penalment com a caps de l’organització, elegits presidents de l’assemblea de Montserrat, els dediquen més espai. Els antecedents de Pallach els remunten a la Guerra Civil: “ Durante la Guerra de Liberación estuvo afiliado al Partido Obrero de Unificación Marxista - sección juvenil - , colaborando con el periódico ‘Avant’ en catalán, órgano de dichas juventudes. En 1945 fue detenido por tratar de reorganitzar el POUM y estando en libertad provisional se evadió a Francia. En este país, fue uno de los fundadores, en Toulouse, del Moviment Socialista de Catalunya, cuyo partido se nutrió de elementos del POUM, USC y del PSUC”. A Barrera comencen per escriure-li malament el nom: “ Hiriberto ”. “ En el 35, ingresó en Juventudes de Esquerra, alistándose en el Ejército Rojo. Terminada la Guerra Civil se instaló en Montpellier, donde tuvo la licenciatura de Química y Matemáticas. En el año 1946 asiste a un congreso, representando a los estudiantes de Ezquerra Republicana de Catalunya”. També anoten que el seu pare, Martí Barrera, era un dirigent anarquista que va ser diputat al Parlament de Catalunya i conseller de Treball de la Generalitat. Antecedents genealògics.

Acaben l’informe alertant del perill del nou partit, que s’està infiltrant a les institucions -sindicats, ajuntaments i Corts-, tindria el suport del premi Nobel de la pau i excanceller alemany Willy Brandt i “ resaltaría la personalidad de Cataluña, integrándola en un estado español con estructura federal y socialista ”.

Josep Pallach va morir el gener del 1977, sense prou temps per fer política en democràcia, però va excel·lir com a pedagog. Heribert Barrera va ser diputat a Corts, president d’ERC i primer president del Parlament de Catalunya. Rudolf Guerra va ser diputat socialista a Corts en les tres primeres legislatures. Joaquim Ferrer va ser diputat per CiU, a Corts i al Parlament, senador i conseller de Cultura de la Generalitat. Joan Tapia va ser director de La Vanguardia entre el 1987 i el 2000 i actualment presideix el consell editorial d’ El Periódico de Catalunya

Més continguts de