Reportatge

Què és Sàpiens?

Una metodologia per comprendre i així poder innovar

Comprendre per innovar

Sàpiens és una metodologia per comprendre i així poder innovar. “És una missió molt ambiciosa”, diu Israel Ruiz, vicepresident de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, com Ferran Adrià, l’enginyer va conèixer el cuiner fa pocs anys però hi té una relació pròxima. Explica que, després de tancar El Bulli, han parlat molt del seu llegat. Sàpiens és una part d’aquest llegat, i té l’aval de Ruiz: “Que hi hagi un inventor a qui li cau una poma al cap i descobreix la gravetat ja no passa. Quan la gent parla de genis creatius es pensa que es lleven, s’inspiren i fan una genialitat. Però en el seu cas és genialitat buscada per mitjà de mètode, i amb Sàpiens intenta generalitzar-ho”.

La base: el mètode científic

Sàpiens segueix principis com ara qüestionar l’ statu quo, replantejant les creences prèvies. Segons el neurocientífic David Bueno, la base és el mètode científic. Bueno recorda que “Picasso deia que els infants són artistes i es tracta de no deixar de ser-ho”, i afegeix que “en l’etapa preverbal el nen aplica el mètode científic sense saber-ho: agafa un objecte, el mira, el toca i, fins que no l’ha comprès, no intenta fer alguna cosa”. Israel Ruiz també fa aquest paral·lelisme: “Els nens són creatius, i l’educació reglada que tenim els priva del que volen, que és explorar-ho tot. Aquest és el seu mètode. Ell es comporta com un nen, no en sentit pejoratiu sinó al contrari”.

Posar ordre a la creativitat

Un altre pilar de Sàpiens és l’ordre. Adrià considera clau sistematitzar-ho tot, i una de les seves màximes és: “Si no està escrit no existeix”. Amb Sàpiens vol posar ordre a la creativitat o, dit d’una altra manera, combinar la raó amb l’emoció. Dues coses que, segons David Bueno, no es poden entendre separadament: “Encara que ens pensem que decidim racionalment, quan decidim tenim més activa la zona emocional del cervell que la racional”. Adrià va més enllà i parla d’espiritualitat, i el neurocientífic ho matisa: “Des de la neurociència cognitiva el concepte d’espiritualitat el definim com el sentiment de pertinença a un tot més ampli. No veig malament parlar-ne, però s’ha de precisar”.

Una metodologia per a tothom

Per a Bueno, “una de les grans dificultats del mètode científic és explicar-lo amb paraules casolanes perquè algú que no ha estudiat ciència el pugui utilitzar, i aquest és un dels grans mèrits d’aquest projecte”. Tal com es planteja, afegeix, “el pot aplicar un cuiner o un petit empresari, com un botiguer, millorant l’aparador”. Israel Ruiz també destaca que es pot aplicar a un gran ventall de projectes: “La frase que innovar per a un bar és tenir un pressupost l’ha dit mil vegades, i encara té raó”. Ruiz creu que als responsables d’empreses grans també els pot servir: “Molts dels aprenentatges són traslladables al món de l’empresa, encara que evidentment un gestor agafarà una mica d’aquí i una mica d’allà”.

Desconstrucció i reconstrucció

Sàpiens consisteix a estudiar diversos aspectes d’un tema, començant pels més elementals. És el mateix que Adrià feia a El Bulli per crear nous plats: una desconstrucció. “El que feien en gastronomia era estudiar, a un nivell molt elemental, els productes, els processos, les eines o els equips”, recorda Israel Ruiz. El vicepresident del MIT afegeix que primer “ho documentaven i ho entenien” i després anaven provant “permutacions amb els ingredients o les tècniques”. El procés de desconstruir una cosa per provar diferents maneres de reconstruir-la, per així poder crear una cosa nova, es pot aplicar a qualsevol àmbit. “Primer cal entendre-ho, per crear un sistema de permutacions, i així poder inventar”, resumeix Ruiz.

Diàleg entre disciplines

Sàpiens s’ha creat a partir del diàleg amb professionals de moltes disciplines diferents: de l’art i les humanitats, de l’empresa, de la ciència i de l’educació. “L’enfocament multidisciplinari és poc comú a Europa però és el que tenim al MIT, i al món és més comú del que sembla”, diu Israel Ruiz. L’enginyer veu “un accident de l’estadística” que Adrià hagi aplicat aquesta mateixa manera de treballar. El professor d’Esade Marcel Planellas també ho veu excepcional: “S’ha tendit a focalitzar-se molt i intentar saber molt d’una cosa concreta, però en canvi ell ha tingut aquesta visió global. El valor és aquest, la gosadia de tenir aquesta mirada. És gairebé renaixentista”.

Efecte multiplicador

El diàleg multidisciplinari té un efecte integrador i multiplicador. “A més de ser holístic, ajuntant idees de diferents àmbits, s’hi troben sinergies, si s’entén el que fan els altres”, resumeix Marcel Planellas. “En ciència es diu molt que els grans avenços es fan als territoris frontera”, explica David Bueno. El tipus de recerca que es fa al MIT, afegeix Israel Ruiz, només es pot abordar d’aquesta manera. “Quan són problemes molt grans ha de dialogar gent de facetes molt diferents”, assegura. La clau per resoldre’ls, afegeix, és “connectar les diferents facetes”. I quan es treballa així, conclou, “els agents catalitzadors que connecten la resta tenen la paella pel mànec”.

De Descartes al ‘design thinking’

Per desenvolupar la metodologia també s’han recopilat una vintena de teories i fonts, que van des de Descartes, amb el “Penso, per tant existeixo”, fins al design thinking, que proposa dissenyar per pensar, passant per la teoria general de sistemes i la innovació oberta de Henry Chesbrough. “Sàpiens diu el mateix que ja deia Descartes”, corrobora David Bueno. Amb la innovació oberta, un concepte encunyat el 2003, El Bulli fins i tot es va avançar a la teoria. Segons Marcel Planellas, “la història d’El Bulli es pot inscriure en un procés d’innovació oberta fet instintivament”. Israel Ruiz va més enllà: “Si el Ferran fos al MIT, o a Califòrnia, ja hi hauria llibres sobre el seu mètode. Seria un guru”.

Interactiu especial: Sàpiens, el gran projecte de Ferran Adrià

Etiquetes

Més continguts de