Fotos: NASAANY 2114. LA TEMPERATURA A LA TERRA HA PUJAT 4 GRAUS (O MÉS) RESPECTE A LES TEMPERATURES DE PRINCIPIS DEL SEGLE XXI. El pol nord i el sud s’han desfet. Dominen els deserts mentre l’augment del nivell del mar ha fet desaparèixer moltes ciutats. La població ha disminuït en un entorn hostil per als humans. Fa molta calor, la producció alimentària ha disminuït (fins i tot als mars hi ha menys peixos perquè l’aigua és més àcida per l’elevat nivell de CO a l’atmosfera) i el petroli s’ha acabat. Molts terrícoles han marxat al planeta Mart, on ja es pot viatjar i viure en alguna de les seves colònies. Aquests desplaçats mai seran reconeguts com a marcians. ¿Ho seran els fills que neixin ja sobre terra vermell? ¿L’Homo sapiens serà aleshores una espècie interplanetària?

Aquests podrien ser l’escenari i alguns dels dilemes d’una de les moltes novel·les apocalíptiques que s’han escrit sobre la Terra i sobre la colonització de Mart. Els fets descrits, però, estan basats en les prediccions dels científics sobre els efectes de les activitats humanes sobre el clima de la Terra i sobre el fet que hi hagi ja en marxa dos projectes, un de privat i un altre de la NASA, perquè els humans puguin trepitjar Mart d’una vegada. Un somni des del segle passat, una realitat cada cop mes plausible els últims anys.

El camí tecnològic per arribar a tocar terra marcià ja ha començat. A diferència dels anys 60, quan l’home va trepitjar per primer cop la Lluna en plena rivalitat espacial en un món dividit entre el poder dels Estats Units i la Unió Soviètica, ara els pressupostos governamentals per a l’espai són molt més reduïts. Aleshores la NASA tenia el 5% del pressupost dels Estats Units; avui, el 0,5%. Davant la necessitat de prioritzar, el president dels Estats Units, Barack Obama, ja va anunciar el 2010 que la NASA se centraria a visitar asteroides i a trepitjar Mart. “Viuré per veure-ho”, va dir en el seu discurs. La Guerra Freda ja no alimenta la carrera a l’espai, però sí que s’ha vist el seu potencial com a negoci. Així ho demostra l’aliança de la NASA amb altres agències de l’espai i, sobretot, amb empreses privades, com SpaceX i Boing. Segons el seu full de ruta, el 2030 els primers astronautes trepitjaran terra vermell.

COM ARRIBAR-HI?

Per l’experiència en viatges no tripulats, es calcula que de la Terra a Mart es pot trigar entre sis i deu mesos. La companyia Boeing és la contractista principal del coet gegant SLS, el que es preveu que porti els primers humans cap a Mart. Però tan sols és una petita part d’un complex sistema. Segons explica en un vídeo divulgatiu Michael Raftery, director de sistemes d’exploració espacial de Boeing, en total caldran sis peces per poder anar i tornar de Mart. Com si es tractés d’una nina russa, la gran nau espacial transportarà fins a l’objectiu la càpsula Orion i un sofisticat sistema de transport amb enormes panells solars i amb un complex sistema de propulsió. Un cop alliberada la càpsula, “utilitzarà l’energia del sol per conduir el sistema de propulsió, i la nau lluirà com un veler”, explica Raftery. A més, enganxada al “veler” hi haurà la “llar” on viurà la tripulació. Probablement anirà girant per proporcionar als astronautes a bord algun tipus de gravetat artificial i evitar així que els ossos i músculs se’ls degradin en excés per la perllongada missió.

Les dues últimes peces fonamentals per a la missió són un mòdul d’aterratge i un escut tèrmic inflable per passar amb èxit un dels moments més crítics de la missió i arribar a tocar la superfície de Mart amb seguretat. Finalment, un cop que les seves operacions hagin conclòs, els astronautes utilitzaran un petit coet per tornar a la nau en òrbita i, en última instància, a la Terra.

El que proposa la NASA amb els seus socis és un viatge d’anada i tornada. Molt diferent del que proposa Mars One, un projecte que, tot i que no disposa del mateix suport tecnològic, també té el vistiplau de la NASA. El seu objectiu és establir la primera colònia humana a Mart a partir del 2024, en un viatge tan sols d’anada. El projecte té grans dosis d’espectacle. S’hi han presentat més de 200.000 candidats de tot el món. Al final del procés en quedaran 40, que hauran d’acomiadar-se dels seus estimats per anar a viure a Mart, reproduir-se si ho consideren adient i morir. Hi ha molt d’escepticisme entorn al projecte, impulsat per Richard Branson, president de Virgin i conegut per altres excèntrics projectes.

A part de la Lluna, amb la tecnologia actual Mart és la millor opció com a planeta a colonitzar. Tot i que Mercuri i Venus són més a prop, allà les temperatures són extremadament altes. La tecnologia permet aguantar millor la fredor de Mart. De fet, la NASA també està investigant tècniques per crionitzar astronautes que hagin de viatjar durant llargs períodes. Tot i les temperatures extremadament fredes, aproximadament de menys 10 graus, i una atmosfera molt feble, es creu que en el passat Mart es va assemblar molt a la Terra. El dia marcià dura 24 hores, 39 minuts i 35,244 segons. Mart té una inclinació axial lleugerament superior a la Terra (25,19º en comparació als 23,44º de la Terra). I també té estiu, primavera, tardor i hivern, tot i que duren el doble perquè el seu any també dura molt més.

Mart, que és sis cops més petit que la Terra, també disposa de recursos que es poden explotar per construir els hàbitats artificials on viurien els futurs colons. Amaga aigua congelada que, en teoria, es podria desfer per consumir-ne. Tot i que la seva atmosfera és irrespirable, amb grans quantitats de CO, es creu que l’excés d’aquest gas es podria explotar per fer créixer vegetals en hivernacles. En comptes de carn, les proteïnes vindrien dels insectes que també es podrien criar en hivernacles.

CONVERTIR MART EN UNA TERRA?

Durant anys també s’ha especulat amb el fet que en un futur, quan s’hi establissin colònies humanes, es pogués manipular l’ecosistema marcià per convertir-lo en una nova Terra. El procés es coneix com a terraformació i seria la manera més sostenible de mantenir els nous immigrants interplanetaris. Caldria canviar-ne l’atmosfera, la temperatura i les condicions de l’aigua, entre altres coses. Als anys 70 la NASA va dur a terme els primers estudis que indicaven que era factible. Als anys 80 diversos científics, entre ells Christopher McKay, investigador de la NASA, i el mateix James Lovelock, van publicar articles en què explicaven el mètode per augmentar la temperatura a Mart. Es tractaria d’aportar a l’atmosfera perfluorocarbonis, potents gasos d’efecte hivernacle, que fins i tot es podrien sintetitzar a partir d’altres elements presents al sòl i l’aire marcians. Escalfant el planeta s’aconseguiria alliberar el CO congelat, per amplificar l’escalfament i augmentar la pressió atmosfèrica fins al punt on l’aigua líquida podria fluir.

ELS ROBOTS JA HAN TREPITJAT MART

Els robots ja saben què és viure a Mart. La missió Mars Pathfinder hi va dur el 1997 el primer robot marcià, el Sojourner. Entre els més recents hi ha l’Opportunity i l’Spirit, dos robots bessons que van tocar terra el 2004. Els va seguir el Curiosity, que va arribar a Mart l’any passat. Treballen agafant mostres i fent fotografies. Així avui se saben moltes més coses sobre la composició del planeta, sobre el gel que amaga i sobre els canvis que hi ha durant l’any marcià.

Pam a pam, la superfície marciana també l’observen altres satèl·lits en òrbita al seu voltant, entre ells el Mars Reconnaissance Orbiter, equipat amb la càmera més potent que s’ha enviat mai al planeta, amb la qual s’han pogut fer fotografies úniques de la superfície. Conscients no només de la vàlua científica sinó també de la bellesa del material, des de la NASA se’n vol fer la màxima difusió. Juntament amb la Universitat d’Arizona i voluntaris d’arreu del món, s’ha creat el projecte en línia Beautiful Mars. Entre els col·laboradors hi ha 28 voluntaris catalans que estan traduint al català els continguts.

I és que el paisatge marcià és molt dinàmic. Més de 200 roques impacten al sòl de Mart cada any i provoquen cràters de diferents mides. Una de les formacions més belles que ha recollit la càmera HiRISE és el cràter Victòria, provocat per un impacte de 750 metres de diàmetre i que ha explorat el totterreny Opportunity. És a la regió coneguda com a Meridiani Planum, al sud de l’equador del planeta. Hi ha hematita cristal·lina gris, un mineral que a la Terra es forma sobretot a les deus que manen aigua calenta o als estanys. Molts científics creuen que és la prova que al planeta no només hi ha hagut aigua sinó que és possible que ocasionalment en brolli. Al terra marcià també hi ha esculpides formes que indiquen que hi ha passat aigua.

El Curiosity treballa ara al cràter Gale. Els experts esperen que l’estudi d’aquest forat immens i la muntanya escarpada que hi ha a dins puguin confirmar si hi ha aigua. On hi ha el Curiosityhi ha sediments, com argiles i sulfats, que es formen amb l’aigua.

Un cop més, a part de l’interès científic, trobar aigua és una peça fonamental per establir les futures colònies. Ni la missió que té prevista la NASA ni Mars One han decidit encara on aterraran, però de ben segur que serà un dels llocs on se sàpiga amb més precisió que hi hagi prou aigua per abastar de líquid i oxigen els habitacles inflables on viuran. Potser per sempre, si la tecnologia no falla.