És una de les històries d’amor més universals de tota la literatura del segle XX, però també una crònica de la brutalitat i l’horror de la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa del 1917 i la guerra civil subsegüent. Parlem, esclar, d’ El doctor Givago (La Butxaca, 2012), publicada per primer cop a Itàlia el 1957. De seguida va tenir ressò arreu del món, i va ser la causa que l’Acadèmia Sueca li concedís, l’any següent, el Nobel de literatura, que el seu autor, Boris Pasternak, va refusar. Un cop més, la pel·lícula ha contribuït a popularitzar aquesta història, la d’un metge -al cine, Omar Shariff- que viu de manera especialment tràgica la seva experiència durant les convulsions de la fi de la Rússia tsarista i els inicis del règim soviètic, a causa de la fidelitat a les pròpies conviccions.

D’altra banda, tot i que és essencialment una crònica, val la pena esmentar Diez días que estremecieron al mundo (Txalaparta, 2006), del periodista nord-americà John Reed, centrada en els fets de la revolució de la tardor del 1917. Per tancar la relació de relats de l’etapa de règims comunistes a Europa, convé subratllar la novel·la Zona de tránsito (Tusquets, 2007), en la qual Julia Franck explica el drama que viuen a Berlín una pila de refugiats procedents de l’altra banda del Mur, abans que caigués l’any 1989. N’hi ha moltes més, esclar.

'Cignes salvatges', la Xina del segle XX a través de tres generacions

La Xina és un dels països que més han canviat al llarg de l’últim segle. Alguns dels fets claus de l’última centúria en aquest gegant asiàtic tenen lloc l’any 1949, en què tota la Xina continental, excepte el Tibet, cau en mans dels comunistes. Aquell mateix any es funda la República Popular de la Xina, amb Mao Zedong com a cap del govern, que inicia la Revolució Xinesa, dins la qual té lloc també la Revolució Cultural. A Cignes salvatges (Circe, 2001), Jung Chang, que va ser guàrdia roig durant la Revolució Cultural, repassa tots aquests esdeveniments a través de tres generacions de la seva família. L’àvia de Jung Chang va néixer per ser concubina d’un dels anomenats senyors de la guerra i va ser educada a la manera tradicional, amb els peus destrossats pel terrible costum d’embenar-los perquè no es fessin grans. Els seus pares van lluitar per la República Popular de la Xina i després van ser represaliats, torturats i condemnats durant anys. El llibre acaba el 1978, l’any que Jung Chang va marxar de la Xina per anar a Londres, on viu actualment.