E l 1965 J.B. Cendrós va adquirir Els Llibres de l’Óssa Menor, la prestigiosa editorial fundada per Josep Pedreira. La va agermanar amb Aymà/Proa i, d’aquesta manera, l’empresari va tenir l’oportunitat de continuar editant poetes com Espriu o Carner. Va respectar el to i l’estil de Pedreira i va dedicar-se a publicar joves promeses com Bru de Sala o Palol. En l’exposició Un empresari d’acció! s’hi podrà veure la intensitat epistolar que Cendrós va establir amb Salvador Espriu. “Per l’amor de Déu, facin el que puguin per salvar la llengua”, li diu el poeta.

Cendrós va ajudar poetes de totes les generacions, des de Mn. Pere Ribot, el mític rector de Riells, al qual va pagar algunes obres de restauració de St. Martí de Riells, fins al poeta i novel·lista mallorquí Blai Bonet, a qui el financer va ajudar directament quan estava malalt.

L’empresari va abocar-se amb especial predilecció a recuperar la figura de Josep Carner. Es va convertir en el seu marmessor. Va dur a terme una operació de rescat inèdita, fins ara desconeguda, però amb documents i cartes que permeten reconstruir-la sencera. Per començar, com a secretari general d’Òmnium Cultural, l’abril del 1970, Cendrós va pagar íntegrament de la seva butxaca l’estada a Catalunya del matrimoni Carner. El mecenes el va rebre a peu d’avió a l’aeroport del Prat de Llobregat. Tant el poeta, que es negava a tornar a Catalunya mentre governés el general Franco, com la seva esposa, Émilie Noulet, vivien a Brussel·les. Va ser l’última vegada que Carner trepitjaria terra catalana. El precursor del Noucentisme poètic havia acumulat vint-i-vuit anys d’exili. Va morir poques setmanes després, a Brussel·les.

Amb el traspàs de Carner, i a partir de la mort de Franco, J.B. Cendrós va iniciar una campanya frenètica i persistent amb cartes i gestions de tota mena per traslladar les despulles de Carner al cementiri Nou de Montjuïc, des de Brussel·les. El marmessor de Carner recordava a l’alcalde barceloní Socías i Humbert la importància literària del Príncep de les Lletres Catalanes, i la gravetat essencial que suposava l’oblit gradual de l’autor de Nabí. La insistència de Cendrós i les gestions que va dur a terme van ser decisives perquè Carner pogués ser enterrat per fi a Catalunya.

L’operació va viure dos moments culminants. El 1978, amb el trasllat provisional de les despulles al cementiri del Sud-oest de Montjuïc, i quan, més endavant, el 1984, amb motiu dels actes de commemoració del centenari del naixement, es va produir la sepultura definitiva a l’actual mausoleu de Montjuïc.