Després de tres temporades fent de Robb Stark a Joc de trons, Richard Madden es pensava que ja sabia què eren els èxits televisius. Però quan es va estrenar el thriller britànic Bodyguard, va al·lucinar.

Escrit per Jed Mercurio ( Line of duty ), Bodyguard té com a protagonista Madden, que fa de David Budd, un veterà de la Guerra de l’Afganistan amb estrès posttraumàtic que té la missió de protegir la ministra de l’Interior, Julia Montague (Keeley Hawes). La ministra aplica una política de línia dura que Budd odia però té un atractiu gèlid al qual ell no es pot resistir.

Quan es va estrenar al Regne Unit a finals d’agost, les xifres van ser espectaculars: segons la BBC, 41 milions d’espectadors van veure els sis episodis de Bodyguard, que es va convertir en la sèrie més ben valorada des de Downton Abbey. A l’octubre, quan Bodyguard va passar a Netflix, on encara es pot veure, va obtenir molts més seguidors a tot el món, i després va ser nominada als Globus d’Or en la categoria de millor sèrie dramàtica, alhora que Madden era candidat al premi a millor actor.

La sèrie també ha consolidat l’escocès Madden, de 32 anys, com a actor protagonista i l’ha convertit en el millor candidat per substituir Daniel Craig com a pròxim James Bond. Interpreteu-ho com vulgueu, però diuen que li agraden els martinis amb vodka... De tota manera, si Madden en sap res, calla com un mort. En una entrevista telefònica des de Los Angeles, parla de l’alquímia de Bodyguard i de mantenir la calma sota els flaixos dels paparazzis. Vet aquí uns quants fragments de la conversa.

Quines quotes de pantalla! ¿Té el secret de la fórmula màgica?

Tant de bo el tingués, perquè així el podria tornar a aplicar en tots els papers que faci [riu]. Té alguna cosa a veure amb aquella zona grisa en què tots vivim, aquella ambigüitat moral. De vegades, les coses són molt clares i saps qui és el dolent i qui és el bo. Però, en aquest cas, les línies entre el bé i el mal són difuses i es juga amb la percepció del públic.

A més, hi ha la tensió eròtica entre Budd i la seva cap, una dona molt poderosa. Crec que la trama no és gens inversemblant.

No. De fet, vam treballar en estreta col·laboració amb molts homes que han estat en aquesta situació -protegint dignataris estrangers i membres del Parlament i la reialesa- i ens han dit, sense esmentar noms, que es creen lligams d’aquest tipus i que les fronteres s’esborren. Perquè amb aquella persona hi vius tot el dia i la veus més sovint que a la teva família i, a més, amb ella passes per situacions límit. Per això sorgeix aquesta mena d’intimitat.

Per què va ser tan esgotador el rodatge?

Eren setmanes de sis dies i rodàvem 14 hores al dia. A més, la càmera sempre era damunt del meu personatge. Havia de portar l’armilla antibales tot el dia, i és una cosa molt incòmoda. Però, en el fons, tot girava al voltant de la situació d’una persona que lluita amb problemes de salut mental mentre procura tirar endavant la seva vida.

Segur que hi haurà una segona temporada.

Encara no s’ha anunciat oficialment. El Jed i jo volem tornar a col·laborar i estem sospesant diferents idees sobre el que es pot fer. Cal tenir en compte que, després de sortir a la televisió amb una armilla bomba lligada al cos pel centre de Londres, el personatge serà força famós. No sé quins efectes tindrà això en la seva futura carrera professional.

La pròxima primavera cantarà i ballarà a la pel·lícula ‘Rocketman’, protagonitzada per Taron Egerton, que farà d’Elton John, i per vostè en el paper de John Reid, el seu antic representant i parella. Sembla, doncs, que serà un ‘sex symbol’ d’una altra mena.

No ho sé [riu]. ¿Ha vist com surto a la pel·lícula? Porto els cabells molt llargs, molt de l’estil dels setanta, amb molt de volum i unes crestes enormes. I tenyit d’un negre intens, igual que les celles, i no era gens agradable anar així pel món. Semblava que m’haguessin guixat les celles amb un retolador.

Parlem ara de ‘Joc de trons’. ¿Els seus companys li han explicat el final de la sèrie?

No sé com s’acaba, i no deixaria que m’ho expliquessin. Tampoc és que m’ho vulguin explicar, però no els deixo parlar d’aquest tema perquè no vull espatllar l’efecte sorpresa. És el que té de bo això de no participar en la sèrie. M’ho puc passar la mar de bé mirant-me-la com a espectador sense haver-ne de llegir el guió i sense saber el que passarà. A més, crec que n’han filmat molts finals diferents, o sigui que potser ni tan sols ells mateixos saben com s’acaba.

Ara parlem del tema que últimament ha evitat: l’agent 007.

[Riu per sota el nas.] Hi ha tanta gent interessada en aquest personatge i en l’actor que, segons ells, l’hauria d’interpretar, que m’afalaga moltíssim que em proposin públicament per al paper. Però no, no hi ha hagut cap conversa en aquest sentit. Tot són especulacions.

¿Li agradaria interpretar el paper de James Bond?

Miri, ja veurem què passa en el futur. Sí, crec que ja en parlarem quan arribi el moment.

¿És veritat que té un sistema d’alarma veïnal que l’avisa quan hi ha paparazzis amagats entre els arbres?

Sí, al meu carrer hi ha un petit grup de WhatsApp només per al tema dels fotògrafs que s’amaguen fora de casa. Els meus veïns fan una foto d’un cotxe i m’avisen: “Ei, que allà n’hi ha un”. Són molt amables [riu].

¿L’èxit de ‘Bodyguard’ l’ha fet prendre més mesures per vigilar la seva privacitat?

Evidentment el que no faré serà anar corrents al súper amb pijama els caps de setmana. Tampoc és una cosa que se m’acudiria mai.

¿Té la sensació que finalment ha arribat a la plenitud?

Bodyguard m’ha anat molt bé en aquest sentit perquè hi interpreto un personatge amb dos fills, i noto molt el canvi entre fer el paper de fill i el de pare, tant des del punt de vista de l’edat com de la responsabilitat. M’entusiasma això d’entrar en la fase en què ja fas d’adult.

TRADUCCIÓ: LÍDIA FERNÁNDEZ TORRELL