ELS DINERS I ELS BÉNS MATERIALS (7)

En el món en què vivim són importants per treure’t una preocupació de sobre. Has de poder viure amb les necessitats bàsiques cobertes, com ara pagar el lloguer, tenir extres a final de mes o sopar amb amics. No es tracta de viure amb grans luxes però els diners sí que són importants per viure en aquest món.

LA FE (8) I L'AMOR (10)

La fe l’he interpretat en un sentit no tant religiós com més aviat metafísic. Fe en un mateix i fe en la vida. Fe que tot és possible, que el millor està per venir i que qualsevol ensopegada és un aprenentatge. Respecto si algú s’agafa a Déu però jo tinc fe en la vida, soc molt humanista i necessito creure en l’ésser humà. L’amor és el motor de la vida. L’amor en un sentit ampli, no acotat al de parella. Amor a les persones, a la vida: jo no sé funcionar sense aquest amor.

LES RELACIONS DE PARELLA (9) I LES RELACIONS SOCIALS (9)

En el moment en què em trobo ara, la meva assignatura pendent és compartir molt més. Per circumstàncies diverses, la soledat ha estat molt present a la meva vida i no tinc problemes a construir des de mi, però en el moment en què estic és important construir des de la parella, potenciar-la i compartir des de la part social. Les relacions que formen part de la professió són feina. Jo parlo de cultivar els bons amics, la família, la gent que tens al voltant, i valorar-la, mimar-la i estar pendent del que li passa. La intimitat en la societat en què vivim l’hem de redefinir constantment, tot i que és complicat quan ets un personatge públic. Però has de tenir molt clar quina és la teva intimitat, perquè, si no, tot es pot convertir en un escenari. És important separar el personatge de la persona.

LA SEXUALITAT (8)

No és només practicar sexe. És sentir-te sexi, atrevir a mirar-te al mirall, gravar-te, anar pel carrer i supurar sexualitat. És a tot arreu. Està integrada a la nostra vida; som animals. Una altra cosa és quina sexualitat ens venen: una de plàstic, falsa. Ens haurien d’ensenyar que és com altres facetes de la vida, que va variant en funció de les etapes vitals.

LA VELLESA (3)

Se’m va posar molt malament fer-ne 40, em va agafar per sorpresa. El culte a la joventut és molt bèstia i la vellesa està abandonada. Costa més assumir que vas cap allà, i que el cos canvia. L’edat és important encaixar-la, no té res a veure amb l’actitud cap a la vida però sí a ser conscient del pas dels anys. I amb les dones l’exigència sempre és més cruel. La vellesa i el cos de la dona gran s’ha demonitzat i és molt injust. El tema de la maternitat també és molt dur i te l’has de treballar molt bé perquè la gent et qüestiona i et pregunta quan tindràs un fill i tu mateixa també et qüestiones. Crec que la vida no és dins els calaixos que ens volen vendre. Jo he assumit que no en formo part, d’aquests calaixos, ni ho vull. La vida consisteix a assumir les decisions i a atrevir-te, perquè de vida només n’hi ha una i és millor que la visquis com tu vols. I que t’esforcis perquè no t’importi. I això intento.

LA PROFESSIÓ (8)

Jo relaciono el concepte de professió amb el de vocació. O com diuen els japonesos, el teu ikigai, el sentit de la teva vida, i per això l’he puntuat alt. Hi ha gent que té una feina que no és la seva professió. A la vida has de trobar la teva professió: és important, encara que hagis de fer un canvi brutal. Vaig estudiar periodisme perquè m’agrada xerrar i conèixer gent, i ho he fet des de diferents camps. No tinc ni idea d’on acabaré i intento que no em faci por canviar. Quan les coses ja les fas amb el pilot automàtic, has de començar a posar-hi tensió. Intento sortir de la meva zona de confort. Tot i que a vegades és necessària, soc conscient que hi soc. Quan no n’ets conscient i la zona de confort s’apodera de tu, entres en la desídia. Per això és important tenir nous projectes.

L'ÈXIT (7) I LA POR (5)

L’èxit lligat a la feina és un èxit perillós i fràgil, és una bombolla que et pot explotar. La popularitat és un èxit enganyós, la teva vida no en pot dependre, perquè és fum. L’èxit és estar satisfeta amb una mateixa, acceptar la pròpia vida i les decisions que prens. És digerir les coses complicades que et venen, no anar contra natura i acceptar l’edat que tens. És no quedar-te amb la por que sents sinó fer-hi front. La por hi és, però no s’ha d’apoderar de la teva vida. S’ha de pair la vida com et ve i transformar els teus fracassos en aprenentatges.

SOLEDAT (5)

Ha sigut molt important a la meva vida: el meu recurs fàcil és la soledat, però ara mateix no hi aposto. La soledat és important per tenir moments per a tu, però està sobrevalorada, com quan et diuen que necessites estar sol. La riquesa més gran és construir amb els altres. És molt més complicat però alhora més enriquidor. Si hi ha més gent, on no hi arribo jo hi arriba l’altre.

LA MORT (4) I LA MALALTIA (3)

Ara no tinc la mort present. M’ha ocupat massa temps. Haver tingut un germà entre la vida i la mort i amb una llarga malaltia fa que la tinguis molt present durant molt de temps, però ara no em ve de gust que continuï ocupant aquest paper a la meva vida. Però ja li pots posar la puntuació que vulguis que quan ella vulgui, apareixerà.

LA CONSCIÈNCIA (4)

He volgut ser massa conscient i responsable a la meva vida, però una mica d’inconsciència no està malament.