E ls camins que porten al compromís mediambiental són diversos. Sovint parteixen d’un interès propi. Però a vegades, de l’amor a una terra o una persona, com el d’una neta urbanita per la seva àvia pagesa. Aquest és el cas de Sarah Toumi, fundadora de l’ONG Acacias for All, que té com a objectiu lluitar contra la desertificació i expandir l’agricultura ecològica a Tunísia. “La terra cada vegada donava menys rendiment. Abans, a més de les oliveres, la meva àvia cultivava les verdures que consumia. A poc a poc a la seva parcel·la hi van anar quedant només les oliveres i va haver de passar a comprar les verdures al mercat”, recorda Toumi, una francotunisiana de 32 anys resident a París. “Els pagesos tunisians estan patint”.

Encara que els seus estudis de literatura francesa a la Univesitat de la Sorbona tenien ben poc a veure amb l’agricultura, Toumi va començar a buscar una solució al greu problema de la desertificació a Bir Salah, el poble dels seus avantpassats, on passava els estius de petita. Al seu voltant, i durant uns quants quilòmetres, el paisatge és monòton: fileres infinites d’oliveres, convertides en el monocultiu de tota la regió.

Segons l’Observatori Tunisià de l’Aigua, el país magribí viu una situació “d’estrès hídric”, ja que el consum anual d’aigua per habitant no arriba a la meitat del llindar mínim fixat per l’ONU. Fins a un 75% del territori pateix en diversos graus el risc de desertificació. “La comunitat internacional es preocupa per la desertificació al Sahel, però a Tunísia ja és una realitat. Si no prenem mesures, d’aquí 30 anys bona part del país serà un desert”, adverteix aquesta emprenedora social.

El seu pare, Ajmi Toumi, que va morir d’un càncer l’any 2012, la va marcar profundament. D’ell, un enginyer exiliat a França, va aprendre el compromís social amb Tunísia. Amb 11 anys, va mobilitzar les seves cosines per distribuir llibres a les famílies del poble dels seus avis. I als 14, amb l’ajuda del seu pare, ja negociava amb les autoritats l’obertura d’una biblioteca municipal. Va ser també a través d’ell, resident durant anys al Sudan, que va conèixer l’acàcia, un arbre que creix en els climes àrids i necessita poca aigua per subsistir. A Tunísia era també un arbre comú, però els boscos d’acàcies van ser talats fa segles per conrear.

L’any 2012 Toumi va llançar un projecte de crowfunding, i amb els 3.000 euros que va recollir va comprar i va plantar 1.000 acàcies a Bir Salah, un humil poble de 5.000 habitants situat a la franja central de país. No obstant això, la idea no va quallar i no es va arribar a copiar l’experiència. “No hi ha un mercat a Tunísia per a la goma aràbiga, feta de la seva resina”, explica resignat Taieb Nemissi, un enginyer agrònom que treballa a l’ONG des del 2017.

La filosofia darrere de la creació d’Acacias for All va més enllà de la plantació d’aquest arbre, i consisteix en difondre la pràctica de la permacultura entre els camperols tunisians i augmentar els seus rendiments, formar-los en els principis de l’agricultura ecològica i introduir noves tecnologies per a l’estalvi d’aigua, com el reg gota a gota. En bona part, la mà d’obra és femenina i les condicions són paupèrrimes: sous de dos euros al dia i sense cobertura social. Per això molts homes prefereixen quedar-se als cafès i envien al camp les seves dones.

“Amb la finalitat d’empoderar les dones marginades de les zones rurals, a l’ONG treballem només amb pageses”, afirma Toumi, que sempre ha volgut que la seva Acacias for All afegeixi la perspectiva de gènere a l’ambiental. Aquest enfocament li ha portat alguns problemes en un entorn tan conservador com és la regió central de Tunísia. Al principi, va rebre fins i tot insults i amenaces a les xarxes socials. Ara bé, l’activista ja sabia on es ficava i com havia de combatre aquests prejudicis. Fa uns 25 anys, la seva pròpia àvia li va esmicolar la bicicleta dient-li: “Aquí les nenes no fan aquestes coses”.

Aquella primera iniciativa voluntarista sorgida del crowfunding s’ha convertit en una organització sòlida que dona feina a 15 persones i treballa amb més de 120 pageses en tres regions que tenen climes diferents: a Bir Salah, al centre de país; a Kebili, al sud-oest, a tocar del desert, i a Zaguan, una regió muntanyosa. Aquesta consolidació ha sigut possible gràcies al suport internacional que ha rebut la iniciativa. Acacias for All ha acumulat premis per a emprenedors socials: Ashuka, Rolex Award for Enterprise, Echoing Green i La France s’Engage au Sud. La fama i precocitat de la seva fundadora van fer que fos inclosa a la llista mundial de 30 emprenedors de menys de 30 anys de la revista Forbes el 2016.

El creixement de l’ONG no només es manifesta en la seva estructura, sinó també en els seus coneixements. La investigació sobre les espècies més ben adaptades a cada entorn local els ha portat, entre altres coses, a substituir les acàcies pels moringues o arbres de l’oli de ben, originaris de l’Índia i que presenten moltes qualitats. “Necessiten també poca aigua, però a més creixen molt ràpid, i poden fer de para-sol a les espècies que creixen sota seu, cosa que reduirà l’aigua necessària per regar-los”, diu Nemissi. Les arrels del moringa penetren fins a 60 metres en el subsol.

A més, totes les seves parts -fulles, beina, flors, fruits, llavor, arrels- són comestibles. Les fulles són molt apreciades en alguns països per a la preparació d’infusions que faciliten la digestió, i s’utilitzen també com a condiment, ja que aporten el doble de proteïnes que un iogurt. La flor serveix per fer mel, els fruits es poden menjar crus o fregits i les llavors s’utilitzen per purificar l’aigua.

“Aquest és el nostre tercer any cultivant moringues, i el primer que ja hem utilitzat llavors pròpies”, explica Nemissi mentre acaricia el fruit de l’arbre, que s’assembla a la garrofa. “L’any passat algunes pageses ja van aconseguir doblar beneficis, i van passar dels 800 dinars (260 euros) a l’any, a 1.600 dinars (530 euros) en un terreny de 500 metres quadrats”, assegura orgullosa Toumi. A més de formar els membres de les cooperatives de les tres regions on treballa, Acacias for All exerceix de connexió amb el mercat i crea cadenes de valor.

La Fàtima, una dona de més 60 anys, va a la seva parcel·la vestida amb un vel vermell i espardenyes. Té l’esperança que l’any vinent serà millor que el passat. “Un insecte ens va matar uns quants moringues poc després de plantar-los, i encara no hem obtingut els beneficis que prevèiem”, comenta, mentre el seu net, un nen ros d’ulls blavíssims, escolta atent. La parcel·la de la Fàtima és el prototip dissenyat per l’ONG: 500 metres quadrats delimitats per quatre oliveres, cada una en un vèrtex. I entre elles, files de moringues alternades amb ametllers, pomeres, àloe vera, tomàquets... Tots regats amb un sistema de gota a gota. Seguint els principis de la permacultura, fins a una desena d’espècies conviuen de manera harmoniosa en un terreny que abans era arenós.

L’inquiet cervell de la Toumi no en té prou amb l’èxit de la implantació del moringa i ja està desenvolupant noves i ambicioses idees, com la formació d’una barrera verda d’acàcies que connecti Tunísia amb el Marroc per frenar l’expansió del Sàhara. Per a aquest objectiu, sosté, l’acàcia és més potent que el moringa. “Ja hi ha alguns inversors interessats. Veurem”, deixa caure amb cert misteri.