Traducció: JAN SCHEJBALM“AQUÍ S’HI ESTÀ BÉ. I, A MÉS, FEM LA FEINA QUE VOLEM FER”. En això coincideixen tots els integrants del grup de científics catalans que actualment exerceixen a Txèquia. No se sap exactament quantes persones procedents de Catalunya hi viuen, però segons el Casal Català sembla que la major part són científics de primera categoria.

Investiguen en lògica matemàtica, virus -com ara el VIH-, bacteris, càncer o física nuclear. Per què van triar precisament Txèquia, un país del qual no solem tenir bona consideració del seu nivell de ciència? Per què canvien el sol i el mar de Barcelona per la grisor de Praga?

“Abans de traslladar-me aquí vaig fer de cuiner. Intentava trobar feina en la meva branca de bioquímica en algun dels instituts de recerca científica de Barcelona, però a causa de la crisi econòmica les inversions del govern espanyol en recerca baixaven cada vegada més. Així, no tenia possibilitat d’obtenir cap beca, l’única manera de viure com a científic”, explica Albert Font Haro. Fa dos anys que és a Txèquia com a doctorand de la Universitat Carolina de Praga, i a l’Institut de Genètica Molecular de l’Acadèmia de Ciències de la República Txeca investiga, per exemple, el VIH.

AFECTATS PER LA CRISI

“Cap al 2012 la recerca catalana es va veure molt afectada per la crisi econòmica, i van baixar molt les possibilitats de desenvolupar-hi la carrera científica”, afegeix Carles Noguera, que es dedica a la recerca en lògica matemàtica a l’Institut de la Teoria de la Informació i Automatització de l’Acadèmia de Ciències de la República Txeca.

De totes maneres, Txèquia no va ser per als científics cap opció d’emergència. Més aviat al contrari. La major part d’ells podien triar entre diverses destinacions a l’estranger. “Abans de desplaçar-me aquí vaig estudiar una especialitat doctoral al Canadà. Em dedico a la recerca de la combinatòria i la teoria dels gràfics, que és un tema que a Txèquia té un equip molt bo”, explica Lluís Vena, que treballa a la Facultat de Matemàtica i Física de la Universitat Carolina. El físic Xavier Martí, actualment a l’Institut de Física de l’Acadèmia de Ciències, va exercir a la prestigiosa Universitat de Berkeley, als Estats Units.

Segons opinen, no és justa la crítica exagerada que es fa de la ciència a Txèquia. “A Espanya la inversió en recerca, desenvolupament i innovació tecnològica és una de les més baixes de tot Europa, i per tant marxar és una de les possibilitats que més es plantegen un gran nombre de joves científics”, explica Adam Casals, enviat i delegat del govern de Catalunya per a la República Txeca. Mentre que a Espanya la inversió en recerca, desenvolupament i innovació tecnològica és d’uns 13.000 milions d’euros anuals, un 1,24% del PIB del país, a Txèquia és d’un 1,91%. Al mateix temps, la mitjana europea supera el 2% del PIB.

“Catalunya és la zona més dinàmica, la que actua de motor per fer sortir Espanya de la crisi, però la política financera del govern centralista espanyol li impedeix oferir prou alternatives que permetin retenir tot el talent jove a casa”, afegeix Casals. Al País Valencià passa si fa o no fa el mateix. El que no vol desistir de la seva recerca s’ha de dirigir més enllà de la frontera.

TECNOLOGIA MÉS BONA

“Aquí tinc accés a unes tecnologies molt millors que les que teníem a Barcelona. M’ha impressionat l’excel·lent equipament dels laboratoris txecs”, explica Salvador Lladó Fernández, que ja compleix el quart any treballant a l’Institut de Microbiologia de l’Acadèmia de Ciències.

Tot i que la ciència a Txèquia és de nivell superior, els sous són considerablement més baixos que a l’oest d’Europa o als Estats Units. “Esclar, els sous podrien ser millors, però si tinc feina i puc viure amb normalitat ja en tinc prou. El cost de la vida aquí és més baix que a l’Oest d’Europa, així que al capdavall tot va bé”, diu Salvador Lladó Fernández. I els altres integrants de l’equip català ho veuen d’una manera semblant. Un transport barat i funcional, un bon sistema sanitari i, per exemple, els preus assequibles de les entrades al ballet són elements que consideren importants a l’hora de decidir-se.

Però i què, el sol? I el mar? I el menjar? Sembla que això és un problema més important que els sous més baixos. “Naturalment que trobo a faltar les coses més estimades del meu país. Sobretot el clima, el sol, la cuina mediterrània i la gent alegre”, confessa Carles Noguera. A la feina els científics parlen anglès, però la major part també aprenen txec. “El clima i la llengua són la part més difícil d’aquest joc”, diu Salvador Lladó Fernández.

Malgrat tot, la majoria ja fa uns quants anys que són a Txèquia i volen quedar-s’hi uns anys més. No veuen factible a curt termini que millori l’economia espanyola i la inversió en ciència i recerca. Tot i que l’atur ha baixat, encara segueix sense feina una de cada cinc persones en edat laboral. I des de les eleccions estatals del desembre encara no s’ha pogut formar govern, de manera que tampoc queda clar com evolucionarà la situació a Catalunya.

Als independentistes, que van guanyar les últimes eleccions regionals, els preocupa que el govern de Madrid menyspreï la identitat i la llengua catalanes. De totes maneres, l’economia hi té un paper fonamental: tot i que Catalunya és la que produeix més o menys una cinquena part del PIB estatal, els diners no hi tornen. I això també es nota en la ciència.

Mentre aquesta situació no es resolgui és molt probable que segueixi creixent el nombre de gent jove que marxa a l’estranger. I els seus camins potser els portaran cada vegada més als centres científics txecs.

ELS PROTAGONISTES D'AQUESTA HISTÒRIA SÓN

SALVADOR LLADÓ FERNÁNDEZ

Tarragona, microbiologia ambiental, 32 anys

En no poder trobar feina a Barcelona va enviar el seu CV al món. Podia anar-se’n al Canadà o a Txèquia i, finalment, va triar aquest país. Treballa a l’Institut de Microbiologia de l’Acadèmia de Ciències, on investiga els bacteris de la Selva de Bohèmia (Sumava) i la seva relació amb el medi ambient global.

“Al principi vaig venir per un any i aquest ja és el quart que sóc aquí, així que estic content de la meva decisió. Les condicions per dedicar-te a la ciència són molt millors aquí que a Catalunya. Tot i que els sous no són gaire alts, aquí tinc accés a tecnologies molt millors que les que vam tenir a Barcelona. He quedat meravellat de l’excel·lent equipament dels laboratoris”.

ALBERT FONT HARO

Barberà del Vallès, bioquímica i biologia molecular, 29 anys

A Espanya, durant dos anys no podia trobar feina a la seva branca i per això feia de cuiner a prop de Barcelona. Fa dos anys es va desplaçar a Praga i ara exerceix com a doctorand de biologia a la Universitat Carolina i també a l’Institut de Genètica Molecular de l’Acadèmia de Ciències, on fa recerca sobre virus, com ara el VIH i la seva interacció amb el sistema immunitari humà durant el primer estadi de la contaminació.

“Quan vaig començar a buscar feina, la meitat de les sol·licituds les vaig enviar a Praga, perquè quan hi havia estat com a turista n’havia quedava enamorat al primer moment . Així, d’una banda hi sóc perquè no hi ha feina a Espanya i de l’altra perquè estimo Praga”.

INÉS ABELA HOFBAUEROVÁ

Reus, biologia, 36 anys

Va néixer -de mare txeca i pare bolivià- a Catalunya i fins als 18 anys va viure a Espanya. Mitjançant el programa estudiantil Erasmus va estudiar biologia a Txèquia i va provar de viure-hi. Des del 2002 que hi resideix i no pensa tornar a Catalunya. Es va especialitzar en l’ecologia de les plantes, ha exercit a l’Institut Botànic de l’Acadèmia de Ciències i a la Facultat de Ciències Naturals de la Universitat Carolina i ara treballa a la revista científica Czech Journal of Food Sciences, publicada per l’Acadèmia de Ciències Agrícoles.

“Per a la gent que vol dedicar-se a la recerca o treballar a la seva branca, en aquest moment a Txèquia hi ha més possibilitats. I les condicions de vida són molt bones”.

CÈLIA GUIU ARAGONÉS

Lleida, biologia, 29 anys

Fa un any que és a Txèquia i treballa a l’Institut de Genètica Molecular de l’Acadèmia de Ciències. Es dedica a la recerca de les malalties de la civilització, com el càncer. Havia arribat a Txèquia per raons personals i la va sorprendre amb quina rapidesa va trobar feina.

“És cert que els sous són més baixos que en altres llocs d’Europa, però els costos tampoc són tan alts, així que al capdavall tot està bé. Un dels meus problemes és el menjar, perquè sóc vegetariana i la cuina txeca es basa en la carn”.

CARLES NOGUERA

Calella, matemàtica, 37 anys

Fa més de tres anys que viu a Txèquia. Al principi hi estava en qualitat de doctorand. Exerceix en el sector de la lògica matemàtica. Ara treballa com a científic a l’Institut de la Teoria de la Informació i Automatització de l’Acadèmia de Ciències. Investiga, per exemple, com els éssers racionals reflexionen sobre les afirmacions que no han de ser del tot verídiques o falses.

“La qualitat de vida a Praga és excel·lent. És una ciutat segura, tranquil·la, amb molts parcs, una vida cultural vibrant i el millor sistema de transport públic que he conegut”.

PEP CARRERAS

Sant Hilari Sacalm, ecologia i geografia, 28 anys

Va voler marxar a l’estranger per millorar el seu anglès. Un amic que ja vivia a Praga li va recomanar Txèquia. Ja fa més de tres anys que s’hi va traslladar. Ara exerceix com a doctorand d’ecologia a la Universitat Agrícola Txeca i, al mateix temps, té dues feines paral·leles per millorar els seus ingressos.

“No em penedeixo d’haver vingut. La vida aquí és fàcil i hi ha moltes possibilitats de trobar una bona feina. A més, el sistema acadèmic ofereix prou oportunitats per dedicar-te a la carrera científica”.

XAVIER MARTÍ

Tarragona, física, 35 anys

Va estar per primera vegada a Praga fa sis anys, després va treballar a Berkeley i l’any 2014 va tornar a Txèquia. Treballa a l’Institut de Física de l’Acadèmia de Ciències de la República Txeca, on investiga l’aplicació dels sensors magnètics, per exemple per a l’aparcament automatitzat. És empresari i al mateix sector produeix i ven sensors per a l’ús comercial.

“Txèquia és una economia creixent, amb moltes oportunitats. Aquí és més fàcil arribar al cim i l’esfera acadèmica creix molt ràpidament. És el lloc exacte on s’ha de ser precisament ara”.

AXEL PÉREZ-OBIOL

Barcelona, física nuclear, 30 anys

Fa precisament dos anys que es va traslladar de Barcelona a Praga. Treballa a l’Institut de Física Nuclear de l’Acadèmia de Ciències de la República Txeca, on estudia la divisió dels nuclis atòmics dins l’accelerador de partícules i d’aquesta manera investiga l’estructura nuclear i les interaccions. Després de doctorar-se a Barcelona va intentar col·locar-se en diverses ciutats.

“Vaig tenir l’oportunitat d’anar-me’n a São Paulo o a Praga. No era fàcil decidir-me, però finalment vaig optar per Praga. És una bona ciutat per viure-hi. Els sous es corresponen amb els costos”.

ROSANA MATEU SANZ

L’Olleria, biologia, 28 anys

Com a becària d’Erasmus es va enamorar de Praga i ja sabia que hi tornaria. Ara ja fa més de dos anys i mig que hi viu i treballa com a biòloga a l’Institut d’Anatomia de la Primera Facultat de Medicina de la Universitat Carolina. Fa recerca sobre el comportament de les cèl·lules en condicions patològiques com el càncer o, per exemple, la curació de les ferides.

“A Espanya no vaig trobar feina en la meva especialitat. Venia mòbils i treballava de mestra a l’escola privada. Això em frustrava, i per això vaig buscar feina en un altre lloc. Em van respondre des de Praga oferint-me el fantàstic programa de Glycopharm, així que no vaig dubtar a acceptar aquesta feina”.

VICENT LLOPIS TORREGROSA

València, biologia molecular, 33 anys

Després de doctorar-se a València, el desembre del 2013 se’n va anar a Praga. Tot i que el seu prestigiós contracte del projecte Marie Curie acaba a finals d’aquest any, el Vicent vol quedar-s’hi almenys uns quants anys més. Treballa a l’Institut de Fisiologia de l’Acadèmia de Ciències fent recerca sobre els llevats patogènics, que, tot i formar part consubstancional del bioma humà, en alguns casos poden provocar problemes de salut. Ara s’esforça a trobar nous remeis que siguin eficaços contra aquests microorganismes.

MERITXELL ALBERICH JORDA

Barcelona, genètica molecular, 40 anys

Després d’una estada de postgrau a Harvard, ella i el seu marit, txec i també científic, van decidir tornar a Europa i dubtaven entre Praga i Barcelona. Les millors ofertes de feina els van venir de la metròpoli txeca i ja fa tres anys i mig que hi viuen. La Meritxell treballa a l’Institut de Genètica Molecular de l’Acadèmia de Ciències, on investiga la base molecular del càncer, especialment la de la leucèmia.

“Estimo la vida a Praga. És una ciutat bonica, plena de restaurants interessants, cafès, teatres, etcètera. Els txecs són molt amicals i tenen un bon sentit de l’humor. L’única cosa que és difícil aquí és la llengua”.