Foto: MANOLO GARCIALa planxa va de bòlit. Amb uns braços prims, però treballats, la Chelo Rivas allisa meticulosament les teles de les túniques a l’últim pis del local que la Cofradía 15+1 té al carrer del Molí de l’Hospitalet de Llobregat. És al barri de Pubilla Cases, un barri d’acollida. Va rebre, als anys 60, els que viatjaven en el “Transmiserià” que va descriure Carles Sentís i ha tornat a acollir, ara, els que han vingut de molt més lluny però buscant el mateix.

En total hi ha unes 350 túniques i són les que lluiran els portants de les processons des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Resurrecció. Són totes blanques i negres, l’únic que varia és el cinturó en funció del pas. N’hi haurà fins a nou de diferents. La Chelo Rivas té l’ajuda de la Montse Sánchez. Han fet els baixos de totes i cadascuna de les túniques. Totes estan penjades metòdicament i a la màniga hi porten un petit paper de color blanc amb el nom del seu propietari escrit amb bolígraf. El paperet se subjecta amb una agulla de cap o amb un imperdible. “Les portem a una tintoreria a rentar-les i quan no queden bé me les enduc a casa per tornar-les a rentar jo”, diu Rivas, que porta gairebé 19 anys a la confraria. “Ui, són un munt d’anys”, assegura amb veu tremolosa. “L’any 1998 em van operar d’un pit, i com que jo sempre veia passar les processons li vaig dir a La Borriquita: «L’any que ve seré allà amb tu». I així va ser, l’any següent vaig sortir de natzarena”, explica Rivas. La Borriquita és la primera de totes les processons, la que dona el tret de sortida a la Setmana Santa el Diumenge de Rams a l’Hospitalet i la que recorda l’entrada de Jesucrist a Jerusalem muntat en un ruc durant la Pasqua jueva. Diu l’Evangeli que el van rebre amb palmes i branques de llorer i d’olivera per donar-li la benvinguda.

Rivas i Sánchez també són les responsables de les 23 padrines. “Les padrines acompanyem la Mare de Déu, sempre anem al davant del pas i l’il·luminem. Anem vestides totes de negre. Només canvia el Diumenge de Resurrecció, que portem la mantellina blanca i guants blancs”, detalla Rivas. Aquest any, com a novetat i per celebrar els 40 anys de la confraria, hi haurà tres nenes entre les padrines. “He lluitat molt perquè puguin sortir tres nenes amb nosaltres aquest any, era la meva il·lusió. A les padrines no ens han volgut mai gaire a la confraria, però amb la Judith les coses han canviat”, afirma Rivas.

Canvi d’aires

La Judith Nevado és des de l’octubre la nova presidenta de l’entitat. La primera dona en quaranta anys d’història. Aquests dies de feina trepidant, puja i baixa les moltes escales que hi ha al local i saluda pel nom a tothom qui es troba: “Hola, Lucía”, diu amigablement. Ella ara té 34 anys i l’any 2003 va començar a la Cofradía 15+1 -com molts dels socis joves- a través de l’agrupació (la banda musical), però en aquell moment no era una agrupació sinó una banda de cornetes i tambors. “El que diferencia una banda de cornetes i tambors d’una agrupació musical són els plats. Si no hi ha plats, pot haver-hi tots els instruments però segueix sent una banda de cornetes i tambors. Si hi ha plats, es converteix en agrupació musical. Nosaltres en tenim des del 2006”, explica orgullosa.

Nevado també narra com la nostàlgia va fer néixer la 15+1 el Divendres Sant del 1977: “Un grup de gent que havien arribat de diferents punts d’Andalusia eren al Bar Kiki de l’avinguda Severo Ochoa veient una processó de la Setmana Santa de Sevilla. Enyorats, van agafar una taula del bar, van posar-hi un quadre de la Macarena que tenia el propietari del local, en unes ampolles de cervesa van posar-hi quatre espelmes i van sortir al carrer. Van comprovar que a mesura que anaven passant pels carrers la gent se’ls anava unint amb molt de respecte”. Així, sorpresos per la resposta positiva dels veïns, van decidir traslladar aquella tradició a l’Hospitalet. “Ells eren uns 15 i van voler posar-se com a nom 15+1, perquè aquest 1 era el poble, que els va donar suport des del primer moment”, relata Nevado.

La Cofradía 15+1 és l’única laica de tot l’Estat. “Se’ns ha penjat aquest barret perquè no tenim uns estatuts canònics i perquè les nostres imatges no són en una església -aclareix Nevado-. Tot i això, totes les nostres imatges han sigut beneïdes en una missa i nosaltres som molt creients”. Com que no pertanyen a cap parròquia, les seves processons tampoc surten de cap església, sinó que ho fan o del local del carrer del Molí o del que hi ha a la plaça de la Bòbila, i són les més multitudinàries de Catalunya, ja que aconsegueixen reunir més de 100.000 persones. A més, l’entitat també és l’única que treu nou passos durant els quatre dies de Setmana Santa.

Al principi van dirigir-se al pare Murillo de la parròquia de Nostra Senyora de la Llum de la ciutat, però no van rebre la resposta esperada. “El pare Murillo va pensar que això era una dèria de quatre nostàlgics i no ho va veure clar”, recorda Nevado. Malgrat aquest inconvenient, els fundadors de la 15+1 es van organitzar pel seu compte, acostumats com estaven a fer-ho també a través del moviment veïnal. Així, les primeres imatges eren fetes de fang, les corones amb llaunes de sardines i els cascos dels primers romans amb cascos de l’obra.

Nevado encara s’està acostumant al nou càrrec. “En l’època en què es va fundar la confraria, l’any 1977, era molt estrany que una dona estigués en un lloc una mica públic, però ara les coses estan canviant”, resumeix. “La gent s’ha sorprès, perquè mai hi ha hagut una dona presidenta, però ara s’han obert més de ment. Ja teníem ganes que hi hagués una dona, i s’ha notat perquè molta gent ha vingut a veure-la i l’han felicitada”, explica l’Isaac Capitán, el tresorer de l’entitat.

La confraria es divideix per àrees. En concret, en set: els romans, els natzarens, els portants, els capatassos i contraguies, l’agrupació musical, les padrines i l’àrea de vendes, que s’encarrega de vendre marxandatge de la 15+1 durant els quatre dies de processons. “Tot i que fem activitats durant tot l’any, tota la nostra raó de ser és aquesta setmana”, diu Nevado, que també assegura que ella sent passió per la Setmana Santa: “Per a mi és una forma de vida”.

La continuïtat, garantida

Una de les preocupacions de totes les àrees és la continuïtat de l’entitat. Per això aquest any deixaran que hi hagi nenes amb les padrines. “No a tothom li agrada sortir de padrina perquè, en si, l’únic que fas és il·luminar la Mare de Déu. És com sortir de natzarè, vas amb el teu ciri il·luminant Jesús o la Mare de Déu, però l’únic que fan és acompanyar, i no és fàcil trobar gent que ho vulgui fer. Si aquestes nenes tenen passió per sortir, quan siguin grans voldran continuar a l’àrea i és una manera de guanyar continuïtat a poc a poc”, afirma Nevado.

Una altra de les àrees que va canviar de mentalitat i va admetre nens va ser la dels romans. “Qui portava abans la centúria no volia que hi hagués menors d’edat, però hem d’entendre que els nens són el nostre futur. Hem tingut ratxes molt dolentes, aquí, i sense els nens no existiria aquesta àrea. Gràcies a la participació dels nens ara sortim 37 romans al carrer, i els menors són uns 15, tant a la banda com a la tropa”, explica el Juan Torres, responsable del cos de romans juntament amb el Sergio Marcos. Precisament, Marcos és un exemple de la regeneració de la confraria. Ell ara té 22 anys i amb només 6 anys va començar com a natzarè. “Vaig estar 7 anys als natzarens i després vaig venir al cos dels romans, que era on jo realment volia estar, però abans no es podia”, rememora Marcos.

A la sala dels romans l’activitat és frenètica. La màquina de cosir no para. S’estan acabant els últims arranjaments en l’armament, les sandàlies de cuir, els escuts metàl·lics, els cascos i els plastrons. “Aquí som tots com una gran família”, diu riallera la Montse Consentino. En el seu cas és veritat. És la mare del Juan Torres i la sogra de la Judith Nevado. Nascuda a Sant Boi de Llobregat, en casar-se va venir a viure a l’Hospitalet i de seguida va participar en les processons de la 15+1. Sempre ha fet de perruquera, tot i que ara fa de netejadora. Aquí tothom té la seva feina i a les tardes es dedica en cos i ànima a la confraria.

Consentino, a més de ser membre del cos de romans, té l’honor de ser la primera dona capatàs de l’entitat. En concret, és la capatàs de La Borriquita. “Manes per on ha d’anar el pas, vas marcant el camí amb el martell, un picador que hi ha a la fusta del tron. Se n’aprèn posant-te tu a sota i portant-lo tu”, explica. I és que ella fa 21 anys que és portant dels passos. Primer va carregar La Borriquita, per passar a ser després la contraguia del pas, la persona que va al darrere i que guia el capatàs. I l’any passat va esdevenir-ne la capatàs. Ara carrega també Nuestra Señora de la Soledad, la processó que surt el Dissabte Sant a la tarda. Una imatge per la qual sent devoció i que no vol deixar de portar.

Consentino lamenta que aquest “és un món encara una mica masclista” i, tot i que ella no ha tingut mai cap problema, assegura que s’ha d’anar a poc a poc: “Costa una mica. Per exemple, en el pas del Cristo de la Expiración del Divendres Sant no accepten dones. Ni el Divendres Sant ni el Diumenge de Resurrecció hi ha dones portant els passos. Abans n’hi havia, però van canviar els passos i ara es carreguen per sota. El fet que hi pugui haver contacte físic va fer desistir les dones que hi havia. La resta de passos els portem per fora, carregats en una espatlla”.

Amb el Paco, el seu contraguia, conduiran la processó de La Borriquita pels carrers de l’Hospitalet el Diumenge de Rams. Només s’han de mirar i ja s’entenen. “No cal que ens diguem res”, diuen. “Jo ja estic nerviosíssima i encara ens falten uns dies. Si no tinguessis nervis, aniries molt malament. Són nervis bons [riu]... Vols que tot vagi bé, que ningú es faci mal. I mirant cap al cel, a cada segon, perquè no plogui. Si Déu vol, no plourà”, implora Consentino.

L’edifici del carrer del Molí fa olor d’encens, mentre la banda sonora són trompetes i cornetes assajant. El Javi García és el responsable de l’agrupació musical, formada per gairebé 60 instruments, dels quals 16 són de percussió. A més d’uns plats, que els han convertit en agrupació. La banda musical és la porta d’entrada de molts joves a l’entitat. “Molts arriben aquí i no saben ni per on s’agafa un instrument”, assegura García. Durant tot l’any fan classes de música i de solfeig. L’agrupació sortirà els quatre dies de processons i va darrere del pas marcant el so dels portants.

Mentre la banda assaja en una sala insonoritzada, a la planta baixa l’equip de muntatge sua per tenir-ho tot a punt. Al capdavant, la Paqui Toribio, la priosta, és a dir, la persona que s’encarrega de vestir les imatges. Toribio també va començar com a natzarena i també és la primera dona que s’encarrega de vestir les imatges. “Això és una revolució que no para”, diu Judith Nevado, la presidenta de l’entitat. Toribio admet que cada dia somia en les processons: “Estic molt nerviosa, perquè vull que tot surti bé”.

Ara Toribio té 40 anys, i va començar amb 6 anys a la confraria. Primer va fer de natzarena, i després de portant, però ara ja fa quatre anys que vesteix les imatges. “Vaig començar ajudant l’anterior prioste i quan va marxar m’he quedat sola fent-ho”, diu, i afegeix: “Això ho has de sentir. Jo parlo a les imatges mentre les vesteixo. Què els dic? Queda per a la intimitat”.

La Cofradía 15+1 té 540 socis, que fan una aportació de 25 euros anuals. Aquesta és la principal font d’ingressos. L’entitat es finança també amb una subvenció de l’Ajuntament de l’Hospitalet i amb les vendes de Setmana Santa. Abans tenien aportacions de la Generalitat i la Diputació, i també compten amb alguns donatius. “A vegades hi ha gent que no és sòcia però que vol pagar unes flors per al Crist”, explica la presidenta. Unes flors que disposarà la Paqui Toribio perquè les imatges llueixin, amb el permís del temps.

Penitents i germans de llum

En una altra de les sales del gran local de la confraria, el Paco Calero organitza les túniques dels natzarens. A diferència de molts dels socis que han anat passat per diverses àrees, Calero porta 20 anys a l’entitat i sempre en aquest cos. Explica que a cada pas els natzarens vesteixen d’un color determinat. Un color de túnica i un color de tela per tapar la cara. El Cristo de la Expiración és el que més natzarens treu al carrer, tot i que la mitjana són uns 80 o 90 per pas. “Hi ha dos tipus de natzarens: els penitents i els germans de llum -detalla Calero-. Els germans de llum es distingeixen perquè porten un con de cartró a dins del caputxó i il·luminen el pas. En canvi, els penitents porten el caputxó doblegat i sovint van descalços, amb cadenes o fins i tot amb una creu”.

“Jo mai he fet una penitència, però la meva dona, en canvi, sí. Cadascú expressa la seva fe de la seva manera: la meva dona cada any porta una creu”, revela. Se’ls anomena natzarens perquè és el gentilici del poble de Jesús. “Quan ve algú, jo no pregunto mai quina penitència vol fer, perquè és una cosa molt personal. Si em diuen «Jo vinc de penitència», només els pregunto en quin pas volen sortir, preparo la roba i res més”, explica.

Aquest Diumenge de Rams La Borriquita començarà a les 10 del matí, i a la tarda sortirà el Jesús Cautivo. El següent pas ja serà el Divendres Sant amb el Jesús Nazareno, seguit de Nuestra Señora de los Dolores. A la nit sortirà el Cristo de la Expiración. El Dissabte Sant serà el torn del Santo Sepulcro i de Nuestra Señora de la Soledad. Finalment, el Diumenge de Resurrecció trauran al carrer el Jesús Resucitado i Nuestra Señora de los Remedios. En total, 9 passos i 365 dies de feina.

“Si no miro 50 vegades al dia la previsió meteorològica no ho faig cap vegada”, diu la Judith Nevado, la flamant presidenta, que encara la seva primera Setmana Santa al capdavant de l’entitat. Nevado també explica que alguna vegada ha vist processons a Sevilla: “La gran diferència que vaig notar allà és el respecte màxim que es té per una processó. Posa la pell de gallina veure que 200.000 persones callen a la vegada. Fins i tot una dona va començar a estossegar i va marxar d’entre la gent. De tota manera, això és com quan tens un fill, el teu fill és el més guapo del món, no? Doncs jo no canvio la 15+1 per res del món”.