KNOCKOUT

Sexi Lincoln

Una nova imatge d’Abraham Lincoln ha trencat l’estereotip de l’home altiu dels bitllets de cinc dòlars

U n dels edificis més famosos de Washington és el Lincoln Memorial. Ha sortit en centenars de pel·lícules. L’edifici té la forma clàssica d’un temple grec. Trenta-sis columnes de deu metres d’alçada envolten la cel·la que conté l’escultura principal: un imponent Abraham Lincoln, el 16è president dels Estats Units, assegut pensatiu amb la mirada perduda. Sis metres d’alçada i sis d’amplada esculpits sobre uns massissos blocs de marbre blanc. Diuen que mira a l’est. Una mà tancada i l’altra oberta. Lincoln va unir el país i va abolir l’esclavitud. L’home que va fer de la frase “El govern del poble, pel poble i per al poble” una inspiració per a futurs presidents. Per als nord-americans, Lincoln representa l’encarnació dels valors clàssics de l’honestedat i la integritat, el respecte pels drets individuals, les minories i la llibertat humana en general. El seu rictus seriós, de rostre esprimatxat i barba sense bigoti transmet autoritat, conservadorisme, i als peus de l’escultura sents una certa basarda.

Una nova imatge d’ell, però, ha trencat l’estereotip de l’home altiu dels bitllets de cinc dòlars. El guionista Zack Stents ha penjat recentment a Twitter la fotografia d’una estàtua de marbre blanc que fa anys que vigila el hall central dels jutjats de Los Angeles. És un jove de cabells vigorosos i ondulats pentinats cap enrere. Ben rasurat i amb una piga al costat dels llavis, sembla un model que podria anunciar fulles d’afaitar. Té el tors nu i musculat en el punt just. Se li marquen lleugerament els pectorals amb uns mugrons endurits per la fredor de la sala en un equilibri perfecte. Els abdominals formen una suau quadrícula al voltant d’un melic digne d’un adonis. Els pantalons estan esculpits com si fossin una tela lleugera que se li ajusta a les cames. Podrien semblar les malles d’un ballarí famós. Torça una mica els malucs, fent una lleugera corba praxiteliana que recorda el David de Miquel Àngel. Una mà dreta forta de falanges prominents se sosté amb el dit polze dins la cintura dels pantalons, com si insinués una certa facilitat per treure-se’ls en qualsevol moment. La resta dels dits de la mà reposen al costat d’una moderada prominència púbica. No és gens vulgar, al contrari. És una discreta insinuació del que pot haver-hi a sota. La mà esquerra subjecta un llibre tancat. Atorga, al jove ben plantat, una intel·lectualitat que el fa encara més irresistible. És Abraham Lincoln de jove. I no n’hi ha cap dubte. El rostre, més suau i relaxat, s’ajusta perfectament a l’expressió rejovenida del vell i venerable avi de la pàtria.

Els Estats Units encara no s’han refet de l’impacte de descobrir el respectable Abraham Lincoln convertit en un jove model sexi que serviria per anunciar banyadors o perfums. Ara s’ha sabut que l’artista James Lee Hansen el va esculpir quan només tenia 23 anys segons la imatge del seu propi cos. Una fotografia del jove Hansen en pantalonets curts i ulleres de sol al costat de l’escultura, l’any 1939, n’és la prova. L’escultor va guanyar un premi promogut pel mateix govern per fer una estàtua que presidís els jutjats de Los Angeles. I el jove Lincoln no s’ha mogut d’allà en tot aquest temps. Que aquesta idealització erotitzada d’un president s’hagi fet viral de sobte pot ser perillós. L’escultura és tan suggeridora que, quan la vegi Donald Trump, segur que en voldrà una d’igual amb ell de protagonista.

Més continguts de