KNOCKOUT

Síndrome d’Estocolm

El de Patty Hearst és un dels segrestos més cèlebres del segle XX perquè el seu cas va popularitzar el terme síndrome d’Estocolm

D emà farà 45 anys que van segrestar Patricia Patty Hearst. És, segurament, un dels segrestos més cèlebres del segle XX perquè el seu cas va popularitzar el terme síndrome d’Estocolm, que s’havia creat pocs anys abans sense que rebés gaire consideració. Patty Hearst era la neta del magnat del món editorial William Randolph Hearst (el personatge sinistre que va retratar Orson Welles a Ciutadà Kane ). El 4 de febrer del 1974, quan tenia dinou anys, va ser segrestada al seu apartament de Berkeley per dos homes i una dona que anaven armats. El seu company i un veí que van intentar impedir-ho van ser colpejats i lligats. Els raptors es van emportar la noia amb els ulls tapats dins del maleter d’un cotxe mentre disparaven trets al carrer per allunyar els vianants.

L’Exèrcit Simbiòtic d’Alliberament (SLA), una guerrilla urbana nascuda a Califòrnia el 1973, va reivindicar el segrest. Exigien l’alliberament de dos presos de l’SLA i, al pare de la noia, també editor multimilionari, un cistell de menjar valorat en 70 dòlars per a cadascuna de les famílies pobres de Califòrnia. Randolph Apperson Hearst va gastar-se milions de dòlars en menjar però no va satisfer els segrestadors: els productes alimentaris no complien uns mínims de qualitat. La noia no va ser alliberada i el seu segrest es va convertir en un cas mediàtic que tenia tots els Estats Units en alerta. Mesos després, l’SLA va difondre una cinta de casset en què la mateixa Patty Hearst explicava que havia decidit sumar-se a la guerrilla urbana i que passava a dir-se Tania, en honor a la companya sentimental del Che Guevara. Dies més tard, el cas feia un nou gir: la policia detectava a través de les càmeres de seguretat d’un banc la imatge de Tania Hearst armada i formant part del grup d’atracadors. La fotografia va commocionar el país: la nena rica de brillant expedient acadèmic a la Universitat de Berkeley s’havia convertit en una terrorista simbiòtica. Quan la policia va matar un dels membres de l’SLA i, originàriament, un dels seus segrestadors, Tania va fer pública una altra cinta en què declarava el seu amor profund per ell i donava detalls de la relació que havien mantingut. Patty Hearst es va convertir gairebé en una llegenda envoltada de rumorologia. Un any i mig després, el 18 de setembre del 1975, finalment la policia la va detenir en un apartament a San Francisco. Tot i que, en el judici, els seus advocats van al·legar que havia patit abusos sexuals i maltractaments físics dels seus segrestadors i que havia estat sotmesa a un procés d’anul·lació personal que va derivar en síndrome d’Estocolm, va ser condemnada a set anys de presó. Vint-i-un mesos després, la pena va ser commutada pel president Carter, cosa que feia evident el poder de la família Hearst. Al sortir de la presó, els seus pares li van posar un guardaespatlles que una mica més tard es va convertir en el seu marit i pare dels seus fills. L’últim dia del seu mandat a la Casa Blanca, el 2001, Bill Clinton la va indultar perquè recuperés tots els seus drets.

Patty Hearst es va dedicar a la interpretació. Ha participat en pel·lícules del director John Waters, va escriure les seves memòries i de la seva història se n’han escrit llibres, sèries i fins i tot una òpera. Els misteris sempre han envoltat la família Hearst, i fins i tot la mateixa Patty ha jugat i ironitzat amb les misèries humanes de la nissaga. El cert és que el seu cas va permetre explicar millor al món què era la síndrome d’Estocolm tot i que, anys després, ella mateixa ha generat dubtes sobre aquesta circumstància. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat