Sónar 25 anys

Va començar com a Festival de Músiques Avançades i Art Multimèdia el 1994, de dia, al CCCB, on es va estar fins al 2013, any en què va passar a Fira Montjuïc, i de nit a la sala Apolo, d’on va passar al pavelló de la Mar Bella i a Fira Gran Via. Celebrem l’aniversari del festival de referència de la ciutat amb la fotògrafa Consuelo Bautista, que fa un resum gràfic dels seus diferents àmbits.

Consuelo Bautista

2 min

La gespa sintètica que cobreix el Sónar Village ha sigut una de les icones del festival des de gairebé l’inici, i també la presència continuada de figures especials i una mica iconoclastes, com el músic anglès Matthew Herbert, que apareix a la imatge durant una actuació com a Radio Boy, una de les seves múltiples personalitats musicals, al Sónar Nit del 2002. El públic del Sónar s’agrada. A dalt, gent ballant al CCCB el 2007.
No hi han faltat tampoc l’espectacle visual ni la presència de grans noms, com The Chemichal Brothers, al Sónar Club del 2005.
Creació i tecnologia sempre hi són presents. Com la Reactable, una taula per fer música electrònica ideada per un equip de la UPF, a la qual el 2013 es van afegir altres aplicacions, com Zoom Interactivo.
A càrrec de Sergi Caballero, un dels tres directors del Sónar, amb Ricard Robles i Enric Palau, la imatge del festival sempre sorprèn, com els arbres amb orelles que ja apareixien al film Finisterrae, del 2010. El festival també és un important mercat d’intercanvi de promotors i artistes.
Artistes de tot arreu hi han participat, com el cantant sirià Omar Souleyman el 2009. — La gespa sintètica que cobreix el Sónar Village ha sigut una de les icones del festival des de gairebé l’inici, i també la presència continuada de figures especials i una mica iconoclastes, com el músic anglès Matthew Herbert, que apareix a la imatge durant una actuació com a Radio Boy, una de les seves múltiples personalitats musicals, al Sónar Nit del 2002. El públic del Sónar s’agrada. A dalt, gent ballant al CCCB el 2007. No hi han faltat tampoc l’espectacle visual ni la presència de grans noms, com The Chemichal Brothers, al Sónar Club del 2005. Creació i tecnologia sempre hi són presents. Com la Reactable, una taula per fer música electrònica ideada per un equip de la UPF, a la qual el 2013 es van afegir altres aplicacions, com Zoom Interactivo. A càrrec de Sergi Caballero, un dels tres directors del Sónar, amb Ricard Robles i Enric Palau, la imatge del festival sempre sorprèn, com els arbres amb orelles que ja apareixien al film Finisterrae, del 2010. El festival també és un important mercat d’intercanvi de promotors i artistes. Artistes de tot arreu hi han participat, com el cantant sirià Omar Souleyman el 2009. CONSUELO BAUTISTA

Innovació, tecnologia i la música com a motor de moviment. Emoció, diversió, provocació… Una cita anual que moltes generacions consideren imprescindible i que amb els anys ha sabut viatjar en el temps. El Sónar ha reviscut velles glòries, ha buscat joves talents i ha elevat encara més figures notables. És l’espai de música electrònica i experimental més desitjat del planeta Terra…

Des de gairebé l’inici, he seguit la trajectòria del festival, que no solament és so, també és imatge, art, màgia i tecnologia. Quilòmetres i quilòmetres de recorregut vibrant sense sortir de Barcelona i que retraten un món singular cada mes de juny, quan el festival ens impulsa a l’estiu, la catifa verda es converteix en gespa i Barcelona en destinació.

És temps d’investigar, descobrir, conèixer, voler-se, ballar fins a volar i després perdre’s, per després tornar, quan el silenci ressoni.