REPORTATGE

Surf i ‘fluor’ per prevenir les malalties mentals

La iniciativa va néixer de la mà de Grant Trebilco a la Bondi Beach d’Austràlia, però ara aquestes reunions per parlar i suferjar es fan en120 platges de 20 països

S ón les 5.47 del matí, el despertador encara no ha sonat però la primera llum es cola entre les cortines de plàstic. Deu minuts més tard, la platja de Bondi Beach, a Sydney, concentra tanta activitat com la Rambla un dissabte. A l’extrem sud de la platja, davant la icònica piscina de Bondi Icebergs, una vintena de persones s’asseuen en rotllana a la sorra. Tots van vestits amb banyadors llampants, amb collarets de flors i alguna camisa hawaiana. A la paret, alineades com atletes esperant el tret de sortida, un piló de planxes de surf de totes les mides i formes.

Aquesta “tribu” (com es denominen ells) la conformen membres de OneWaveBondi i cada divendres es reuneixen en el que anomenen Fluoro Friday [Divendres fluorescents]. L’objectiu del grup és visibilitzar les malalties mentals, normalitzar-les i aportar un punt de llum a una qüestió tan fosca, d’aquí els colors Fluorescents. Un paio jove, atractiu i amb mitja melena, que porta un neoprè de colors i un barret de capità, ens dona la benvinguda: és Grant Trebilco, el responsable de OneWave. El grup, obert a tothom, es reuneix cada divendres a les 6.30 del matí, per parlar sobre temes relatius a la salut mental que pateixen -o no- els integrants o els seus cercles, sempre des d’un punt de vista lliure de judici, honest i positiu. Després de la xerrada -i la foto de família-és hora de surfejar, abans d’anar a treballar. Aquesta és la recepta de OneWave: teràpia d’aigua salada + surf + fluor.

“Vaig fundar OneWave fa gairebé cinc anys arran d’una experiència personal”, explica Trebilco. Això era l’any 2013 i avui les sessions de Fluoro Friday -i OneWave- estan presents en 120 platges d’una vintena de països. El Grant, l’ànima darrere de OneWave, no tenia ni idea que el seu pare fos bipolar quan va començar a patir ell mateix una sèrie d’episodis maníacs que van culminar en un diagnòstic erroni. “Em van medicar amb antidepressius, que van ser l’espurna que va desencadenar la meva bipolaritat -recorda el surfista-. L’any 2012 vaig acabar ingressat en un hospital psiquiàtric i temia que fos el final de la meva vida; que es pensarien que estava boig i em tractarien diferent”. La por al rebuig o a ser jutjat per una part de la societat és una de les raons per les quals molta gent que pateix malalties mentals decideix amagar-ho o treure-hi importància.

Però les estadístiques no enganyen: un de cada cinc australians experimenta algun tipus de malaltia mental. Un 14% de la població total pateix ansietat, un 4% depressió i un 3% malalties com l’esquizofrènia. Això, sumat a elevades taxes de suïcidis, en un país on cada dia es produeixen una mitjana de 8 morts autoinfligides, segons dades publicades pel departament d’Estadística del govern australià. La ràtio de suïcidi masculí és tres vegades superior a la del femení i més alta en joves d’entre 15 a 24 anys (un 35,4% de les morts totals).

Tot i que cada vegada hi ha més consciència i s’intenta acabar amb l’estigma vinculat a les malalties mentals -des de OneWave les anomenen “reptes mentals” o “funk”-, queda molta feina per fer amb els tractaments i les instal·lacions. “Aquells deu dies ingressat a l’hospital van ser aterradors de collons. Et despertes sedat en una habitacioneta que sembla més una presó que no pas un lloc per recuperar-se”. Un cop apreses les respostes que els metges volien sentir, Trebilco va aconseguir l’alta i es va mudar de nou a la casa familiar a Nova Zelanda. “La medicació em deixava KO al sofà, no tenia forces per a res”, explica el responsable de OneWave, “només per surfejar”.

Va ser dins l’aigua quan alguna cosa va fer clic: “Recordo parlar per primer cop sobre què significava ser bipolar amb el meu pare, i quan vaig agafar la primera onada vaig tornar a somriure després de mesos”, diu el surfista. És per això que quan va tornar a Austràlia -i després de patir un altre ingrés hospitalari- va decidir vestir-se amb americana i corbata i surfejar Bondi Beach amb aquestes pintes. “Molta gent va riure’s de mi, d’altres es pensaven que anava borratxo; però un surfista em va demanar què feia i quan l’hi vaig explicar tot plegat em va dir que ell patia depressió i, de cop, dos nois més el van abraçar -recorda el Grant-. Vaig pensar que si tot el que havia de fer perquè la gent en parlés i es donés suport era vestir-me de manera ridícula, doncs ho faria cada divendres al matí!”

Serenna Renner, veïna de Bondi Beach però natural de Califòrnia, recorda veure’ls a la platja els divendres al matí, fins que un dia va decidir ajuntar-s’hi. “Em va cridar l’atenció que al grup hi havia gent de tot el món i que era molt acollidor -recorda Renner-. A vegades, quan no ets d’aquí, t’enfrontes a altres reptes i està molt bé tenir un grup que t’entén i et fa sentir benvinguda”. La jove californiana no pateix cap tipus de malaltia mental, però l’historial de la seva família és una altra cosa, incloent-hi un suïcidi per depressió del seu cosí. “Va ser un xoc, era una persona tan feliç! I resulta que mai no va dir-nos com se sentia realment. Només puc pensar que si hagués tingut un grup com OneWave, on pots parlar i sentir-te menys sol, hauria anat diferent”.

Les reunions arreu d’Austràlia de OneWave no són messiàniques, com explica el seu fundador, no intenten curar, sinó fer-te saber que “no estàs sol” i donar-te recursos i contactes. “El que fem es pot dividir en quatre parts”, comenta Trebilco. “Fluoro Friday té l’objectiu de despertar consciències sobre els reptes mentals a través de compartir les històries, les onades i els colors fluorescents. Després tenim el programa escolar OneWave, en què expliquem qui som i què fem a les aules. Acabem de presentar el OneWave Salty Sessions, que són lliçons de surf gratuïtes amb instructors. I finalment OneWave Corporate Program, que tracta d’aportar color a les malalties mentals en l’entorn laboral”.

A Austràlia cada cop hi ha més associacions com aquesta, com Livin’, Beyond Blue i el programa governamental Head To Health. “Crec que els colors brillants són una metàfora molt poderosa, perquè sí, fins i tot en la foscor, hi ha una raó per despertar-te cada matí, sempre hi ha una sortida del sol que val la pena veure i crec que OneWave se centra en certes coses que et fan sentir molt bé: llevar-te aviat, asseure’t amb bona gent mentre surt el sol, surfejar -o nedar- i els colors fluorescents”, explica Renner. “T’adones que la gent té por de ser rebutjada però és al contrari, quan et mostres més vulnerable i demanes ajuda, tot el que reps és suport. Quan va arrencar OneWave vaig sentir que tornava a la vida”, assegura Grant Trebilco.

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat