El Maig Francès i la Primavera de Praga tenen lloc el mateix any, però... ¿quines connexions tenen els dos moviments? De fet, no gaires, tot i que el seu propòsit era l’“alliberament” de la societat i es tracta de moviments populars.

Václav Havel (1936-2011) va tenir un paper protagonista a la Primavera de Praga, però sobretot després, quan es va convertir en un dels líders de la dissidència. “Havel va escriure obres de teatre que trencaven amb el realisme socialista que havia imposat el règim. Eren obres força crítiques amb el règim imperant, el comunisme o «socialisme real»”, diu l’escriptora txeca Monika Zgustova, resident a Catalunya, que era una nena durant la Primavera de Praga. “Després de l’ocupació de Txecoslovàquia pels exèrcits del Pacte de Varsòvia, Havel va mantenir una polèmica assagística amb Milan Kundera, molt seguida tant pels txecs com pels eslovacs. Kundera afirmava que l’heroisme de la Primavera de Praga, de tot el poble txec i eslovac, seria per sempre més un model per a les nacions que es volen rebel·lar contra alguna cosa. Havel deia que no, i subratllava que els txecs i eslovacs no van saber dur a terme les reformes polítiques anomenades Primavera de Praga, que havien d’haver previst la reacció d’un estat tan poderós com el soviètic. D’alguna manera, jo crec que tots dos tenien raó”, diu Zgustova.

No havien valorat prou la força de l’Estat... Els sona, això? Ah! Fins al 1989, amb la caiguda del Mur, txecs i altres països comunistes no van aconseguir estovar-lo, i finalment va arribar la democràcia, de la mà de Vaclav Havel.

Les conseqüències de l’ocupació soviètica van ser devastadores. Es va implantar una mena de neoestalinisme fent encara més fort el control sobre la població. Centenars de milers de txecs van fugir a l’estranger, entre ells la majoria d’intel·lectuals. Havel va decidir quedar-se, tot i que tenia oportunitats d’anar a viure a l’estranger. Ell volia compartir el destí del seu poble. I es va convertir en un dissident capdavanter.

Havel (Premi Internacional Catalunya, 1995) és un gran home de teatre, intel·lectual i assagista. Però són molts els que no presten atenció a la seva producció literària, sinó al seu paper com a polític, també de primera divisió. Des de la Primavera de Praga (1968) fins a l’ensorrament del règim comunista (1989), Havel va ser detingut i va passar diverses temporades a la presó. Va ser un dels autors de la Carta 77, un document signat per 300 intel·lectuals que reclamava al règim comunista el respecte als drets humans i que va obtenir una gran repercussió internacional. Va escriure un manifest amb un títol ben explícit - El poder dels que no tenen poder -, que va circular clandestinament i es va convertir en una de les referències de l’oposició. El seu inequívoc compromís amb la democràcia el va conduir a la presidència del país, que es va dividir en dos quan ell ocupava el càrrec.