D es de la primera imatge des de l’aire, captada per Nadar l’any 1858 des d’un fràgil globus aerostàtic, la fotografia aèria sempre ha tingut una funció tècnica o bé paisatgística. En la majoria dels casos s’ha utilitzat per fer reconeixements del terreny o bé per mostrar un punt de vista només accessible als ocells. Tant és així que l’any 1903, amb l’aparició de càmeres fotogràfiques més petites i lleugeres, van ser els coloms els encarregats de fer les fotografies amb un càmera lligada al pit.

Amb aquest treball intento trencar aquest lligam aeri entre la fotografia i el paisatge buscant la màxima plasticitat, fins al punt de recrear amb una fotografia una obra pictòrica. Vull mostrar la terra com un llenç en blanc en el qual l’agricultor és l’artista i a través de la seva labor, aconsegueix crear amb nous colors i textures una obra d’art efímera i en canvi constant. Una obra que s’alimenta de la mateixa natura com a base i que gràcies a la interacció humana transforma el paisatge i li atorga un nou sentit.

Ho faig amb la complicitat de la terra treballada, però també de la llum de primera hora del dia a l’hivern i l’estabilitat d’un globus aerostàtic, en un inconscient homenatge a les perícies que van dur a terme Nadar o James Wallace Black per capturar el paisatge des d’un punt de vista privilegiat.