CIÈNCIA

Els antioxidants val més no tocar-los

Els experts alerten contra l’ús indiscriminat de suplements amb antioxidants, tan fàcils de trobar avui dia a les botigues, ja que podrien tenir efectes secundaris perillosos

HI HA LA CREENÇA POPULAR que prendre antioxidants és bo per a la salut. La idea es basa en les teories que diuen que un excés d’oxidants desgasta les nostres cèl·lules, cosa que contribuiria a l’envelliment, i a la vegada pot danyar l’ADN i causar mutacions, els primers passos per formar un càncer. Malgrat que tot això és cert, el paper que juguen els oxidants en el funcionament normal de les cèl·lules és molt més complex. Se sap, per exemple, que en les quantitats adequades són imprescindibles per a molts processos essencials per a la vida. Per això fa temps que els experts alerten contra l’ús indiscriminat de suplements amb antioxidants, tan fàcils de trobar avui dia a les botigues, ja que podrien tenir efectes secundaris perillosos. Un article publicat recentment a la revista Nature aporta una prova més que ho confirma: els antioxidants tenen la capacitat de potenciar les metàstasis.

Els oxidants, també coneguts com a radicals d’oxigen, són unes petites molècules capaces d’interaccionar amb moltes altres. Això fa que participin en un gran nombre de reaccions químiques que tenen lloc dins i fora les cèl·lules de tots els éssers vius. Una de les seves característiques principals és que de resultes del metabolisme normal se’n fabriquen massa. Serien com el fum que surt del tub d’escapament del motor d’un cotxe. Igual que el fum, aquest excés d’oxidants s’ha d’eliminar o neutralitzar per evitar que facin cap mal. Per això hi ha mecanismes molt precisos per mantenir-ne l’equilibri dins les cèl·lules: que n’hi hagi prou però no massa. Es creu que, amb l’edat, aquesta protecció s’aniria perdent i els oxidants podrien acabar fent més mal que bé, per exemple participant en el desenvolupament d’un càncer.

CONTRA LES CÈL·LULES MALIGNES

Però també se sap fa temps que, sense els oxidants, les defenses contra el càncer no funcionen tan bé com cal. Per exemple, són necessaris per frenar o destruir les cèl·lules que corren el risc de convertir-se en malignes. A més, les cèl·lules canceroses són especialment sensibles als oxidants. Precisament, la majoria de la quimioteràpia funciona en part augmentant-ne els nivells, i les cèl·lules dolentes ho resisteixen menys que les normals. Aquestes dades ja indiquen que utilitzar antioxidants podria tenir conseqüències negatives i, efectivament, estudis dels últims anys revelen que, en lloc d’efectes positius, poden augmentar la incidència del càncer.

L’estudi que acaba de publicar Nature, realitzat per l’equip del doctor Sean J. Morrison, de la Universitat de Texas Southwestern, demostra, a més, que els antioxidants poden interferir en el mecanisme intern que evita la metàstasi en el cas del melanoma, el càncer de pell més agressiu. Els científics van estudiar ratolins als quals se’ls havien trasplantat cèl·lules d’un melanoma humà. Van veure que, quan una cèl·lula cancerosa sortia del tumor original i començava a viatjar pel cos per trobar un lloc per establir-se i formar una colònia, havia de lluitar contra una quantitat inesperadament elevada d’oxidants que es generaven al seu interior. Això feia que, tret que trobés una manera de contrarestar-los, la majoria de vegades no aconseguís els seus objectius i els oxidants la destruïssin. En canvi, si els investigadors feien desaparèixer aquesta barrera donant als ratolins un suplement d’antioxidants, veien que les cèl·lules malignes es movien amb més facilitat i acabaven provocant moltes més metàstasis.

És possible que el mateix mecanisme funcioni també en humans i en altres tipus de càncer. Per tant, en aquests malalts s’hauria d’evitar un excés d’antioxidants per no fomentar les metàstasis, que empitjoren el seu pronòstic. Però, tenint en compte que molts càncers en fases incipients, fins i tot no diagnosticats, ja podrien estar enviant cèl·lules a altres teixits, aquest estudi també suggereix que l’ús d’antioxidants en persones aparentment sanes podria tenir l’efecte inesperat d’accelerar l’aparició de metàstasis d’un tumor. Així doncs, és millor no interferir en l’equilibri intern d’oxidants i que sigui el propi cos el que els reguli de la manera adequada.

__ Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester

Més continguts de