EL PRIMER DISSENY D’UNA arpa làser s’atribueix a Bernard Szajner, el 1981, tot i que qui la va fer famosa va ser el músic francès Jean-Michel Jarre. Utilitza diversos raigs en paral·lel i cada cop que se’n bloqueja un, un sensor ho detecta i ho tradueix en un so. El sistema s’ha anat perfeccionant, fins al punt que fins i tot s’ha creat un model que utilitza làsers de dos colors, verd per a les notes diatòniques i vermell per a les cromàtiques. Actualment els investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) han desenvolupat una arpa que utilitzen en els seus projectes de divulgació, però que ofereix també noves possibilitats musicals.

Jordi Andilla, investigador de l’ICFO que ha fet realitat aquest model d’arpa, també és músic i explica que el valor afegit de la seva creació és que permet crear més notes. Té quatre cordes (làsers) que permeten tocar quatre notes cada una. “Amb la mà tallem el làser a diferents posicions, com ho faria un medidor de distància làser, i, com que està connectat a un sensor, un sintetitzador i un petit ordinador fan de traductors”, explica. Per tocar s’ha de protegir els ulls amb ulleres.