Francesca Woodman: la caducitat entre les llums i les ombres

Un reportatge sobre una de les fotògrafes més influents de la història

Figures borroses ballant en habitacions plenes de tristesa. Cossos nus decorant parets buides i amb el paper que les cobreix a mig caure. Una silueta al terra d’una habitació que ens pot recordar l’escenari d’un crim. Aquestes són les fotografies que va crear per a la posteritat una artista que va dir adeu massa aviat.

Francesca Woodman, nascuda a Denver (Colorado) el 1958, era la filla petita d’un nucli familiar en què l’art es respirava a totes les cantonades de la casa. El seu pare, George, és pintor; la mare, Betty, ceramista i escultora, i el germà, Charlie, un reconegut videoartista. Es va criar entre els Estats Units i la Toscana, on la família passava els estius visitant museus i galeries, sempre envoltada dels amics artistes dels seus pares. Ben aviat la Francesca ja va saber que es volia dedicar a la fotografia, i va ser el seu pare qui -quan ella amb 13 anys marxa de manera voluntària a l’internat RISD (Rhode Island School of Design), una de les principals institucions artístiques dels Estats Units- li va donar una càmera i 4 nocions bàsiques de com funcionava. Abans d’acabar l’any la Francesca ja va sorprendre a tothom amb el seu treball. Va ser acceptada en el programa d’honors de la RISD, cosa que va permetre que cursés tot un any a les instal·lacions que la institució té a Roma. Durant aquesta estada va rebre influències del surrealisme i el futurisme, que deixaria una forta empremta en la seva obra, així com la utilització d’espais buits o abandonats i objectes antics.

L’any 1979 es va instal·lar a Nova York per donar un impuls professional a la seva carrera. Va treballar molt, i molt durament, però ningú va ser capaç de veure en el seu treball tot el talent que anys més tard faria que aquesta precoç artista omplís galeries d’art i que museus i col·leccionistes de tot el món es barallessin per adquirir la seva obra.

Aquestes negatives sobre la seva obra, juntament amb el desamor, van fer que entrés en una depressió i que finalment, el 19 de gener del 1981, saltés al buit des del seu apartament del Lower East de Manhattan. Va deixar com a mostra del seu gran talent un arxiu de més de 800 imatges.

Dues exposicions...i un llibre

Les fotografies de Francesca Woodman no deixen mai de provocar interès, i cada nova generació la redescobreix amb la mateixa passió que l’anterior. Ara coincidiran a Espanya dues exposicions dedicades a la seva feina que l’han tornat a posar d’actualitat. Una, oberta fins al 7 de maig, es presenta al Museu Patio Herreriano de Valladolid i inclou les 49 obres originals de l’artista que pertanyen a la col·lecció Sammung Verbund de Viena. L’altra, al Bernal Espacio -un espai innovador de Madrid-, es podrà veure a partir del 26 d’abril. Coincidint amb les dues mostres, l’editorial Phaidon ha reeditat la seva gran monografia sobre Woodman, la més completa publicada fins ara, ja que inclou 250 fotografies, extractes dels seus diaris, fulls de contactes i textos d’una amiga íntima i d’experts en la seva obra com Chris Townsed. El volum va ser editat per George Woodman, pare de l’artista. Un luxe que arriba ara en format assequible.

Més continguts de