L’ aparador de vidre del Centre Cívic Convent de Sant Agustí fa de pantalla per a la projecció d’unes fotografies antigues. Retraten llocs que són aliens al vianant que s’hi atura, paisatges propis d’un somni. Pertanyen a una Barcelona desapareguda. Com indica el títol de la mostra, són La ciutat enderrocada. No és la primera vegada que es veuen aquestes fotos, però continuen conservant el seu caràcter hipnòtic. Allunyades de la llum amable i burgesa que oferia la fotografia de l’època, aquí es retrata un conjunt de voreres condemnades per la piconadora quan es va construir la moderna Via Laietana. Un indret habitat, fins a aquell moment, per famílies treballadores i modestos tallers que semblaven sortits d’una novel·la de Dickens.

La memòria d’aquella desaparició són aquestes sèries conservades a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Pertanyen al Concurs Artístic de la Barcelona Vella de 1908, una iniciativa de la Unió d’Artistes de Barcelona que va proposar a l’Ajuntament de convocar un premi per als fotògrafs que documentessin els indrets que estaven a punt de desaparèixer per culpa de la Reforma. Els guanyadors eren tan diversos com el famós retratista Miquel Matorrodona, que tenia el seu estudi al selecte carrer de Ferran, el paisatgista Narcís Cuyàs i el fotògraf modernista Adolf Mas, així com els amateurs Carles Passos, Joan F. Fradera i Josep Pons Escrigas, als quals acompanyen les instantànies de Timoteu Colominas, un funcionari municipal que també va voler documentar pel seu compte aquella gran transformació.

Les imatges ens transporten a una Barcelona reclosa i fosca, de carrerons estrets que feien amb prou feines un metre d’ample, com el de les Donzelles. Placetes íntimes com la de l’Oli, amb una botiga de cistells de vímet, la fàbrica de manxes de Josep Costelló, la Bodega de la Masia i una acadèmia de “ Corte y confección de vestidos. Sistema parisien ”. El carrer d’en Malla amb unes criatures que miren a la càmera, una calçada guerxa a la qual s’accedia per un arc, amb uns estranys porticons que es pintaven de blanc per aportar una mica de llum a uns domicilis on l’alçada de les finques i l’estretor de les voreres impedia que hi arribés el sol. Es veu la desapareguda església de Santa Marta, quan era a la riera de Sant Joan, abans que la seva façana barroca fos traslladada a l’Hospital de Sant Pau. Apareix la Casa Padellàs a la seva ubicació original del carrer Mercaders, abans que la traslladessin pedra per pedra a la plaça del Rei i es convertís en el Museu d’Història de la Ciutat. Surt el Gremi de Calderers abans de viatjar a la plaça Lesseps, i més tard a Sant Felip Neri. La via comercial que havia sigut el carrer de la Tapineria, avui totalment irreconeixible. I el palau del Marquès de Sentmenat.

També s’hi veuen sales quasi monacals, apartaments que conserven elements medievals a les parets, patis empedrats i jardins elevats, llars de foc i modestes cuines de carbó, i passadissos tancats per una reixa. I un gran cartell en una botiga de la plaça de l’Àngel cantonada amb Argenteria que comunica als seus clients el trasllat del negoci per culpa de la Reforma, oferint els seus productes amb una rebaixa del 50%. Mentre a la font del carrer de Na Avellana, on es reunien els veïns a intercanviar tafaneries, un grup de dones i nenes es miren el fotògraf amb una barreja de recel i curiositat.

Tres Voltes, Vidal, Filateres, Tarongeta, placeta d’Argenters, Volta d’en Burgés, Infern, Sant Crist, Arc de la Glòria, Graciamat, Bon Déu; així fins a 85 carrers que van ser esborrats del mapa. Un record fugaç que es pot veure cada dia, entre les 20.00 i les 21.30 hores, fins al dijous 1 de març.