Fa uns anys es va fer una mica popular una campanya del canal de cinema TCM amb aquest eslògan: “TCM, el cinema que ja hauries d’haver vist”. El vaig trobar ben pensat, publicitàriament impecable, sorprenent, colpidor fins i tot. Et traslladava una responsabilitat, una pressió, un neguit. Tenies ganes de veure d’una vegada totes aquelles assignatures pendents que s’acumulaven, sense ordre ni concert, a l’estanteria, real o imaginària, dels clàssics. Vaig conèixer dues o tres persones, bones cinèfiles, que es van sentir aclaparades de veritat -fins i tot un pèl molestes- pel vocatiu que els queia a sobre. Era evident que la campanya no podia ser sinó un cop d’efecte, una sacsejada, una llicència poètica.

Què seria de nosaltres sense les assignatures pendents? ¿Sense continuar acumulant aquelles mancances incomprensibles i suposadament imperdonables? Repasso, d’imprevist i sense exhaustivitat, llistes de clàssics imprescindibles i estic content amb el balanç de vistes i de repetides. Però també podria fer una petita llista de la vergonya. El primer exemple que posaré sonarà tòpic. Però és la pura veritat. Tinc eternament pendent veure sencera, sense talls i amb condicions òptimes Allò que el vent s’endugué. No ho he aconseguit mai. Incomprensiblement no he vist El graduat, ni Cleopatra, ni el Ran de Kurosawa, ni un bon grapat de títols totèmics del cinema mut, ni el Playtime de Jacques Tati ni tres o quatre Cassavetes que m’emprenya una barbaritat anar postergant sense posar-hi remei. Hi ha molts cineastes que tinc complets o pràcticament complets. Però tinc alguna llacuna empipadora en Jean Renoir, Tarkovski, Buñuel i Bergman.

Fins i tot de Woody Allen me’n falten un parell per veure, i això ja passa a ser greu. Recordo que fa molts anys vaig intentar veure Bananas i El dormilega. No sé què va passar, diria que en vaig veure algun tros, però el cas és que no les considero vistes. I em fot. I penso en aquella intensa i pretèrita sensació de joventut, aquella pressa per veure i llegir tot el que pugui i més. Quina sensació tan i tan preciosa.