L'any que encetem serà -sobretot- l’inici de l’era Trump, amb tota la incertesa que encara avui genera aquest magnat immobiliari reconvertit en líder d’una de les grans potències mundials. En un món sempre amb massa guerres, sobretot a l’Àfrica, l’atenció mediàtica se centrarà en Síria, després dels avenços que el govern d’Al-Assad ha fet sobre el terreny amb l’ajuda de Rússia. L’ombra de l’esperança la posarà la pau que tot just neix a Colòmbia i que, tothom ho espera, s’acabarà de consolidar.

A Europa, serà el moment de mesurar a les urnes la força de la ultradreta en països com Holanda, França i Alemanya, on Merkel es juga la reelecció, i posar també atenció al trencaclosques polític italià i al possible retorn de Renzi al poder. A la Xina, a Xi Jinping li toca maniobrar aquest any si es vol assegurar que el seu lideratge perdura, i Kènia i Xile faran eleccions presidencials mentre que els argentins revalidaran part del Congrés i, de rebot, avalaran la gestió de Macri.

L’any 2017 serà el del centenari de la Revolució Russa, que va posar les bases del poder soviètic i va marcar la política de blocs del segle XX, i farà 500 anys que Martí Luter va sembrar la llavor del protestantisme. També aquest any farà 100 anys del naixement de John F. Kennedy, i el príncep Carles tindrà, després de l’estiu i si es manté la salut de ferro de la seva mare, el rècord de l’hereu amb més temps ostentant el títol de príncep de Gal·les.