31/03/2019

Una ciutat de fàbriques

3 min
Façana de l’edifici del carrer Portal Nou on hi havia la casa fàbrica dels Canet, on es fabricaven indianes.

Fa unes setmanes parlava de l’aparició de noves eines informàtiques per a l’estudi de la història de Barcelona, i citava el cas de la digitalització de les Rúbriques de Bruniquer. Aquesta setmana torno al món virtual per parlar d’una iniciativa promoguda per l’Ajuntament, que ha posat a disposició dels ciutadans un registre de fàbriques de Ciutat Vella que va del 1738 al 1856. Per si fos poca cosa tenir un llistat d’aquestes característiques, s’acompanya de l’estudi El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització, de l’arquitecte Jaume Artigau i l’historiador Francesc Mas, que es pot descarregar gratuïtament. Aquest treball ens mostra com es va desenvolupar la Revolució Industrial a la nostra ciutat a partir d’un model arquitectònic conegut com la casa fàbrica, un espai que era alhora domicili i lloc de treball.

Així, podem seguir l’evolució de l’activitat fabril, que en una primera etapa, durant el segle XVIII, es dedica a la manufactura d’indianes. La primera concentració de fàbriques i tallers es va donar a la Ribera, al barri de Sant Pere, gràcies als recursos hidràulics que oferia la proximitat al rec Comtal i la disponibilitat de grans terrenys buits a les hortes del Clot i a les zones properes a la costa de Sant Martí de Provençals, a més de bones comunicacions per al transport dels productes manufacturats. Aquestes circumstàncies eren bàsiques per a la indústria de les indianes, nom que al·ludia als teixits de cotó estampats, la producció dels quals necessitava grans volums d’aigua i lloc per estendre i assecar les teles (els prats d’indianes).

La primera fàbrica que va obrir a Barcelona va ser la de Jacint Esteve, el 1736, de la qual se sap ben poca cosa. Dos anys més tard ja tenia competència, la d’Antoni Serra del Portal Nou i la de Bernat Glòria del carrer Rec Comtal. Quan es van redactar les primeres ordenances sobre fàbriques, el 1767, ja hi havia 22 empreses que donaven feina a uns 2.500 empleats. L’alta concentració fabril en aquell sector de la ciutat va propiciar que en els últims anys del segle XVIII, arran de l’obertura del carrer Nou de la Rambla, moltes fàbriques es traslladessin al Raval.

La segona etapa industrial es produeix per la mecanització de la indústria tèxtil i va tenir com a escenari les anomenades Hortes de Sant Pau. Llavors, el nombre d’obrers ja sobrepassava els 12.000. Aquestes noves fàbriques dins de la ciutat eren més grans que les de la Ribera, amb grans nissagues empresarials com els Magarola, els Ramon, els Gònima o els Mir. Disposaven de tallers amb capacitat superior als 100 telers en funcionament, i van incorporar la filatura en el seu procés de producció. Aquesta ocupació extensiva del territori va deixar la seva petja en aquell sector urbà. Seria el cas del carrer d’en Guàrdia, en record a l’empresari Melcior Guàrdia; del carrer Sadurní, que recorda Ignasi de Sadurní; o del carrer Espalter, en honor de Joaquim Espalter, tots tres fabricants de teixits.

La mecanització va arribar més tard, amb el primer vapor que es va instal·lar a Barcelona, el 1832, el de l’empresa Bonaplata al carrer Tallers, que tres anys després va ser atacat i incendiat. Posteriorment, sorgirà l’España Industrial, al carrer Riereta i a Sants, una localitat que serà la nova destinació de la indústria, juntament amb el Poblenou, durant la segona meitat del segle XIX. Un procés que ens mostra com la indústria es va adaptar a les condicions canviants de la ciutat, viatjant pel seu interior a mesura que la producció necessitava més espai i recursos.

stats