CAPS I PUNTES

La ciutat en guerra

Segurament és la troballa més espectacular dels últims anys: un arxiu inèdit amb imatges de Barcelona durant la Guerra Civil. L’enderrocament d’una casa de Sant Cugat va fer possible que veiessin la llum més de 5.000 fotografies que havien quedat amagades dins d’unes caixes vermelles. Són d’Antoni Campañà, un reporter especialitzat en esports que durant els anys del conflicte va treure la càmera al carrer per retratar el que estava passant. Ara l’editorial Comanegra, en col·laboració amb la família Campañà, acaba de publicar-ne un recull sota el títol La capsa vermella, amb textos introductoris a càrrec d’Arnau González Vilalta, David Ramos i Plàcid Garcia-Planas.

Aquestes instantànies, a més de tenir un gran valor documental, ens mostren aspectes de la guerra poc coneguts. La personalitat del seu autor -republicà, catalanista i catòlic- fa que s’allunyi de l’hagiografia èpica i converteix les seves fotografies en un document dels anhels i els drames que pateix la població. La ciutat que dibuixa és un desgavell de vidres trencats, ambulàncies i automòbils confiscats, amb les sigles pintades de sindicats i partits. El seu objectiu es fixa en la fúria anticlerical, en els temples socarrimats i les mòmies de les monges exposades al públic. Hi apareixen els primers morts de la guerra. Són tants, que l’enterramorts del cementiri de Montjuïc surt amb una màscara antigàs per protegir-se de la pudor que desprenen.

La Barcelona revolucionària ocupa les casernes, mentre que els milicians es fan retratar abans de marxar al front. Comiats a l’Estació del Nord, l’enterrament prematur de Durruti, i més barricades durant els Fets de Maig. Hi ha una foto de les escales del tren de Sarrià, davant l’antiga terrassa del cafè Zurich, amb unes fletxes que indiquen la seva nova funció de refugi antiaeri; es veu el mateix en una imatge del Teatre Principal. La ciutat martiritzada pels primers bombardejos, quan encara eren notícia, abans de tornar-se quotidianitat. Runa, destrucció i una impressionant columna de fum en la distància, de quan les bombes van trobar els dipòsits de gasolina de la Campsa.

La ciutat en guerra prova de tornar a la normalitat. És la Barcelona soviètica, on els comunistes han acaparat el poder, la dels homenatges a l’URSS i les multituds esperant al port l’arribada dels vaixells russos. La ciutat de la fam i les cues, de la cartilla de racionament i el contraban de queviures, on les mestresses de casa han de manifestar-se demanant pa i els nens recullen engrunes de carbó caigut dels carros. En el menjador popular que s’ha instal·lat al casino de Sant Sebastià, a la Barceloneta, un cuiner serveix un plat de bacallà amb patates mentre un grup de milicians s’ho miren amb cara de gana.

A vegades, fotografies del mateix lloc se sobreposen. Veiem l’Hotel Colón de la plaça Catalunya amb els retrats de Lenin i Stalin, i la mateixa façana amb el lema: “ Arriba España, Viva Italia. Duce, Franco”. L’església de Betlem abans de la guerra i després de ser cremada. L’estadi de Montjuïc mig buit, amb uns refugiats malaguenys, i ple com un ou de salutacions a la romana durant un acte d’exaltació franquista. El llibre acaba amb les desfilades i processons dels guanyadors, i amb el retrat d’un jove falangista fent guàrdia davant l’obelisc als caiguts, que es va publicar a La Vanguardia, i que l’amic Lluís Permanyer afirma que es tracta del pintor Antoni Tàpies. Quan les noves autoritats franquistes van requisar els arxius fotogràfics per identificar els vençuts, Campañà va amagar el seu i no el va ensenyar a ningú. Fins que la casualitat i el temps l’han fet tornar a la vida. Noves imatges clàssiques per a la nostra ciutat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat