La col·lecció més important de meduses mediterrànies

LA ‘BARCINO FOIXENSIS’és una de les espècies de medusa que viuen als canyons submarins de la Mediterrània, en concret al canyó del Foix, situat al sud de Barcelona. La va descobrir Josep Maria Gili, investigador a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona, i forma part de la col·lecció de referència de cnidaris -la família a la qual pertanyen les meduses- que ha anat fent durant tots els seus anys de treball. “Quan jo vaig començar em vaig trobar que no hi havia col·leccions de referència de cnidaris a la Mediterrània i no vaig tenir més remei que fer-ne una”, explica Gili. L’investigador català no tan sols va haver de fer una important feina de recol·lecció, sinó que també va haver d’anar a fora per aprendre com catalogar cada una de les troballes i com gestionar una col·lecció. Gràcies a això, l’escola de Barcelona de cnidaris és molt potent. I, de fet, compta amb el reconeixement de tot el món. Josep Maria Gili va ser durant 14 anys el president de la societat científica internacional que aplega tots els especialistes del món que treballen en aquest camp, la Hydrozoan Society.

Fins ara, la col·lecció de Gili ha estat al seu laboratori. Però ha decidit donar-la al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), on hi podran tenir accés tots els investigadors que vulguin. Hi ha molts exemplars considerats com a tipus, és a dir, registrats com el primer trobat a tot el món i que serveixen com a referent per a la taxonomia i classificació dels que vinguin després. És el cas de la Barcino foixensis, que és una de les diferents meduses considerades com a autèntics relictes de quan el Mediterrani formava part del Tetis, l’oceà tropical que inundava bona part de Catalunya fa uns 200 milions d’anys. Ara viuen als canyons d’aigua, a les aigües més profundes de la Mediterrània, i són com autèntics fòssils vivents, ja que han evolucionat molt poc des d’aleshores.

COL·LECCIÓ DE BRIOZOUS

El MCNB ja ha començat a catalogar aquesta col·lecció i una altra de briozous, uns organismes marins d’organització colonial, donada per dos investigadors, Mikel Zabala i Teresa Madurell, de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), respectivament. Els dos investigadors també compten amb reconeixement internacional en l’estudi d’aquests organismes i, per tant, la seva col·lecció també és un referent. Cada registre és una colònia, i no un individu aïllat, que, pacientment, els investigadors i els responsables del museu han anat posant sobre el microscopi, fotografiant i catalogant. S’espera crear un espai web per facilitar l’accés a la col·lecció als especialistes que els interessi.

COMPLICITAT ENTRE CIENTÍFICS I MUSEU

La riquesa de les col·leccions científiques és un dels grans valors dels museus de ciències naturals de tot el món, com ara el British Museum. El MCNB en té moltes d’històriques, però també es vol crear un marc de col·laboració per ser un referent a la Mediterrània. “Volem aconseguir crear aquesta complicitat entre centres de recerca i el museu”, afirma Francesc Uribe, al capdavant del departament d’invertebrats no artròpodes del MCNB.

La recerca dels científics es tradueix en publicacions, però també recullen mostres, sovint difícils d’aconseguir. “Deixen un pòsit de material que sovint queda aparcat en algun magatzem”, explica Uribe. “Nosaltres volem donar a aquest material una segona vida”, afegeix. “El museu també és una estructura útil per a la recerca. Volem ser un centre de referència en biologia marina de la Mediterrània occidental”, afegeix Uribe. En aquest sentit, ja s’han establert converses amb altres científics especialitzats a França i Alemanya que podrien donar les seves col·leccions al MCNB.

Més continguts de

El + vist

El + comentat