La crisi i l’estrès afavoreixen que neixin nenes

En els humans la proporció entre mascles i femelles està més o menys equilibrada, perquè neixen un nombre semblant de nenes que de nens. Tot i això, hi ha certes circumstàncies que poden alterar aquesta proporció

EN ELS HUMANS, com en la majoria d’espècies que utilitzen el sexe per reproduir-se, la proporció entre mascles i femelles està més o menys equilibrada, perquè neixen un nombre semblant de nenes que de nens. Se sap, però, que hi ha certes circumstàncies que poden alterar aquesta proporció. Està comprovat estadísticament que quan les condicions de l’entorn no són les més idònies augmenten els percentatges de nenes. Això s’ha vist després de desastres naturals (períodes de fam, terratrèmols...) o provocats per l’home (algunes guerres, atemptats terroristes importants...), i es creu que podria passar fins i tot quan les mares estan estressades per motius personals. Una recerca publicada recentment a la revista Proceedings of the Royal Society B pel grup del doctor Tim Bruckner, de la Universitat de Berkeley, afegeix una nova dada: els nens que neixen en aquestes èpoques difícils serien més sans que de costum.

Normalment de mitjana hi ha entre 105 i 107 parts de nens per cada 100 de nenes. La proporció de sexes s’iguala en adults perquè la mortalitat dels mascles és superior, tant per raons de salut com per les morts violentes, més freqüents entre homes.

SEXE I ADVERSITAT

Però quan l’entorn es torna hostil i hi ha el risc que sobrevisquin menys individus, des d’un punt de vista pràctic té sentit prioritzar el nombre de dones, ja que un sol mascle en pot fecundar moltes i mantenir així el ritme reproductiu de l’espècie. Els científics treballen sobre la hipòtesi que el motiu d’aquesta selecció és que durant mil·lennis d’evolució s’han seleccionat mecanismes biològics per reduir un excés de mascles en aquestes situacions crítiques i poder invertir així els escassos recursos disponibles en el manteniment de més femelles.

Segons aquesta hipòtesi, les mares experimentarien una pujada important dels nivells de cortisol, l’hormona que es fabrica en moments d’estrès, i això faria que es produïssin més avortaments espontanis amb més fetus mascles. Un resultat semblant es donaria quan la mare té problemes de malnutrició. Per motius que encara no són clars, als fetus femella no els afectarien aquests factors ambientals.

Per entendre millor aquest fenomen, l’equip de Bruckner va analitzar anys d’informació emmagatzemada als arxius de les esglésies finlandeses, que tenen registrades dades sobre tots els naixements i les morts des de fa segles. Per eliminar el biaix en les dades que podria suposar l’impacte de la cultura i la medicina modernes en la fertilitat, en especial els mètodes anticonceptius, van estudiar només les xifres del 1790 al 1870, centrant-se en quants nens havien nascut i quants havien sobreviscut fins a la pubertat i havien aconseguit tenir descendència. Van veure que hi havia anys en què les xifres de nens baixaven en picat si les condicions ambientals empitjoraven.

POCS PERÒ MÉS FORTS

Això encaixa amb la hipòtesi que els embrions mascles són en general més fràgils que els femella, per això pateixen més avortaments quan les coses van malament. Però, a més, es van adonar que en aquests casos els nens que naixien tenien més probabilitats d’arribar a la maduresa i, més important, tenien gairebé un 10% més de fills que els que havien nascut en temps de bonança. En definitiva, en situacions d’estrès hi ha una selecció natural especialment intensa sobre els fetus masculins, de manera que només neixen els que estan genèticament més preparats per sobreviure i reproduir-se.

Aquests estudis suggereixen, a més, que les característiques de l’entorn són molt importants a l’hora de determinar la salut futura d’una població, sobretot quan parlem dels homes. A això caldria afegir-hi investigacions recents que relacionen diferents circumstàncies que afecten la mare mentre està embarassada amb la salut dels fills un cop són adults. Per tant, en la seva salut hi intervenen una colla de factors ambientals fora del nostre abast, a part dels purament genètics.

Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester.