La culpa és teva

"És molt útil per als periodistes i també per als humoristes, perquè els fa la feina sense que hagin de fer gaires esforços de creativitat"

Toni Vall

2 min

(1984), de Wolfgang Petersen, té un títol amb reminiscències actuals.

A hir al matí van passar els Reis d’Orient i em van deixar a casa un regal inesperat, que no havia posat a la carta. En diuen “condensador de temps” i és una espècie de reproductor de so on es queden enregistrats, a mode de bucle, converses i efectes sonors sense fi que reprodueixen aleatòriament situacions extretes de l’actualitat més recent, tant nacional com internacional. És molt útil per als periodistes i també per als humoristes, perquè els fa la feina sense que hagin de fer gaires esforços de creativitat. Hi pots trobar de tot, la varietat de temes és inabastable. Hi ha, per exemple, situacions esdevingudes al Despatx Oval de Donald Trump, simulacions sonores extretes de Corea del Nord i veus que repeteixen sense parar “M. Rajoy”.

És un giny molt misteriós, una espècie de prototip encara en fase d’experimentació. D’entre tot el mostrari que oferta, hi ha una conversa que m’ha semblat especialment interessant.

-Ei, tu, per què ens retalleu 780 milions d’euros del finançament de Catalunya?

-No hi ha pressupostos.

-Això ens ho feu com a venjança per la independència!

-És culpa vostra per haver-vos saltat la llei!

-No! És culpa vostra per no deixar-nos fer un referèndum legal i acordat!

-No ho permet la llei, és culpa vostra!

-Per culpa vostra tenim presos polítics!

-Saltar-se la llei té aquestes coses, és culpa vostra!

-Les lleis poden ser injustes, és culpa vostra!

-No teniu ni el 50%, això no és legitimitat, és culpa vostra!

-Vam guanyar les eleccions que ens vau imposar per la força. I vau treure 4 escons, és culpa vostra!

-No, és vostra per haver polaritzat massa! Seguirem vigilant que compliu la llei!