10/06/2018

El poder del centelleig

2 min
El pensador i novel·lista alemany el 1995 durant una visita a Àvila.

V a ser un dels escriptors més lliures del segle XX, i això li va valer crítiques radicals, desqualificacions, abruptes redescobriments, homenatges. També va ser un dels més complexos, dels més poc inclinats a la classificació, dels que menys es van deixar encasellar en un gènere literari. Ernst Jünger no va ser, per descomptat, un personatge còmode per als amants de les doctrines compactes i ben dibuixades. Va procurar, segons totes les aparences, ser fidel a si mateix, i això el va apartar de dogmes i el va acostar als difícils territoris de la contínua autoindagació. I en aquest aspecte va tenir, a més, la singular ambició d’explorar molts camins en lloc de buscar la seguretat d’un de sol.

La seva obra juvenil Tempestes d’acer, malgrat la polèmica que va suscitar, és ja una obra mestra en el que per a mi representa el talent més gran de Jünger: la capacitat de transformar l’íntim en universal, el particular en general. Amb el transcurs de les lectures, abordant altres llibres seus, em vaig adonar que aquesta capacitat seva, com a lector, m’asserenava, em feia comprendre que l’instant, guardant el seu valor, s’incorporava a un flux atemporal. Crec que en aquesta perspectiva el gran far amb el qual s’il·luminava Jünger era Goethe, per més que sempre s’esmentava la influència que havia pogut tenir Nietzsche en la seva obra. Hi havia, per tant, alguna cosa profundament terapèutica en la lectura jüngeriana.

Ernst Jünger feia que el que semblava evident es convertís en menys evident, i així aflorés l’ocult, el matís, el detall. Per això, entre la seva abundant obra, que abasta tots els gèneres, prefereixo els diaris, sobretot els de la Segona Guerra Mundial, titulats Radiacions. L’escriptor ja és un veterà estoic que no deixa de tenir arravataments apassionats. I en unes pàgines memorables mostra l’essència de la civilització quan descriu la reverència, gairebé el temor, amb què els vencedors soldats alemanys, els seus compatriotes, observen l’esplendor dels recentment derrotats pobles francesos. L’evident es desfà davant el sortilegi i la força bruta es veu obligada a aturar-se davant el centelleig d’alguna cosa infinitament superior.

stats