Info/gràfica
Diumenge 02/02/2021

Més a prop d’una dieta universal

En les últimes cinc dècades el món tendeix a una dieta cada vegada més semblant i uniforme

, i
Text: Marta Rodríguez | Infografia: Eduard Forroll
2 min
WEB-Dieta-Universal-1

La globalització ja té un lloc a les taules i, en els últims 50 anys, les dietes que durant segles havien significat diversitat i varietat s’han uniformat, de manera que cada cop les taules i les neveres de mig món tenen uns ingredients més semblants. Un estudi basat en dades de la FAO, l’agència per a l’alimentació de l’ONU, ha analitzat 18 grans grups d’aliments en 18 països i conclou que s’aprecia “una convergència parcial en la dieta global”, segons descriu James Bentham, científic de la universitat britànica de Kent. Entre el 1960 i el 2013 hi ha hagut un augment del consum d’aliments d’origen animal com la carn, els ous i la llet, sobretot als països asiàtics, encapçalats per Taiwan i la Xina. En paral·lel, Europa, els Estats Units i el Canadà han anat reduint la ingestió de carn.

Ingressos i alimentació van del bracet a la Xina, on els ciutadans tenen cada cop més poder adquisitiu, cosa que els permet tenir accés a més carn. En pocs anys els xinesos han passat d’estar infraalimentats a ingressar en el club de l’epidèmia d’obesitat, que es caracteritza per l’augment del consum de sucres, el canvi d’estil de vida i el sedentarisme. L’Àfrica és l’únic continent condemnat a mantenir la mateixa dieta dècada a dècada: poc i malament.

Una il·lusió

Per a Esther Vivas, periodista especialitzada en alimentació i autora d’El negocio de la comida, la tendència dels últims anys a l’homogeneïtzació de les dietes es tradueix en una reducció de la diversitat, malgrat que als supermercats i botigues occidentals hi arribin cada cop més productes estrangers. “Vivim en una il·lusió de la diversitat”, afirma. En aquest sentit, l’especialista assenyala que “els interessos de la indústria agroalimentària” han provocat la “desaparició del 75% de la diversitat agrícola” en favor del consum de llavors transgèniques més resistents i rendibles i en detriment de les autòctones. La uniformització del menú suposa un risc per a la seguretat alimentària perquè, continua Vivas, en una situació d’emergència climàtica com l’actual augmenta el perill d’una mala collita o una plaga, ja que hi ha un monopoli comercial de poques cadenes.

Els factors que uniformitzen la dieta al món

En general, avui dia es porta una vida més accelerada. Amb l’agenda plena, hi ha menys temps per dedicar a la cuina i a una compra més reflexionada

El comerç global facilita que aliments autòctons o exclusius de certes zones geogràfiques estiguin presents a tots els supermercats del món

Els avenços tecnològics permeten fer llavors més resistents i adaptables a medis aliens, i aliments capaços de ser conservats més temps per facilitar-ne el transport

El creixement dels ingressos familiars, sobretot en països en desenvolupament, ha facilitat l’accés als aliments d’origen animal i ha permès acostar-se als més industrialitzats

Les tendències i les modes gastronòmiques també influeixen molt els hàbits gastronòmics, sobretot a través d’internet, que és l’eina global per excel·lència

La infografia al paper de l'ARA Diumenge

stats