Per divulgar cal transmetre passió pel coneixement

Hi ha més divulgació que mai, encara que la qualitat és molt variable segons quines siguin les fonts i els mitjans per a la seva difusió

LA SETMANA PASSADA es va celebrar la quarta edició del Campus Gutenberg, organitzat per la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació La Caixa, una cita anual centrada en el periodisme, la comunicació i la cultura científiques. Aquest any hi han assistit més de 350 experts -professionals i amateurs- de la disseminació pública de les ciències. Avui la divulgació de les ciències gaudeix de bona salut. Hi ha més divulgació que mai, encara que la qualitat és molt variable segons quines siguin les fonts i els mitjans per a la seva difusió. Quantitat i qualitat també depenen -i molt- de les tradicions i els usos culturals de cada país.

I queda clar, a més, que la divulgació es retroalimenta entre els diversos mitjans que la impulsen: diaris, ràdio, cinema, teatre, televisió, llibres... i naturalment internet. Entre els diversos ponents de Gutenberg, el professor Pierre Fayard, de la Universitat de Poitiers (França), va donar la clau de la bona divulgació: explicar històries que donin resposta a la curiositat humana. L’actor Tono Saló, membre del Teatre de la Incertesa, va reivindicar la paraula per despertar l’emoció i transmetre la passió pel coneixement. Però la senzillesa d’aquests conceptes no ens ha de fer oblidar que, com va sentenciar el filòsof Michel Foucault, “els descobriments científics no són simplement descobriments, sinó que articulen un nou tipus de discurs en l’àrea del poder i en les formes de coneixement”.

Es tracta de conceptes simples i alhora profunds que converteixen el periodisme, la comunicació i la divulgació de les ciències en un dels grans reptes que tenim sobre la taula per aconseguir una societat més cohesionada i competent. El fet que acostar-se als coneixements científics sigui un acte lliure fa que la divulgació s’hagi de presentar de manera interessant i atractiva, i que a més respongui a les preguntes que es plantegen ciutadans d’índole molt diversa. Perquè tot això funcioni, necessitem una ciència competent i honesta, uns mitjans de comunicació transparents i equànimes i un públic amb uns nivells d’educació i cultura suficients per poder tenir capacitat crítica i d’elecció. Hem fet molt camí, però encara hi ha assignatures pendents.