Són 23 famílies posades l’una al costat de l’altra. Fotos al seu entorn, mirant a càmera i amb posat clàssic. A baix, al peu, s’explica qui són els que surten a la foto i quina relació tenen entre ells. No n’hi ha cap d’igual, però no per allò que cada família és un món sinó perquè avui els nuclis familiars ja no responen al format clàssic de pare, mare i fills biològics. Els esquemes s’han trencat i les combinacions són múltiples. Els fills són biològics, o adoptats, o fruit d’una inseminació. Els pares són parella, o amics, o són només un; i són un de cada sexe, o del mateix. L’única cosa en comú entre els retrats és que tots mostren una família.

“Hi ha una gran diversitat de famílies, però en tots els casos han tingut el desig de formar un vincle; tothom busca la seva manera de pertànyer a un nucli, d’estimar i de ser estimat”, explica la fotògrafa Sandra Gross, que exposa ara aquest projecte, titulat Famílies, a la sala d’exposicions de la Biblioteca Agustí Centelles en el marc de la col·lectiva Hexàgon, que estarà oberta fins al 23 de desembre. Gross explica que va començar aquest projecte a partir d’una experiència personal i el resultat ha anat més enllà del que es pensava. “Volia mostrar diverses opcions de vida i han acabat sent lliçons de vida”, comenta.

S’hi va estar un any per fer aquest projecte, en el qual la foto congela un moment enmig de moltes converses i reunions amb famílies de Barcelona i de Sant Cugat amb qui ha establert complicitats i debats. El treball és impactant com a conjunt, amb les 23 fotografies l’una darrere l’altra -aquí en publiquem només nou- i els seus respectius peus que formen un tot, un retrat sociològic de la família en el món d’avui.

'Hexàgon'

El treball de Gross és un del sis reportatges que es poden veure a l’exposició. Hexàgon va ser la mostra que l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) va presentar al setembre al Festival Off de Perpinyà amb el suport de Visa Pour l’Image. “Volíem mostrar sis línies expressives del reportatge documental que demostra que està molt viu i és molt divers”, comenta Carles Costa, un dels responsables d’activitats culturals d’aquest institut on estudien o han estudiat els fotògrafs seleccionats.

A més de Sandra Gross, que ja exerceix com a professional, tot i que ara acaba el seu graduat, hi han participat Oscar Bayona, Judit Domingo, Juan Ignacio Genco, Nagore Giménez i Gonzalo Martínez. Cada un amb objectius i temàtiques molt diferents, des de l’estigma dels malalts mentals fins als aldarulls del banc expropiat. Un hexàgon de propostes documentals amb molts camins oberts.

Júlia Oltra Amat (53) i Ashenafi Amat Oltra (10). La Júlia s’havia plantejat l’adopció amb el suport dels seus pares. El 2008, després que morís la seva mare, va viatjar amb un amic a Etiòpia a buscar el seu fill, de dos anys. El seu pare va emmalaltir poc després: van tenir poc temps, però ell i l’Ashenafi van establir un vincle molt intens i especial. Ella sola va fer front a la criança i educació del seu fill. L’Ashenafi va arribar el juny i al setembre ja estava escolaritzat.

Míriam Clota (41 anys), Max Solana (39) i Martí Solana Clota (3). La Míriam i el Max es van conèixer el 1997. No han sigut mai parella. No comparteixen casa però els dos exerceixen de pares diàriament.

Oriol Ors (39), Katerina Mitsoni (38), Ot (8), Anna (6), Ivi (3) i Aris (1).

Roser López Cassó (61), Nicky Smythe (53) i Luca Smythe (13). La Nicky i la Roser són amigues. La Luca és filla de la Nicky, i la Roser l’acompanya en la criança i l’educació. Per a la Luca és la seva segona mare. La Nicky va buscar un donant que durant tres mesos la va visitar a casa perquè es pogués fer la inseminació ella mateixa. No va haver d’hormonar-se ni d’assumir el cost, molt elevat, de la inseminació assistida.

Irene Carbonell (43), Jaume Colomé (43), Isaac (25), Aitor (24; no surt), Xènia (23), Daisy (21), Naira (5, filla de la Daisy), Damià (19), Edith (18), Anaïs (16), Tanit (14), Itmar (13), Gerai (11), Adaia (9), Helga (8) i Natza (6).

Ricardo Sampablo (78), Isaura Sempere (76) i Manú Sampablo (13). El Ricardo i la Isaura van viure 45 anys a Caracas. El 2010 es van establir a Dénia. El 2013 ho van deixar tot per venir a Barcelona a cuidar la seva filla Tays, malalta d’encefalitis, i el seu nét. Actualment tenen la tutela del nen i viuen a Barcelona.

Maria Martínez (49), Glòria Masó (47), Marta Tintoré Martínez (19), Clara Tintoré Martínez (18), Paula Tintoré Martínez (15), Roger Figueras Masó (18), Albert Figueras Masó (17) i Jordi Figueras Masó (15).