Durant els dos anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil, la premsa va recollir una autèntica onada d’aparicions espectrals que van tenir el seu punt àlgid en casos com l’anomenat Duende de Zaragoza o el poltergeist del carrer Francisco Giner de Gràcia. Només cal donar un cop d’ull als diaris d’aquells temps per adonar-se del gran nombre de notícies sobre fantasmes. Normalment eren notes curtes que no n’arribaven a explicar gairebé mai el desenllaç i de les quals no es tornava a parlar mai més.

Llavors el barri de Gràcia era un dels feus de l’espiritisme, amb una llarga tradició de topades amb el món sobrenatural. Així doncs, ningú es va sorprendre quan l’estiu del 1934 es va saber que una casa vella i abandonada del carrer de Santa Rosa tenia inquiets els seus veïns. Cada nit se sentien sorolls misteriosos a dins, com si s’arrosseguessin cadenes i es donessin cops a les parets. A finals de juny el diari La Vanguardia informava que s’havia rebut una denúncia a la Comissaria General d’Ordre Públic en què s’afirmava que aquells fenòmens estranys eren protagonitzats per l’esperit d’un nen que hi havia mort i a qui havien enterrat sota la figuera que presidia el jardí: una ànima infantil que no trobava repòs lluny de terra sagrada. Tanta va ser l’alarma que finalment s’hi va presentar la policia. Els agents van acordonar el domicili encantat, però quan estaven a punt d’entrar-hi van ser rebuts amb una pluja de pedres que algú tirava des de la finestra. Alertats per la pedregada, els policies van assaltar la casa i hi van trobar un home que feia por al veïnat pel discutible plaer d’espantar-lo i no deixar-lo dormir tranquil. Cas resolt.

Aquell any el fantasma més famós de Barcelona era l’Automòbil Fantasma, el nom amb què els periodistes van batejar una banda d’atracadors molt activa que seria detinguda a Sant Martí de Provençals. Llavors, el carrer de Santa Rosa era un indret obrer que compartia la conflictivitat del moment. Per aquelles mateixes dates va ser notícia per una agressió al propietari d’una fàbrica, suposadament obra dels seus treballadors. I per l’explosió d’un artefacte en un taller de tintoreria, que malgrat l’ensurt no va provocar cap desgràcia personal. Tanmateix, no hem d’oblidar que aquell estiu ja s’estaven preparant els que serien coneguts com els Fets d’Octubre, quan la revolució comunista d’Astúries va tenir la seva equivalència a Catalunya amb la proclamació de l’Estat Català. La revista humorística Gracia y Justicia va treure un article que explicava el cas del carrer Santa Rosa, però en feia una lectura sarcàstica apuntant que potser es tractava d’un muntatge del catalanisme per despistar, i que els fantasmes potser eren Josep Dencàs, Ventura Gassol o Cipriano de Rivas Cherif, a qui s’acusava de ser l’únic “no català” que podia estar en una conspiració així.

Com si existís una ebullició prèvia a la guerra, presagi de morts i calamitats, els anys 1934 i 1935 van estar farcits d’aparicions imprevistes. Pocs mesos després de l’ensurt a Gràcia, al Torrent Gornal de l’Hospitalet es va denunciar un altre fantasma i prop d’allà va ser detinguda una dona a qui els seus veïns acusaven de bruixa, i de matar amb sortilegis els seus animals domèstics. Que jo sàpiga, l’última vegada que la policia ha fet una detenció per una acusació així.