26/01/2020

El feminisme ‘pijo’

2 min

Les dones pijes o, més ben dit, els éssers pijos que s’identifiquen com a dones, no són, per definició, feministes. Ells tampoc: els pijos són, directament, masclistes. És senzillíssim. Totes les qüestions, noves perspectives i complexitats relacionades amb el gènere no fan per ells. Les nenes són nenes, els nens són, sense excepció, nens. Les unes fan coses de nenes i els altres de nens. I així, sense cap interrupció, sense titubeig, del bressol fins al taüt. No té pèrdua. Facilíssim.

Aquesta idea tan pràctica, que és la del feminisme, segons la qual totes les persones són iguals i han de tenir els mateixos drets, els pijos no l’acaben d’entendre. O fan com que no volen entendre-la perquè, si això és realment així, qui diantre els servirà la taula, els retallarà la gespa, els cuidarà els fills? Qui els netejarà la plata, els posarà la muntura al cavall? Qui els conduirà fins a Cadaqués, administrarà les finques, ensabonarà els gossos...? Qui ho farà, tot això, i, per cert, a un preu de ganga? Qui? Segons la seva manera d’enfocar el tema, que és profundament aristocràtica, és més que evident que no tots som iguals, ni de bon tros: no tothom té aquest blasó, aquests ancestres, no tothom practica aquesta refinada i gèlida educació, no tothom és riquíssim com ells... Ai, la riquesa! Ja som al cap del carrer, altre cop. Si ells són rics i nosaltres no deu ser perquè ells i els seus s’ho mereixen. Deu ser perquè Déu està de part seva, no de la nostra. Ells, en definitiva, són els escollits.

El feminisme és la porta per on podrien escapolir-se uns privilegis que, segons la seva retòrica, són tan merescuts, tan amassats, consolidats, petrificats, momificats, fossilitzats, tan eterns, tan còsmics.

Mentrestant, ells, els pijos mascle, no mouen mai cap fitxa en aquest sentit, no discuteixen mai res quan surt el tema del feminisme. Remuguen una mica, ningú entén què diuen i es passa a un altre tema. Els autèntics pijos mascle, que sempre han estat realment molt hàbils, fan el suec i deixen que siguin les seves senyores les que defensin, en aquest cas, la plaça:

- Bueno mira, Mariví, cariño, qué quieres que te diga, a mí el hombre me gusta que sea muy hombre, igual que a ellos les gustamos nosotras muy femeninas. Eso siempre ha sido así, no hay que darle más vueltas. Y luego, pues mira, la que quiera conducir que conduzca. Si quieres estudiar, pues, ‘noia’, como si quieres hacerte tres carreras, la que quiera jugar a la pelota que lo haga... ¿quién se lo impide? ¿Verdad? Dime tú. Yo, que tampoco soy ninguna genia, nunca me he sentido discriminada por ser mujer. Vamos, faltaría más... ¡Uy, cariño! Te cuelgo que ha llegado Samira... Samira, ya ha llegado usted. Mire, el señor viene a las siete y vendrá hambriento, o sea que vaya cortando un poco de jabuguito para que no se nos tire encima antes de la cena... y luego venga otra vez para acá que hay que organizar lo de las tumbonas que con tanto ‘aiguat’ se ha formado un lío tremebundo...

stats