COMPANYS DE VIATGE

La fúria de viure

Si un dels objectius de la literatura és assetjar la hipocresia de cada època -i crec que sí que ho és-, August Strindberg va complir amb escreix aquesta missió de l’escriptor. Va ser un desemmascarador implacable de la moral del seu temps, amb una tasca en certa manera paral·lela a la que en filosofia va exercir Friedrich Nietzsche, amb qui esporàdicament el dramaturg suec va arribar a cartejar-se.

El principal instrument utilitzat per Strindberg va ser el teatre, amb el qual va tenir gran èxit però respecte al qual va tenir sempre una sensació de fracàs. Strindberg criticava amb duresa la vida quotidiana de la burgesia, anhelant d’alguna manera l’adhesió de les capes populars, però ell mateix es va mostrar sempre desorientat en relació amb la seva pròpia funció social i, a mesura que van passar els anys, va semblar sumir-se en una guerra creixent contra la seva pròpia identitat.

Potser per això, tot i valorar molt les seves obres de teatre, els seus escrits autobiogràfics són els més contundents i atractius. Tot el seu naufragi emocional, ancorat en l’autoritarisme patern i en la catàstrofe familiar, apareix en El fill de l’esclava, la crua rememoració de la infància i l’adolescència realitzada, amb prosa precisa, a cop de cisell i de bisturí. Ja en la maduresa la sobreexcitació vital de Strindberg es concentra a Inferno, per a mi el seu millor llibre, escrit originalment en francès durant la nefasta estada de l’escriptor a París.

Inferno, amb un títol prou al·lusiu per traslladar els cercles infernals de Dante als carrers parisencs, és la història al·lucinada d’una quimera i d’una persecució. La quimera empeny el desesperat Strindberg cap a una frenètica recerca alquímica en la qual els seus somnis es destil·len com malsons. La persecució és la que l’escriptor fa de si mateix per mitjà dels altres. Tots el vigilen, tots l’observen en un camí que necessàriament porta a la bogeria. Strindberg narra magistralment la seva perdició. Tanmateix, com que és capaç de narrar-la, és indubtable que tria l’opció de la supervivència. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat