CINEMA

La gestió dels superherois de pel·lícula es complica

Walter Hamada, que dirigeix DC Films, supervisa un nombre vertiginós de projectes que formen part d’un eixam d’històries basades en còmics i que provenen de Hollywood

TEXT: BOOK BARNES / THE NEW YORK TIMES

W alter Hamada no és el típic representant dels superherois. No té una personalitat desbordant, no és el superaficionat que es va convertir en cap. La seva modesta oficina a casa, almenys tal com apareix a Zoom, té pocs gadgets de superherois. Hollywood ni tan sols va ser la seva primera vocació: volia ser enginyer mecànic.

Amb tot, com a president de DC Films, Hamada, de 52 anys, gestiona les carreres cinematogràfiques de Wonder Woman, Batman, Cyborg, Flash, Superman i tots els altres superherois de DC Comics. I la nova ruta que els ha traçat és vertiginosa.

Les pel·lícules més cares de DC (fins a quatre a l’any, a partir del 2022) estan dissenyades per estrenar-se als cinemes, explica Hamada. Les pel·lícules addicionals de superherois (l’objectiu actual és fer-ne dues, potser centrades en personatges més arriscats com Batgirl i Static Shock) arribaran exclusivament a HBO Max, la nova plataforma de streaming propietat de WarnerMedia.

A més, DC Films, que forma part de Warner Bros, treballarà amb cineastes per desenvolupar altres productes derivats de les pel·lícules, com sèries de televisió que s’emetran per HBO Max i que s’intereconnectaran amb les produccions destinades a la gran pantalla. “Ara, amb cada pel·lícula que posem en marxa, pensem «Quin seria el seu possible derivat per a HBO Max?»”, comenta Hamada.

I és que si us pensàveu que ja hi havia una superabundància de superherois, traieu-vos-ho del cap.

Per fer funcionar totes les línies de la història, DC Films presentarà al públic de les pel·lícules un concepte de còmic conegut com el multivers : mons paral·lels on existeixen diferents versions del mateix personatge simultàniament. Per exemple, Warner Bros tindrà alhora dues sagues cinematogràfiques diferents en què participa Batman, interpretades per dos actors diferents.

Aquest complicat pla suposa un fort augment de producció. L’any passat Warner Bros va fer dues pel·lícules de superheroies amb actors, Joker i Shazam! El 2018 només va tenir Aquaman. Les tres pel·lícules van ser grans èxits i això va fer veure l’oportunitat comercial de fer-ne més.

Per diverses raons, inclosos els fracassos creatius i el canvi de gerents a DC Films (Hamada va assumir el càrrec el 2018), Warner Bros ha tingut dificultats per igualar Marvel -que és propietat de Diseny- a la taquilla. Durant l’última dècada Warner Bros ha generat 8.000 milions de dòlars en vendes d’entrades de superherois a tot el món; Marvel, 20.600.

Cal dir que Warner Bros, que va inventar la pel·lícula de superherois de gran pressupost el 1978 amb Superman, ha rebut fortes pressions per millorar els resultats. Disney ha tingut èxit en part perquè les seves divisions col·laboren d’una manera que Warner Bros no ha aconseguit mai. Però això està canviant. AT&T va exigir més sinergia entre empreses quan es va fer càrrec de WarnerMedia el 2018.

“En el passat érem molt reservats -explica Hamada-. Em va sorprendre, per exemple, que a poques persones de l’empresa se’ls permetés llegir els guions de les pel·lícules que estàvem fent”.

Més que mai, els estudis es recolzen en marques i personatges preestablerts, sobretot si els seus pares corporatius estan construint serveis de streaming. HBO Max té 12,6 milions de subscriptors actius. Netflix en té 195. Com t’ho fas per captivar Wall Street i reduir aquesta gran diferència? Comences posant a treballar els teus superherois.

Al desembre Disney va anunciar 100 noves pel·lícules i programes de televisió per als anys vinents. La majoria d’aquests productes aniran directament al seu servei de streaming, Disney+, que té 87 milions de subscriptors. Marvel hi aportarà 11 pel·lícules i 11 programes de televisió, entre els quals la minisèrie Wandavision, que s’estrena aquest 15 de gener i en què Elizabeth Olsen torna a interpretar el personatge de la Bruixa Escarlata de la franquícia d’ Els Venjadors.

Warner Bros té almenys la mateixa quantitat de pel·lícules basades en còmics en diverses etapes de gestació, inclosa una continuació d’ Esquadró suïcida ; The Batman, en què Robert Pattinson (actor de Crepuscle ) interpreta el justicier emmascarat, i Black Adam, protagonitzada per Dwayne Johnson com l’infame personatge del títol.

Les sèries de televisió derivades de The Batman i Esquadró suïcida estan destinades a emetre’s a HBO Max. La divisió de televisió tradicional de WarnerMedia té aproximadament uns 25 programes de superherois, tant amb actors com animats, inclòs Superman & Lois, que arriba a la cadena de televisió The CW al febrer.

Sony Pictures Entertainment té la seva pròpia pissarra de superherois, amb almenys dues pel·lícules de Spiderman en procés; Morbius, protagonitzada per Jared Leto com a pseudovampir, i una seqüela de Venom, que el 2018 va costar 100 milions de dòlars i en va recaptar 856 a tot el món.

Els superherois han sigut durant molt de temps els fabricants de diners més efectius de Hollywood, especialment quan es tenen en compte les vendes del marxandatge que hi va associat. Però ¿quanta licra i efectes visuals generats per ordinador pot suportar encara el públic? Més dels que creieu, diu David A. Gross, que dirigeix Franchise Entertainment Research, una consultora cinematogràfica. “Si les històries estan ben escrites i els valors de producció són forts, de signes de cansament no se’n veuen gaires”.

¿Quanta licra i efectes visuals generats per ordinador pot suportar encara el públic?

Potser el principal desafiament a què s’enfronta Warner Bros és la recent priorització de HBO Max. “El risc de veure aquestes pel·lícules primer a la televisió degradarà l’experiència d’entreteniment, i després el seu valor -comenta Gross-. Per a una pel·lícula individual, no hi ha un model de negoci més rendible que un exitosa estrena a les sales de cinema i crear un gran esdeveniment de cultura popular”.

Al desembre Warner Bros va llançar Wonder Woman 1984 i a l’Amèrica del Nord, degut a la pandèmia de coronavirus (només el 39% dels cinemes dels Estats Units estan oberts), l’estudi va distribuir simultàniament la pel·lícula als cinemes i a HBO Max. La companyia preveu llançar així tota la seva oferta del 2021.

Hamada va escalar posicions a través de New Line, una divisió de Warner Bros que produeix principalment pel·lícules de terror i comèdies de pressupost mitjà. Entre diversos dels seus èxits, Hamada va treballar amb el cineasta James Wan per convertir The Conjuring (2013) (estrenada a Espanya com a Expediente Warren ) en un “univers” cinematogràfic de sis pel·lícules. El primer film va recaptar 1.800 milions de dòlars a la taquilla internacional ( The Conjuring: The devil made me do it arriba al juny).

“Moltes vegades a les reunions d’estudi els executius només repeteixen paraules de moda, i es converteixen en una broma -explica Wan-. El Walt [Hamada] sempre aporta a la taula alguna cosa constructiva, útil i important. Em parla en un idioma que entenc”.

Quan Hamada va arribar a DC Films el 2018, la divisió necessitava urgentment una estabilitat.

Dues pel·lícules excessivament costoses, Batman vs. Superman: dawn of justice (2016) i Justice League (2017), totes dues dirigides per Zack Snyder, van ser considerades terribles per la crítica. A més, Ben Affleck, que va interpretar Batman a les pel·lícules, volia fer altres projectes, la qual cosa va complicar els plans per a les seqüeles. Al mateix temps, altres cineastes desenvolupaven pel·lícules de DC que no tenien res a veure amb les línies argumentals existents i, de fet, es contradeien en alguns casos.

Hamada tenia dues opcions: descobrir com fer que les diferents branques i personatges coexistissin o començar de nou.

La resposta és el multivers. En poques paraules, alguns personatges (Wonder Woman, interpretada per Gal Gadot, per exemple) continuaran les seves aventures a Terra-1, mentre que les noves personificacions (Pattison com a Batman) habitaran a Terra-2.

The Flash, una pel·lícula que s’estrenarà als cinemes el 2022, enllaçarà els dos universos i comptarà amb dos Batmans, amb Affleck tornant com un, i Michael Keaton tornant com l’altre. Keaton va interpretar Batman el 1989 i el 1992.

Per complicar encara més les coses, HBO Max va donar a Snyder més de 70 milions de dòlars per reclutar la seva Justice League i ampliar-la amb noves imatges. Snyder i Warner Bros s’havien enfrontat per la seva visió original, que l’estudi considerava excessivament ombrívola, cosa que va donar lloc a regravacions gestionades per un director diferent, Joss Whedon (això tampoc no va anar bé) . Zack Snyder’s Justice League, ara de quatre hores, arribarà en parts a HBO Max al març. Almenys, ara com ara, Snyder no forma part del nou pla de DC Films, i els executius de l’estudi descriuen el seu projecte per a HBO Max com un carreró sense sortida.

El concepte multivers ha funcionat a la televisió, però és una estratègia arriscada a la gran pantalla. Aquestes pel·lícules han d’atreure un públic com més ampli millor per poder justificar-ne els costos, i la possibilitat d’incloure massa sensibilitats nerd de còmics podria ser un obstacle. Nous actors poden encarnar un personatge; James Bond n’és el millor exemple. ¿Però es poden veure diverses versions de Gotham al mateix temps als cinemes?

“No crec que ningú més ho hagi intentat mai -diu Hamada-. Però el públic és prou sofisticat per entendre-ho. Si fem bones pel·lícules, ho acceptaran”. 

El + vist

El + comentat