El gos és el millor amic de l’home Possiblement  Sí

Reportatge

¿El gos és el millor amic de l’home? Possiblement sí

Al marge del vincle emocional que estableixen amb els seus amos, els gossos s’han convertit en instruments de referència a l’hora de donar suport o treballar amb col·lectius vulnerables

El gos és el millor amic de l’home Possiblement Sí

E l gos és el millor amic de l’home. Aquesta és una afirmació que probablement heu sentit desenes de vegades i que té una base científica i sociològica. La competència social dels gossos els ha ajudat a encaixar perfectament en la vida humana, i milers d’anys d’ensinistrament han modelat la seva comunicació i les seves habilitats a fer el que l’home espera d’ells. Entre homes i gossos s’estableix un fort vincle que facilita que se sincronitzin comportaments i emocions.

Segons diversos estudis, aquesta connexió especial que existeix entre el gos i l’ésser humà té a veure amb l’oxitocina, la que es coneix com “l’hormona de l’amor”, present en tots els mamífers i que s’allibera quan rebem una carícia, una abraçada o petons. Les investigacions conclouen que mirar o interactuar amb un gos fa augmentar els nivells d’oxitocina al cervell i redueix les taxes d’ansietat o la sensació de soledat. Segons explica Maribel Vila, monitora d’educació canina i instructora de gossos d’assistència, “el gos ens ha acompanyat tota la nostra història i hi hem creat un vincle molt fort”. “Fisiològicament hi ha una sèrie de paràmetres que s’activen quan hi interactuem, com l’oxitocina. A més, el cortisol es redueix, el ritme cardíac també i això vol dir que estar amb ells ens tranquil·litza i ens dona seguretat. Uns gos mai jutja, no et valora, t’accepta o no, i són molt purs en aquest aspecte. I si pensem en poblacions vulnerables, fa que la persona se senti molt ben acceptada, molt segura i tranquil·la”, afegeix. Aquí tenim, doncs, el primer gran argument per afirmar que el gos és el millor amic de l’home. Si a això hi afegim que són animals lleials i que ofereixen un amor incondicional (sobretot si hi ha galetes pel mig), anem afegint factors per a l’equació perfecta. Però més enllà d’aquest aspecte emocional, hi ha múltiples iniciatives que corroboren el que tots els propietaris de gossos saben: que sí, que són el millor amic de l’home.

El millor amic de la dona

De l’home i de la dona, evidentment. I més si ens fixem en dos programes pilot que s’han posat en marxa fa poc a casa nostra. Des d’IMPROREC -Associació Catalana de Gossos Ensinistrats d’Ajuda a les Persones i a la Societat- s’impulsa el programa Pro-Rec K-9, en el qual s’utilitza un gos com a eina de recuperació emocional i de protecció efectiva davant de situacions de violència de gènere. Com explica Paco Camarasa, portaveu d’IMPROREC, “neix de l’experiència professional i de la sensibilitat dels membres de la unitat canina Barna Gos K9, per donar una protecció i una recuperació emocional efectiva a les dones víctimes de violència de gènere”. “L’objectiu és protegir i recuperar emocionalment aquestes dones de manera que puguin sortir al carrer i fer vida normal amb seguretat i confiança”, explica. Aquest projecte està ara en una fase pilot, amb un projecte en l’àmbit municipal en col·laboració amb l’Ajuntament de Gavà. “L’objectiu és que s’assoleixi una prova pilot amb èxit absolut -diu Camarasa-, i s’aconsegueixi que víctima i gos puguin accedir a qualsevol edifici públic o transport. És una barrera que hem de trencar i això passa per incloure aquests gossos en la categoria de gossos d’assistència i teràpia, com els gossos pigall, per exemple. Necessitem una llei que permeti que les víctimes vagin les 24 hores acompanyades del seu gos”. La voluntat de la iniciativa és reforçar les mesures de suport a la víctima, però també és imprescindible que l’agressor tingui una ordre d’allunyament via judicial. Com apunta Paco Camarasa, “el gos donarà seguretat a la víctima, no només física sinó també emocional; es converteix en un company que mai farà un pas enrere davant una situació complicada”. “En cas d’incident, mentre arriben els cossos de seguretat, el gos fa de barrera i en cas que l’agressor s’apropés massa, el gos -atenent a l’ordre de la dona- impactaria amb el morrió de seguretat contra l’agressor, neutralitzant-lo i generant un temps per poder fugir o demanar auxili”, detalla. L’objectiu és, doncs, aportar un nou recurs de protecció per a les dones, alhora que es treballa amb el mateix gos per a la seva recuperació emocional.

En la mateixa línia, la Fundació Affinity i el departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya han impulsat un programa pioner a Espanya: la primera teràpia assistida per gossos a les víctimes de violència de gènere o de delictes contra la llibertat sexual quan han d’anar a un jutjat. La prova pilot es va desenvolupar a l’Audiència de Tarragona amb la participació de 20 dones voluntàries, 10 de les quals van assistir als seus judicis acompanyades per un gos, el Bob. La funció d’aquest gos d’assistència judicial va ser acompanyar les dones durant el procés de declaració i l’objectiu era comprovar si la presència de l’animal ajudava a reduir l’ansietat i l’estrès de les víctimes abans d’entrar a la sala del judici, on molt probablement es trobarien cara a cara amb el seu agressor. El fet d’interactuar amb l’animal una estona abans les va relaxar i poder sortir amb ell de l’edifici les va fer sentir més segures, fins al punt, explica Maribel Vila, encarregada també de l’àrea de teràpies assistides amb animals de la Fundació Affinity, que “cap de les dones que va comptar amb el suport d’en Bob es va fer enrere i totes van entrar a declarar”. Un programa molt especial amb un protagonista encara més especial, ja que el Bob havia sigut víctima de maltractaments i tenia fòbia a les figures masculines. Després d’un intens treball de recuperació el Bob forma ara part del projecte Tan Amics i està especialitzat en intervencions amb col·lectius vulnerables, com persones grans o malalts.

El millor amic dels nens

Els gossos han entrat als jutjats, però també en residències de gent gran, a les presons i en molts hospitals, especialment si atenen infants i joves. L’equip de Child Life de l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) -format per professionals del centre que tenen com a missió donar suport emocional als nens i les seves famílies durant la seva estada a l’hospital-, per exemple, ha impulsat una nova aplicació per a la unitat de teràpies assistides amb animals (TAA): sessions en temps real de gossos amb els nens immunodeprimits. Un professional entra a l’habitació on està ingressat el nen i connecta mitjançant Facetime amb un equip de la unitat que està situat físicament a un altre espai de l’Hospital perquè, a través d’un dispositiu mòbil com ara una tauleta, el nen pugui veure l’animal i interactuar-hi. Jugant, l’equip de la unitat crea una situació que ajuda el nen a parlar de la seva malaltia d’una manera indirecta, a manifestar les seves emocions i a connectar amb el món exterior. En alguns casos, simulen en l’animal alguna de les cures o procediments que se li faran al nen perquè no tingui tanta por. Francesc Ristol, director del CTAC (Centre de Teràpies Assistides amb Animals) i director del màster d’intervencions assistides amb gossos per a professions en l’àmbit social, de la salut i de l’educació, del Campus Sant Joan de Déu (UB), explica que el gos és una gran eina per treballar amb infants perquè “l’animal es converteix en un amic incondicional, no jutja, és un canalitzador d’emocions i un focus d’atenció”. “El seu millor amic de jocs!”, destaca. El CATC porta gairebé una dècada col·laborant amb els seus gossos amb l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, on van crear la primera unitat d’intervencions amb gossos en àmbits hospitalaris a tot l’Estat.

Maribel Vila, especialista en la formació de gossos d’assistència i teràpia, explica el que es necessita per formar un gos de teràpia. “Cal treballar en 4 plans: físic (perquè l’usuari s’activi físicament i treballi temes com l’equilibri, el moviment, l’estabilitat, etc.); el pla cognitiu, amb tot allò que té a veure amb la memòria i els problemes d’aprenentatge; el pla emocional, un dels més importants, per aconseguir generar en el pacient seguretat, motivació, autoestima i empatia, i finalment el pla relacional -afirma-. Quan treballes amb un gos el teu entorn et veu diferent. Un gos és un reclam per a la gent”.

En aquesta línia, a l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, l’associació Conectadogs i la unitat terapèutica d’atenció psicològica, creada arran de la col·laboració de la Universitat Abat Oliba CEU i el Sagrat Cor, han posat en marxa un nou programa de psicoteràpia assistida amb gossos: Consultadogs, un servei orientat a adults que busquin un context de psicoteràpia diferent i, especialment, a adolescents que presenten problemes emocionals o de comportament. Consultadogs és un projecte desenvolupat per Laura Oliva, psicòloga de Conectadogs i responsable del seu departament de psicologia, que neix com una alternativa als mètodes de psicoteràpia tradicionals. Com explica Oliva, “en termes generals, probablement un dels avantatges més importants és que augmenta la motivació de participar en el tractament, aspecte crucial en determinats col·lectius que són reticents a implicar-se en el procés psicoterapèutic o que presenten altes taxes d’abandonament”. A través del gos s’aconsegueix crear un context de seguretat emocional que promou una relació més sòlida entre el terapeuta i el pacient, elements bàsics per aconseguir una intervenció psicoterapèutica de qualitat. “Recerques recents -diu Oliva- indiquen que la participació del gos com a aliat del terapeuta millora l’atenció i concentració dels usuaris durant les sessions, i també que disminueix els sentiments de rebuig i estigmatització, i el procés s’enfoca més cap a les pròpies habilitats i no cap a les limitacions. Amb nens i joves, el gos representa una poderosa ajuda per accedir al món emocional del menor d’una manera ràpida i poc invasiva”.

Laura Oliva coincideix amb Maribel Vila que els animals, i particularment els gossos, “posseeixen qualitats innates per les quals són excepcionals per al procés psicoterapèutic: sempre estan disponibles per interactuar, tenen un comportament espontani, no jutgen ni prejutgen, i mostren una acceptació incondicional”. A Conectadogs tenen un programa d’intervenció en el qual, a més de la gossa coterapeuta, hi participen gossos de gossera, amb cap ensinistrament especial. Busquen generar un context que permeti que entre l’usuari i el gos s’estableixi un tipus de relació molt diferent a la que s’estableix amb la gossa coterapeuta, per exemple a través de la comprensió i acceptació de les dificultats de l’altre, de la compassió. Laura Oliva assegura que han pogut observar que “alguns usuaris que generalment es mostren distants entre les persones presenten més mostres de proximitat en la relació amb l’animal un cop s’ha establert la relació entre ells, potser perquè la percepció de l’acceptació incondicional del gos dona més seguretat a l’usuari”.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron, per la seva banda, s’ha convertit en el primer centre del món que realitza teràpia assistida amb gossos per tractar la síndrome alcohòlica fetal. Aquesta patologia fa referència als danys neuronals causats pel consum excessiu d’alcohol durant l’embaràs. És un trastorn crònic que pot presentar diversos símptomes, com problemes cognitius, impulsivitat, manca d’habilitats socials, problemes psicomotrius i trastorns conductuals. Com explica el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del servei de psiquiatria de la Vall d’Hebron, “treballs previs mostren que la teràpia assistida amb gossos pot ser útil per millorar alguns dels símptomes de l’autisme, l’esquizofrènia o la depressió. Per això vam decidir incorporar aquesta teràpia per a la síndrome alcohòlica fetal”. La Dra. Nuria Gómez, psiquiatra i responsable del programa de la síndrome alcohòlica fetal de la Vall d’Hebron, afegeix que “la ingesta d’alcohol durant l’embaràs pot provocar danys en les estructures del cervell o en el funcionament neuronal”. “Ara, gràcies a la teràpia assistida amb gossos, disposem d’una eina més en aquesta patologia, que se suma al tractament farmacològic i la teràpia psicològica”. “Són nens i adolescents que connecten molt ràpidament amb els animals. La relació amb els gossos no és tan complicada com la que mantenen amb els adults, no hi intervé el llenguatge o les normes dels adults. Les regles són més senzilles i, a més, la relació presenta un elevat contingut emocional, cosa que ajuda a establir la connexió”, detalla. Els nens i adolescents amb aquesta patologia tenen moltes dificultats per adaptar-se a la vida quotidiana. Durant les sessions amb els gossos, sota la supervisió tècnica de CTAC, la Dra. Núria Gómez i la psicòloga Raquel Vidal avaluen la conducta del pacient i si s’estan complint els objectius de la teràpia. Per exemple, treballar la impulsivitat i l’ansietat. “Es treballen els objectius en concret, i també es millora l’autoestima i la seguretat del pacient, que veu com és capaç de dur a terme els exercicis”, assenyala Vidal. La Vall d’Hebron també incorporarà la teràpia assistida amb gossos en el tractament de l’autisme i la paràlisi cerebral.

Aquest treball amb joves també és la base del programa Buddies, impulsat per la Fundació Affinity. Està adreçat a menors tutelats i busca incidir de manera positiva en aspectes de la seva personalitat i comportament mitjançant l’educació canina. En el programa hi han participat una seixantena d’adolescents que viuen en 12 centres residencials d’acció educativa (CRAE), tutelats per la Generalitat de Catalunya. En 14 setmanes s’ha pogut constatar una millora en aspectes emocionals, comunicatius i de convivència d’aquests adolescents. En la mateixa línia, la Fundació i l’Escola Lleó XIII, de Barcelona, han presentat fa poc el programa educatiu Respecta’m, que busca fomentar el respecte entre els alumnes i prevenir el bullying a les aules. Un programa pioner perquè s’imparteix en horari escolar, com una assignatura més. Durant 3 mesos, alumnes d’entre 14 i 15 anys han estat fent un curs d’ensinistrament en positiu per aprendre a educar els gossos i, alhora, treballar aspectes com el respecte, la inclusió i el treball en equip. 

TRIA I ENSINISTRAMENT

Per formar un gos de teràpia caldran, aproximadament uns 8 mesos de feina. Però és millor que rebobinem i anem al principi: la tria. “Cada cop en sabem més, de fer aquesta tria -explica Maribel Vila-, i el que tenim clar és que el més important és que al gos li agradi fer aquesta feina. El gos de teràpia ha de ser un gos molt sociable perquè el que farà és estar amb gent. També li ha d’agradar treballar, a canvi de menjar o de joc. També ha de ser previsible; hem de saber sempre com reaccionarà i més pel tipus de persona amb què treballa. Comencem a treballar amb ell quan compleix l’any i farem al voltant de 8 mesos de formació”. Francesc Ristol, director del CTAC (Centre de Teràpies Assistides amb Animals) afegeix que “la prioritat de treballar amb aquests gossos és vetllar pel seu benestar, i per aquest motiu la selecció del caràcter del gos es tan o més important que la part d’ensinistrament”. Això amb els gossos de teràpia. I amb els d’assistència? “Encara és més complicat”, assegura Vila. “Pensem que haurà d’acompanyar l’usuari durant tota la vida. Han d’estar sempre disposats a treballar i a suplir mancances, i per això encara han de ser més resistents mentalment. Un gos d’assistència costa molts diners i un any o any i mig d’entrenament”. Ristol precisa que dins els gossos d’assistència “tenim cinc modalitats: gossos pigall (per a persones amb discapacitat visual), gossos de servei (per a persones amb discapacitat física), gossos senyal (per a persones amb discapacitat auditiva), gossos per a persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) i gossos d’alerta mèdica per ajudar en diferents malalties, com ara l’epilèpsia o la diabetis”.

VIGILANTS DE PLATJA I MUNTANYA

En casos de terratrèmols o altres desastres naturals és habitual veure com es mobilitzen les unitats canines dels equips d’emergència. Potser no és tan habitual, però, veure gossos fent rescats a l’aigua. Però n’hi ha. Cristina Campoy és instructora de gossos i presidenta de Newfywater, una associació de rescat aquàtic caní. Entren en acció en curses de nedadors, en diferents festivals aquàtics i l’any passat van posar en marxa una prova pilot a la platja de Sant Pol de Mar durant la temporada d’estiu per actuar de suport als socorristes. Els gossos són bons nedadors i la seva força els permet arrossegar fins a 4 persones fins a la sorra. “Per això -explica la Cristina- en aquest cas parlem de gossos grans, a partir de 30 kg, i que els agradi l’aigua”. L’avantatge de fer servir gossos en el rescat “és que el socorrista pot esprintar més a l’hora d’iniciar el rescat, ja que no ha de tornar nedant i carregat, una feina que farà el gos. A més, pot treure més d’una víctima a l’hora i no cal triar quina cal treure primer”. Per als gossos de secà, l’alternativa pot ser el rescat en muntanya. És la feina que fa, per exemple, la unitat canina de l’ERIE de la Creu Roja Catalunya. El seu màxim responsable, Enric Bruch, destaca que la seva feina sense els gossos “no seria el mateix, ja que el gos, gràcies al seu olfacte, ens porta directament al lloc de la persona desapareguda i sense ell busquem a cegues”. Per a aquesta feina serveixen pràcticament tots els gossos, ja que tots disposen d’un olfacte privilegiat. La clau és l’entrenament. “Fan entrenaments cada setmana per ensenyar a discriminar les olors -explica Bruch-. Els nostres són de rastreig, per tant ens cal una peça de roba per deixar-li ensumar, que busqui la mateixa olor i ens porti al lloc. Calen dos anys perquè estiguin preparats per fer la feina, i han de superar unes proves d’homologació”. Una tasca que fan voluntaris disposats a entrar en acció en el moment que calgui. Les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

ELS GOSSOS PODEN DETECTAR EL CÀNCER?

Més enllà del suport en assistència i teràpia, els gossos poden jugar altres papers clau en relació a la salut de les persones. Un estudi publicat per la revista mèdica British Medical Journal va posar sobre la taula la capacitat dels gossos de detectar determinats tipus de càncer -en aquest estudi concret el d’intestí- mitjançant l’olfacte, encara que la malaltia estigui en una fase inicial. Un gos ensinistrat va aconseguir identificar amb èxit quins dels tests d’alè o femta eren cancerosos i quins no, en 33 de 36 test d’alè i en 37 de 38 de proves de femta, el que equival a una precisió superior al 95%. L’explicació la trobaríem en una sèrie de components químics que circulen pel cos humà i que el gos pot ensumar. De fet, en altres estudis s’ha comprovat també l’eficàcia dels gossos a l’hora de detectar altres tipus de càncer com el de bufeta, pell, pulmó, mama o ovaris. L’Hospital Clínic, per exemple, va liderar un projecte d’investigació per aconseguir detectar de manera precoç el càncer de pulmó a través de la intervenció d’un gos, el Blat, capaç de determinar si un pacient està malalt a través de mostres d’alè.

LA KALY, UNA GOSSA ÚNICA

Teràpia, assistència, rescat i... recerca de meteorits! Sí, meteorits. La Kaly és una gossa que té una feina única i molt especial. “El projecte va sorgir quan estava fent un postgrau universitari com a instructor d’unitats canines i havia de presentar un projecte per al final del postgrau -explica Dani Niza, l’instructor de la Kaly-. I vaig decidir unir les meves dues passions: la geologia i els gossos. Em vaig adonar que al món no hi havia gossos especialitzats en la recerca de meteorits, així que amb la UPC vaig començar a treballar en el primer gos per a la detecció de meteorits, portant-hi la Kaly, que tenia unes grans facultats per a la detecció”. Niza va haver de partir de zero per aconseguir el seu repte “i avui la Kaly ja és capaç de localitzar qualsevol tipus de meteorit”. Col·laboren amb diferents organismes governamentals, fins i tot amb la NASA, i el Dani assegura que tot i que de moment la Kaly és única, “en un futur hi haurà més gossos per a la recerca d’aquest material tan preuat tant econòmicament com des de l’àmbit científic”.

Etiquetes

Més continguts de