1968 COM VA INFLUIR
Diumenge 22/04/2018

‘Hippies’: Pau, amor I drogues en l’era d’aquari

Van ser els primers que van interioritzar allò del 'Sex, drugs and rock and roll', i el seu lema principal era “Feu l’amor i no la guerra”

Catalina Serra
2 min
Cartell de la campanya presidencial de Louis Abolafia,  un activista i artista hippie novaiorquès que el 1968 va concórrer pel Partit Nudista. Joves a Califòrnia, el 1969, compartint un porro. A sota, una noia dona una flor a la policia en una marxa antiguerra al Pentàgon el 1967.

“Aquesta és l’albada de l’Era d’Aquari”,deia la cançó emblemàtica de Hair, el musical rock que el 1968 va portar als escenaris de Broadway la contracultura i l’estètica hippie. Es podria dir, doncs, que el moviment estava de baixada, a punt d’integrar-se en el sistema, però, de fet, tot just havia començat a estendre’s arreu del món, portant els hippies i els seus cabells llargs als punts més remots del planeta. Es considera que els hippies -un vocable que prové de hipster i que inicialment s’havia utilitzat en el context del jazz- van néixer com a tals, amb aquest nom, el 1965 a San Francisco, però de fet aquests joves “peluts”-com els deien a Eivissa quan van començar a colonitzar l’illa- eren la versió lúdica i optimista de la generació beatnik dels anys 50. De fet, va ser el poeta beat Allen Ginsberg qui va tenir la idea de combatre la policia amb flors i cantant “ hare Krixna ” aquell mateix 1965 (l’inici del Flower Power).

Van ser els primers que van interioritzar allò del Sex, drugs and rock and roll, i el seu lema principal era “Feu l’amor i no la guerra”, cosa que per descomptat va transformar, almenys externament, legions de joves atrets per l’amor lliure, l’experimentació amb les drogues -especialment marihuana i LSD-, la psicodèlia i una relació més directa amb la natura. En el hippisme i la seva crítica al consumisme i l’explotació de recursos de la terra hi ha la llavor de l’ecologisme i l’actual lluita contra el canvi climàtic. I en la seva tolerància cap a qualsevol forma de vida -“Viu i deixa viure”-, la base de la revolució sexual i social dels 70. L’espiritualisme, especialment d’arrel oriental, però també amb molt d’esoterisme, la pràctica del nudisme, el vegetarianisme i l’organització en comunes autogestionades en van ser altres senyes d’identitat.

El seu pacifisme no els va impedir un activisme polític intens, sobretot als Estats Units. Sempre des de la no-violència, les seves accions tenien molt d’espectacle provocador: com quan Jerry Rubin -que, de fet, més aviat era yippie i va acabar com a empresari- i altres activistes antiguerra van proposar a la convenció demòcrata de Chicago del 1968 que s’elegís un porc com a candidat. Els hippies, molts joves benestants fruit del baby boom, van ser ridiculitzats no només pels conservadors sinó també per les generacions posteriors. Com a tribu urbana, però, subsisteixen més enllà de la moda. “ Aquarius, Aquarius ”, deia la cançó de Hair. Era un concepte astrològic que anunciava una era de pau al món. Alguns diuen que ja hi som, però d’altres creuen que falten 600 anys per arribar-hi. Llàstima!

Lectura relacionada

'Hem d'anar a l'Índia' de Joan Vinuesa (Ajuntament de Barcelona, 2018)

Quadern de bitàcola d’un hippie dels setanta en un viatge per Orient.

'Els jardins de la dissidència' de Joanthan Lethem (Angle Editorial, 2014)

Una àvia comunista, una filla hippie i una neta dels Occupy. Relat provocador i divertit de tres generacions.

stats