FOTOGRAFIA

Les identitats diverses dels joves a Ciutat de Mèxic

Un assaig fotogràfic sobre la diversitat i les identitats variables dels joves que viuen a la capital mexicana, una nova generació que utilitza l’expressió visual com a eina per generar més tolerància i trencar amb els límits imposats per una societat sovint rígida i masculina
Les identitats diverses dels joves a ciutat de mèxic

La paraula chilango és sens dubte un terme complex. Algunes fonts remunten el seu origen a la paraula náhuatl Chilán-co, que significa “on hi ha els de colors” i assenyalaria els habitants de Ciutat de Mèxic pel seu color de pell enrogida. Aquest terme s’ha utilitzat també en un sentit pejoratiu per definir les poblacions que, des de la capital mexicana, van migrar cap als altres estats del país després del terratrèmol de l’any 1985. Amb el temps, aquesta definició s’ha generalitzat per referir-se a totes les persones que viuen a Ciutat de Mèxic i, particularment, a la gent que ha migrat a la capital per diferents raons. Actualment, per a molts habitants de la capital, chilango és una definició d’identitat que els fa sentir orgullosos de viure-hi.

La meva idea de titular aquesta sèrie Chilangos neix del seu doble significat: gent que ha decidit migrar a la ciutat i assentar-s’hi, i gent que amb orgull ha nascut a la capital mexicana. Observo aquesta dualitat en la gran diversitat de joves que arriben des d’altres estats del país i del món a la Ciutat de Mèxic per expressar la seva identitat.

Per a molts habitants de Ciutat de Mèxic, la paraula ‘chilango’ resumeix una identitat que els fa sentir orgullosos de viure-hi

És als carrers de la metròpolis que manifesten la seva identitat lliurement, trencant amb els límits imposats per una societat sovint rígida i masculina. A fora de Ciutat de Mèxic, aquests límits poden tornar-se sufocants. Però la llibertat d’expressió caracteritza la capital mexicana des de fa molt temps i, darrerament, s’està afermant amb més força en les noves generacions. Els seus habitants més joves són els que ho aprofiten per fer ús de l’expressió visual com a eina per generar més tolerància a favor d’una integració de convivència social i de més acceptació en el dia a dia del mexicà.

Molts van néixer a Ciutat de Mèxic i d’altres hi van migrar per trobar un refugi on expressar la seva identitat amb llibertat

Després de viure durant cinc anys en aquesta ciutat, de caminar-hi i d’entendre-la, també em puc reconèixer com a chilango. Soc estranger però tinc la visió d’un “extern” que arriba a compartir els mateixos carrers amb els habitants d’aquesta capital. És d’aquesta mirada que neixen les imatges que formen la sèrie Chilangos, reflex personal i íntim de com vaig començar a captar i entendre el pas d’aquests joves i el desig d’expressar la seva llibertat.

La llibertat d’expressió caracteritza la capital mexicana i s’està consolidant amb més força entre les noves generacions

A través d’aquesta sèrie he documentat les mirades, les expressions i la manera de vestir d’una gran quantitat de joves: molts van néixer en aquesta ciutat, però altres van migrar aquí fa molt de temps o són estrangers i en aquesta metròpolis han trobat un refugi per expressar la seva identitat de manera més lliure.

Stefano Morrone, el retratista de les noves generacions

Nascut el 1988 a Termoli, un petit poble a la regió de Molise (al centre d’Itàlia), Stefano Morrone es dedica a la fotografia documental a Mèxic, el país on resideix actualment. Va decidir estudiar aquesta professió a l’Acadèmia Canon quan es va traslladar a Amèrica del Nord l’any 2016, després d’acabar un màster en ciències polítiques a la Universitat de Bolonya. Influenciat per l’etnografia i les arts visuals, el tema principal de la seva obra són les persones i les històries que protagonitzen a la gran capital mexicana.

Morrone viu molt a prop de Madero, un important carrer de vianants del centre històric de Ciutat de Mèxic. Va ser en aquesta zona on va gestar Chilangos, la sèrie documental en què ha treballat durant més de dos anys. El fotògraf es va adonar que la percepció que molts europeus com ell tenen de la metròpolis no coincideix amb la realitat. Segons Morrone, és cert que Ciutat de Mèxic és una regió amb zones perilloses, però també és un lloc molt obert on molts joves se senten lliures per mostrar la seva identitat. La manera de vestir i el comportament independent de les noves generacions és el que va cridar l’atenció del fotògraf, que va començar aquest projecte amb una càmera domèstica. “Em presentava, els ensenyava el meu Instagram i estaven encantats de formar part del projecte”, explica. Tot i que reconeix que al principi no els preguntava per la seva història, amb el temps va començar a anotar noms i a interessar-se per les vides dels protagonistes de Chilangos. I, tot i que segueix fotografiant les noves generacions, ara Morrone està treballant en altres projectes centrats en diversos àmbits de Ciutat de Mèxic, com la gestió de les escombraries, la presència de treballadors sexuals masculins i la immigració.

A banda de desenvolupar els seus projec- tes personals, Morrone és membre del col·lectiu Chamba, que treballa per crear instal·lacions multimèdia i exposicions d’art per explicar històries de vulnerabilitat i lluita. Actualment exposen el projecte ¡Provecho! Geografías de explotación y lucha en la cadena agroalimentaria al Museu Nacional de les Cultures del Món de Ciutat de Mèxic, centrat en l’experiència dels treballadors de la indústria agroalimentària i la relació que s’ha establert entre Mèxic, els Estats Units i el Canadà a partir de firma del Tractat de Lliure Comerç.

El + vist

El + comentat