Diumenge 29/11/2015

Quan es va ‘inventar’ el Far West

Del mite de la conquesta de l'Oest i de com es va crear tracta 'La ilusión del Lejano Oeste', la curiosa exposició que es pot veure al Museu Thyssen de Madrid

i
Catalina Serra
4 min
Edward S. Curtis. Un oasi a les Badlands, 1905

ALS PRIMERS MINUTS DE ‘DEAD MAN’, l’extraordinari i poètic western de Jim Jarmusch, el protagonista, William Blake (Johnny Depp), veu per la finestra del tren que el porta al “salvatge oest” l’ensorrament de tot aquell món: els grans paisatges boscosos, els deserts i penya-segats rocosos, un tipi solitari acampat al costat de les vies, un carro de colons abandonat a la vorera i, des del mateix tren, la matança de búfals convertida ja en atracció turística. Entre el 1872 i el 1874 es van matar 4,5 milions d’animals. De fet, es calcula que el 1885 només en quedava 1.500 exemplars a tots els Estats Units. Els tatanka, com en deien els indis lakota, ja havien desaparegut pràcticament del paisatge de les grans planures quan Buffalo Bill, a finals del segle XIX, feia gires per Europa amb el seu espectacle de circ amb indis i assalts a la diligència. La primera pel·lícula de vaquers encara no s’havia filmat i faltaven dècades perquè L’home que va matar Liberty Valance, Johnny Guitar o Petit gran home -per citar tres del meus westerns preferits- forgessin el mite del Far West que tan bé desmunta Dead man. Un mite, cal dir-ho, que havia començat a crear-se de manera paral·lela a la seva destrucció a través dels quadres, les fotografies i sobretot la literatura, culta i popular, que van convertir la “conquesta” de l’Oest americà en una de les epopeies mítiques de la cultura contemporània mundial.

William Henry Jackson. Gran Canyon d’Arizona, 1907

D’això, d’aquest mite i de com es va crear, tracta La ilusión del Lejano Oeste, la curiosa exposició que fins al 7 de febrer es pot veure al Museu Thyssen de Madrid. La iniciativa és d’un artista, Miguel Ángel Blanco, apassionat del western i del seu entorn i autor de la major part de textos del recomanable catàleg -les dades del qual són la referència principal d’aquest article- juntament amb Alfredo Lara, especialista en cultura popular. Tot i que a l’exposició no hi ha cinema -s’hi mostren cartells i fotogrames però es troben a faltar fragments de pel·lícules, tot i que hi ha un documental etnològic- i que el pas entre la mostra i la botiga és molt fi, la visita no decep i permet entendre millor la construcció de l’imaginari de l’Oest i la fascinació que encara provoca. Perquè ¿com podem no somriure davant dels quadres d’Albert Bierstadt o Thomas Hill dels grans paisatges verges nord-americans, a vegades puntejats amb un cowboy solitari davant la posta de sol? Contemporanis de Modest Urgell i amb una mirada simbòlica i romàntica similar, aquells paisatgistes i fotògrafs coetanis, com Carleton E. Watkins, van contribuir a divulgar entre els blancs de la Costa Est aquells paratges explorats primer pels trampers i després pels militars i científics, als quals acompanyaven alguns artistes. Per fer-se una idea de fins a quin punt aquella conquesta -sagnant: tres quartes parts de les poblacions ameríndies van ser exterminades o van morir per malalties o gana en només un segle- va ser ràpida i efectiva, n’hi ha prou recordant que Lincoln ja va haver de posar sota protecció estatal Yosemite el 1864 per protegir-lo de la depredació turística.

L’ESPECTACLE DELS NATIUS

L’exposició se centra en els paratges i en els seus primers habitants. Primer amb els mapes dels exploradors espanyols, ja al segle XVI, però sobretot amb els treballs que, durant les primeres dècades del segle XIX, van fer artistes i antropòlegs que ja tenien una motivació clarament etnològica. El seu objectiu era deixar un testimoni dels costums i característiques del pobles natius que -com ja començava a estar clar- tenien els dies comptats. Va ser el cas de l’antropòleg alemany Maximiliam zu Wied-Neuwied, que, acompanyat del dibuixant suís Karld Bodmer, va estudiar els pobles de les planures. A l’exposició s’hi mostren meravellosos gravats de Bodmer dels costums dels madan, que gairebé és del poc que en queda, ja que no gaire després aquesta tribu es va extingir per una epidèmia de verola. També es mostren algunes obres de la Galeria índia de Georges Catlin, tot un personatge que a la mateixa època va visitar 48 tribus i va fer més de 300 retrats a l’oli, en els quals va fixar en part la mirada occidental cap als natius.

Thomas Hill. Vista de la vall de Yosemite, 1865

Tanmateix, el més fascinant de la mostra són les fotografies, algunes de les quals conegudes però poques vegades exposades a Espanya. Hi ha la famosa de Sitting Bull, de D.F. Barry, feta el 1885, nou anys després de la seva victòria a Little Big Horn i quan ja treballava al xou de Buffalo Bill. O la de Gerónimo -l’heroi de tants i tants westerns - feta el 1898 per Adolph F. Mur durant el congrés indi d’Omaha. Coincidint amb una Exposició Internacional, aquest congrés va reunir 500 natius de 35 tribus, entre els quals aquest llegendari líder apatxe, que tot i que llavors era a la presó va ser autoritzat a assistir-hi. Es tracta d’un home gran i digne, però derrotat.

George Catlin. Wash-ka-mon-ya, Ballarí veloç, guerrer, 1844

Les extraordinàries fotografies d’Edward S. Curtis són posteriors, ja de principis del segle XX, i reconstrueixen un món ja perdut en la realitat però que el cinema i la literatura han fet reviure un cop i un altre. El Far West és una il·lusió, però ja forma part de la nostra història.

stats