El 22 de gener del 1968, l’ Enterprise, un immens portaavions nord-americà impulsat amb combustible nuclear, va fer escala a Sasebo, un port al sud-oest del Japó, camí del Vietnam. El Japó i els Estats Units eren aliats des de la fi de la Segona Guerra Mundial i col·laboraven amb freqüència en afers militars, però l’arribada de l’ Enterprise va resultar intolerable per a molta gent: no només perquè portava material nuclear, un anatema al país, sinó perquè molts van pensar que podia suposar una participació més activa en la guerra. Milers de persones armades amb bastons i cascos van anar al port i es van enfrontar amb la policia antidisturbis, que hi va respondre amb una violència que va sorprendre fins i tot els diaris conservadors. La universitat va ser l’altre escenari de les protestes d’aquell any. S’hi van formar els Zenkyoto, els Consells Universitaris Conjunts per a la Lluita. En un principi eren grups informals poc polititzats, que organitzaven protestes en favor de la reforma de les universitats, que consideraven llocs burocràtics, repressors i jeràrquics, destinats a produir “homes per servir el capital com si fos una fàbrica”, segons un dels seus membres. Però amb el temps van anar abraçant causes polítiques més generals, com l’oposició a la Guerra del Vietnam i també el suport a la Revolució Cultural que estava tenint lloc a la Xina, enemic secular del Japó. Tot això va generar un augment gradual de la violència que, a finals d’any, després de l’espectacular ocupació d’una estació del centre de Tòquio, va marcar el seu declivi.